diumenge, 12 / juliol / 2009

Salm 11 (12) - Ernesto Cardenal

Qui ha dit que els textos antics no són aplicables a l'actualitat? El poeta, religiós, i revolucionari (si és que hi ha alguna diferència entre els tres mots anteriors) Ernesto Cardenal no ho creu així i, com un nou David, compon salms al Senyor. Un Senyor que no és precisament cap dels diferents cacics i dictadors que, com una plaga, assolen contínuament la seva estimada Nicaragua.

Us deixo primer la versió original i després el remix. Marco unes paraules en vermell per ajudar-vos a seguir la comparació.





Salmo 12

Del maestro de coro, con instrumentos de ocho cuerdas. Salmo de David.

Sálvanos, Señor, pues ya no hay creyentes fieles,
ya no hay hombres sinceros
.

Unos a otros se mienten;
hablan con hipocresía y doble sentido.

Arranca, Señor, de raíz
a los hipócritas y fanfarrones,
a los que dicen:
Con tener boca nos basta;
nuestra lengua nos defiende.

¿Quién se atreve a darnos órdenes?”

Esto ha dicho el Señor:
“A los pobres y débiles
se les oprime y se les hace sufrir.

Por eso voy ahora a levantarme,
y les daré la ayuda que tanto anhelan.”

Las promesas del Señor son puras;
¡son como la plata más pura,
refinada siete veces en el horno!
Tú, Señor, nos cuidarás;
¡siempre nos protegerás de tales gentes!
Los malvados rondan por todas partes,
y todo el mundo alaba la maldad






Salmo 11 - Ernesto Cardenal

Libértanos Tú
porque no nos libertarán sus partidos

Se engañan los unos a los otros
y se explotan los unos a los otros
Sus mentiras son repetidas por mil radios
sus calumnias están en todos los periódicos
Tienen oficinas especiales para hacer Mentiras
Esos que dicen:
"Dominaremos con la Propaganda
La Propaganda está con nosotros"
Por la opresión de los pobres
Por el gremio de los explotados
ahora mismo me levantaré
dice el Señor
les daré la libertad porque suspiran
Pero las palabras del Señor son palabras limpias
y no de Propaganda

Por todas partes están sus armamentos
Nos rodean sus ametralladoras y sus tanques
Nos insultan los asesinos llenos de condecoraciones
Y los que brindan en sus clubs
mientras nosotros lloramos en tugurios
Los que pasan la vida en cocktail-parties


Ignacio Terrado

dijous, 9 / juliol / 2009

El millor al final

Sens dubte són els millors que he conegut.

Si us agrada la música i riure mireu aquests vídeos. Amb tots vosaltres A Little Nightmare Music d'Igudesman & Joo.

Des d'Irlanda Riverdancing



El millor des dels The Beatles amb Ticket To Ride



Fins aviat!

El Bruce en acció

Estimadíssims companys,

Ahir van recordar-me l'existència d'aquesta gran cançó. Alcem les nostres mans amb uns encenedors a dins, obrim-los i movem-los d'un cantó a un altre!

We Are The World, We Are The Children:



Fins aviat!

El conte de la colònia de puces!

Vet aquí una vegada la història d’una petita puça que sense saber com ni perquè de cop se n’adonà que estava envoltada de mooltes fantàstiques puces. Algunes puces eren molt diferents que la puçeta i altres s’assemblaven... unes eren petites i altres grosses, unes es passaven el dia saltant i altres rossegant pèls, unes s’agrupaven i les altres buscaven soles l’aliment... però malgrat aquestes diferències, totes tenien les mateixes potes, els mateixos cossos, i la mateixa casa.


De vegades les puces no es posaven d’acord i corrien desperdigades cadascuna buscant-se a sí mateixa (també la petita puça) creient-se que el seu camí era més encertat que els altres i quan això passava, quan cadascuna s’apropiava de les seves potes, llavors era quan el “terra tou” que trepitjaven i sobre el que botaven... trontollava, es movia i rascava que aquella història no tindria un final feliç.


Però tard o d’hora, per alguna estranya raó, totes les pucetes tornaven a ca
sa i s’esforçaven per fer camí juntes... posant cadascuna les seves potes al servei de les altres... i és llavors quan van decidir rentar i desparasitar al gos i totes les puces van estirar la pota! (mai millor dit). Ai no!!!! (ho he dit en veu alta?)... volia dir que, posant cadascuna les seves potes al servei de les altres... van aconseguir fer quelcom més gran del que mai havien imaginat.


I vet aquí un gat, vet aquí un gos... aquest conte ja s'ha fos!

I vet aquí un gos, vet aquí un gat... aquest conte s'ha acabat!





video






Moltes gràcies a tots per la bona fenya feta!
Sou un equip fantàstic! Endavant amb les Colònies!






dimecres, 1 / juliol / 2009

EL MITE DE SÍSIF- ALBERT CAMUS

Més que els amics, cal conèixer i tenir a prop els enemics. Aquesta cita és de la sèrie de dibuixos de l’Spiderman –o almenys, és d’on jo l’he treta-.

Una cosa que m’agrada dels jesuïtes és que, allà on sigui que són formats, els ensenyen tota mena de doctrines filosòfiques, encara que siguin les ‘dolentes’, és a dir, les incompatibles o detractores del cristianisme. Això és genial, car, com podria ser més autèntica la elecció, devoció, adoració, adquisició, d’un ‘producte’ sinó és des de la esponerosa perspectiva que ofereix el fet de saber-ne els secrets de tots?

El mite de Sísif és un assaig del premi nobel francès, Albert Camus, un reconegut escriptor de caire existencialista (baldament ell mai es reconegué com a tal), anomenat per alguns com “el sant laic”, en el que exposa, explica, justifica, i exemplificia el que ell anomena filosofia de l’absurd, la qual, com suposo que ja deveu figurar-vos, és força incompatible amb el cristianisme*. El llibre és curt, de dificultat no gaire elevada (per ser un assaig), i està disponible en la col•lecció la butxaca, barateta i de bon fer. El recomano al qui estigui interessat en formar-se filosòficament –i cristianament!-, o al qui senti curiositat per aquest moviment tan característic del segle XX.

*La filosofia de l’absurd ho és, no l’existencialisme, que té branques ‘cristianes’.


A.Garreta

dissabte, 27 / juny / 2009

L'EXCURSIÓ DE L'ENTRECOT

Algú va dir que allò que es deixa per a demà es deixa per a mai més. Doncs bé, anava errat. El cap de setmana passat, un subconjunt del sorollós conjunt de joves parroquians (o, d’alguna manera, vinculats a la parròquia) decidírem desmentir-ho i, amarats d’il•lusió, executàrem una idea que tinguérem ja deu fer cosa de tres anys: passar uns dies a la Vall d’Aran i, durant el transcurs d’aquests, menjar-nos un entrecot prominent, ben cru, i acompanyat de sidra, amb el qual alguns de nosaltres encara somiem. La sortida fou batejada, tàcitament, com ‘l’excursió de l’entrecot’. El que no sabíem del tot abans de sortir és que acabaríem temptejant, i alguns amb èxit, el cim del Montarto, un turonet de 2833 metres.


Dic alguns perquè, per exemple, les noies totes es quedaren a mig camí, al refugi de la restanca, on organitzaren sessions de pedicura i migdiades “glamuroses” sota el sol tòrrid d’alta muntanya. Alguns nois restaren una mica més amunt, en un terreny ja més acerb, més fred, i més ple de vent, on muntaren un club de debat sobre la vida i les seves coses. I finalment, d’altres, sense alè per xerrar, feren el cim, on es trobaren un senyor, amb barret i genuí bastó, d’edat lleugerament avançada, que cridava als quatre vents “Alabat sigui Déu. Molt bé fill meu, ets un valent!”



Jo vaig pensar que una tal exclamació donava sensació de globalitat humana, o humana globalitat, sigui quin sigui el significat d’aquestes expressions. La qüestió és que em donà goig de pensar que nosaltres érem en un cim, des d’on s’albirava –en aquell moment m’ho semblà- mig món, i que d’altres no hi eren. Una manera d’estimar les persones és estimar el lloc allà on són, i el per què.






A.Garreta.

dissabte, 20 / juny / 2009

¿Y si dios fuera mujer?

D'acord: déu és aquesta substància etèria, intangible, inabastable, motor immòbil, causa primera de totes les coses... d'acord. Per a què el volem, així? Realment ens pot satisfer quelcom tan inhumà? Mario Benedetti no viu als núvols; vol tocar déu, besar-lo, abraçar-lo, fer-li l'amor... és incapaç de creure en el déu dels teòlegs.
.
Una blasfèmia tan esplèndida només podia estar dedicada a la dona.
.
.
¿y si dios fuera mujer?
pregunta juan sin inmutarse
.
vaya vaya si dios fuera mujer
es posible que agnósticos y ateos
no dijéramos no con la cabeza
y dijéramos sí con las entrañas
.
tal vez nos acercáramos a su divina
desnudez
para besar sus pies no de bronce
su pubis no de piedra
sus pechos no de mármol
sus labios no de yeso
.
si dios fuera mujer la abrazaríamos
para arrancarla de su lontananza
y no habría que jurar
hasta que la muerte nos separe
ya que sería inmortal por antonomasia
y en vez de transmitirnos sida o pánico
nos contagiaría su inmortalidad
.
si dios fuera mujer no se instalaría
lejana en el reino de los cielos
sino que nos aguardaría en el zaguán del
infierno
con sus brazos no cerrados
su rosa no de plástico
y su amor no de ángeles
.
ay dios mío dios mío
si hasta siempre y desde siempre
fueras una mujer
qué lindo escándalo sería
qué venturosa espléndida imposible
prodigiosa blasfemia
.
Mario Benedetti

divendres, 19 / juny / 2009

"La acción une a los hombres. Las ideologías suelen separarlos" (Vicente Ferrer)




... hay que entrenar la mente y el espíritu para saber vivir en paz en medio de las tempestades del mundo."


(Vicente Ferrer)

dimecres, 10 / juny / 2009

ÚLTIM DIA D'ESPLAI... un fins aviat!

“Visca el Barça!!!” Alguns monitors estàvem, encara, preparant els últims detalls per a la cloenda de fi de curs de l’Esplai, i vam gaudir d’un intensíssim i joiós concert dels nens de l’Esplai (i també d’alguns monitors...), que cantaven i ambientaven tota la Parròquia amb els seus cants blaugranes. Era dissabte dia 30 de Maig i també l’últim dia del curs 2008-2009 de l’Esplai, i els nens venien amb més ganes de jugar i passar-ho bé que mai.

Al cap d’un quart d’hora, nens i monitors vam pujar cap a la sala gran del primer pis, on tots ja esperaven la fantàstica presentació del dia, amb la que cada dia els monitors els reben abans de començar les activitats. Però no va ser així! Com a dia especial, vam començar directament amb les activitats. Els monitors ens vam distribuir, per parelles, per la Parròquia i voltants d’aquesta, amb una prova assignada. Els nens, després de rebre les instruccions i normes (per quan calgués sortir al carrer a buscar alguns monitors) van dividir-se per grups i començar a registrar tota la Parròquia, buscant-nos per tot arreu.

El Lluís i el Genís, els esperaven davant del concessionari de cotxes de davant de la Parròquia, amb una bona galleda de farina i alguns sugus, que els nens havien d’aconseguir trobar amb la boca. La Blanca i l’Oriol també havien sortit al carrer, però s’esperaven a la cantonada de l’Esclat, on van tenir lloc unes espectaculars curses de relleus, amb uns relleus que van resultar ser gots d’aigua! D’altra banda, la Gemma i el Xavi, els esperaven a una de les antigues sales del SIEC, on els demanaven calma, observació i memòria, per tal d’identificar els objectes que els ensenyaven, a través d’una lupa! Per últim, la Sandra i jo mateixa, els esperàvem a la terrassa, amb una prova de preguntes sobre els monitors, l’Esplai i les súper Colònies d’aquest estiu. Si l’encertaven, es mantenien sans, estalvis i secs! En cas contrari, queia del cel un misteriós globus d’aigua, que els “refrescava” (i mai millor dit) la memòria.

Mentrestant, la Roser, ho preparava tot per a la presentació (ja us pensàveu que ens n’ havíem oblidat, eh?) i per al pica-pica, al que havíem convidat a tots els pares a les 5.30 hores. I finalment teníem a la Txaro a secretaria, on atenia a tots els pares que venien a apuntar als seus fills a les súper colònies que ja abans hem mencionat i que per si no ho sabíeu, tindran lloc del 17 al 26 de Juliol, a un poblet que es diu Vilada (a 11 km del Berguedà), en concret a Cal Candi.

Un cop acabada l’activitat, els pares ja ens esperaven a baix. Així que no els vam fer esperar més i, sense més preàmbuls, vam reunir-nos tots: pares, nens i monitors a la sala gran de la Parròquia. Allà, va tenir lloc l’última presentació del curs de l’Esplai, especialment ambientada per la Roser i motivada, bàsicament, pels tres protagonistes del centre d’interès d’aquest segon quadrimestre, representats per la Blanca, el Lluís i la Sandra. Els tres personatges, van fer memòria del seu llarg viatge que van emprendre, en el que van passar per Brasil, Egipte, Anglaterra, Xina, Rússia, Espanya, Àustria, Mèxic, Catalunya, ... per tal de viure diferents festes, costums i tradicions d’arreu del món. Fins i tot vam tenir l’oportunitat de veure els amics que havien fet en cada un d’aquests destins i, amb l’ajuda dels nens, vam anar recordant les diferents experiències.


I, ja per acabar, va tenir lloc l’ esperat pica-pica! Això sí, val a dir que va ser complementat per alguns dels pares dels nens, que van deleitar-nos amb coques i postres casolans, boníssims! Va ser una estona molt agradable que vam compartir tots plegats per tal d’acomiadar aquest curs 2008-2009 que s’acaba i fins i tot alguns monitors que, malauradament, l’any vinent ja no formaran part de l’equip de monitors i que de ben segur, trobarem a faltar. Tot i això, cal dir que encara podrem gaudir de la seva presència durant les Colònies! I, per suposat, que podrem comptar amb la seva amistat!


Neus Sabaté

dilluns, 8 / juny / 2009

VINE DE COLÒNIES!

Click to play this Smilebox slideshow: VINE DE COLÒNIES!
Create your own slideshow - Powered by Smilebox
Make a Smilebox slideshow


encara hi ets a temps, VINE AL BERGUEDÀ AMB NOSALTRES
DEL 17 AL 26 DE JULIOL!

diumenge, 7 / juny / 2009

La convivencia es posible!

Nueve de la mañana del domingo 7 de junio, un grupo de personas del Centro San Lorenzo en Lavapiés nos vamos de excursión a Segovia. Y es que no es una excursión cualquiera, es una excursión para convivir, para conocernos, para compartir y por supuesto para salir durante un tiempo de nuestras rutinas en Madrid.

Es curioso ver a un grupo tan variado: con edades, intereses, procedencias, lenguas,... tan dispares y sin embargo conviviendo juntos, y es que después de la excursión que realizamos cada año siempre vuelvo con la idea que es posible vivir juntos en armonia, solo es necesario poner un poco de cada parte.

No se puede exigir a una persona extranjera que se integre en la sociedad, si la sociedad no quiere aceptarlo. Igual que no se puede pedir a alguien que no conoce un idioma, que sepa comunicarse con soltura. Es algo básico, pero aún hay personas que no parecen entenderlo así.

He pasado un día genial, aunque ahora mismo estoy agotada me encanta compartir mi tiempo con personas como todos nosotros, con personas que piensan que otro mundo mejor es posible, y con personas que luchan en su día a día por vivir acorde a lo que creen es más justo para todos.

La vuelta en el autobús escuchando canciones de todos los países presentes, los juegos de España y Bangladesh (aunque aún no he conseguido entender como se jugaba...), las comidas de todos los países, el intercambio de palabras en distintas lenguas, desconectar de la rutina todos juntos, reirnos, hacernos fotos, y por que no... SOÑAR! Soñar y trabajar por algo en común.



Pilar Agustín

divendres, 5 / juny / 2009

NOVES OBRES D'ART

Un fenomen molt estrany està tenint lloc aquests dies en els museus...
Importants obres d'art prenen el rostre de joves de la parròquia de Sant Ignasi.
Serà que per fi comencem a ser coneguts arreu??? ;-)





Alineación al centro


dijous, 4 / juny / 2009

Ja està aquí...



... el nou blog de la Delegació de Pastoral de Joves de Lleida.
http://dpjlleida.blogspot.com/




QUI SOM?
Som l'equip de la Delegació de Joves del Bisbat de Lleida. Ens sentim joves, cristians i d'Església. Creiem que res fa més feliç que viure a l'estil de Jesús i junts gastem una mica de les nostres vides per "anunciar des dels terrats allò que hem sentit a cau d'orella".

vOls cOl·laBoRar aMb eL bLoG?
Escriu les teves idees, textos, vídeos, imatges, experiències o qualsevol cosa que vulguis compartir a: dpjlleida@gmail.com



dimarts, 2 / juny / 2009

MENUDA CARTELLERA...








Qui s'apunta a anar al cine amb aquests bombonets....?