Domingo 15 de noviembre de 2009
Unas muy buenas noticias llegan a nosotros: mañana por la mañana 9 de los 10 prisioneros que llevamos visitando cada semana desde hace años serán finalmente puestos en libertad. Previamente uno de los presos que formaba parte de este grupo que llevan 18 años en la prisión (el único que se encontraba en Dhaka y no en Mymensingh) fue puesto en libertad de forma repentina hace 3 meses (en ese momento vino directamente de Dhaka a nuestra "Casa de Taizé" en Mymensingh). Desafortunadamente uno de los prisioneros, el más jóven del grup, deberá permanecer en la cárcel algunos años más, porque aún no tiene 50 años! De algún modo estas últimas notícias entristecieron nuestra alegría inicial de saber que todos los presos iban a ser liberados.
Lunes 16 de noviembre de 2009
“Libertad”
El domingo 15, Tulu y yo fuimos dos veces a la ciudad de Netrakona, situada a una hora en autobús de Mymensingh, con la finalidad de rellenar todos los papeles administrativos. En ese momento creíamos que todos los presos iban a ser liberados esa misma noche. Pero tuvimos que esperar al día siguiente. Al día siguiente (Lunes, 16. Noviembre), tuvimos que esperar de pié durante dos horas en frente de la entrada grande de la cárcel de Mymensingh. El tiempo que necesita la burocracia es siempre increíblemente largo aquí… Mientras estábamos esperando, muchos policías vinieron hacía nosotros, querían conocernos y felicitarnos por la liberación de nuestros amigos. Nos hablaban con gran respeto de los presos Garo. Uno de los guardianes dijo: si todos los presos fueran como ellos, no necesitaríamos ningún policía-vigilante. Poritosh, el más joven de los prisioneros, quien había llorado mucho durante el día anterior (porque sabía que aún tendría que estar más tiempo en la cárcel) parecía mostrar una cara sonriente durante todo el tiempo que estuvimos esperando delante de la puerta central de la cárcel… esto significa, sólo podíamos ver sus ojos y una pequeña fracción de su cara entre los agujeros redondos de la puerta de entrada. Finalmente, a las once en punto, los nueve prisioneros salieron fuera de la prisión después de 18 años y tres meses de encarcelamiento. “Es como un sueño” algunos dijeron. “Es como el cielo”, decía Debesh. Entonces hubo una pequeña ceremonia de despedida con algunos de los policías de la cárcel. Proshanto dijo que todos los niños (de 12 a 17 años de edad) que estaban bajo su cuidado y control en la cárcel, habían estado llorando cuando se fue.
Brother Guillaume
Unas muy buenas noticias llegan a nosotros: mañana por la mañana 9 de los 10 prisioneros que llevamos visitando cada semana desde hace años serán finalmente puestos en libertad. Previamente uno de los presos que formaba parte de este grupo que llevan 18 años en la prisión (el único que se encontraba en Dhaka y no en Mymensingh) fue puesto en libertad de forma repentina hace 3 meses (en ese momento vino directamente de Dhaka a nuestra "Casa de Taizé" en Mymensingh). Desafortunadamente uno de los prisioneros, el más jóven del grup, deberá permanecer en la cárcel algunos años más, porque aún no tiene 50 años! De algún modo estas últimas notícias entristecieron nuestra alegría inicial de saber que todos los presos iban a ser liberados.
Lunes 16 de noviembre de 2009
“Libertad”
El domingo 15, Tulu y yo fuimos dos veces a la ciudad de Netrakona, situada a una hora en autobús de Mymensingh, con la finalidad de rellenar todos los papeles administrativos. En ese momento creíamos que todos los presos iban a ser liberados esa misma noche. Pero tuvimos que esperar al día siguiente. Al día siguiente (Lunes, 16. Noviembre), tuvimos que esperar de pié durante dos horas en frente de la entrada grande de la cárcel de Mymensingh. El tiempo que necesita la burocracia es siempre increíblemente largo aquí… Mientras estábamos esperando, muchos policías vinieron hacía nosotros, querían conocernos y felicitarnos por la liberación de nuestros amigos. Nos hablaban con gran respeto de los presos Garo. Uno de los guardianes dijo: si todos los presos fueran como ellos, no necesitaríamos ningún policía-vigilante. Poritosh, el más joven de los prisioneros, quien había llorado mucho durante el día anterior (porque sabía que aún tendría que estar más tiempo en la cárcel) parecía mostrar una cara sonriente durante todo el tiempo que estuvimos esperando delante de la puerta central de la cárcel… esto significa, sólo podíamos ver sus ojos y una pequeña fracción de su cara entre los agujeros redondos de la puerta de entrada. Finalmente, a las once en punto, los nueve prisioneros salieron fuera de la prisión después de 18 años y tres meses de encarcelamiento. “Es como un sueño” algunos dijeron. “Es como el cielo”, decía Debesh. Entonces hubo una pequeña ceremonia de despedida con algunos de los policías de la cárcel. Proshanto dijo que todos los niños (de 12 a 17 años de edad) que estaban bajo su cuidado y control en la cárcel, habían estado llorando cuando se fue.
Brother Guillaume
Pilar Agustín
dijous, 19 / novembre / 2009
Primera excursió d'Esplai i Jovenívols
Recepta:
Primera excursió d'Esplai i Jovenívols
Temps de cocció:
2 dies (un cap de setmana)
Ingredients bàsics:
- Uns nens i nenes, nois i noies amb ganes de jugar i fer activitats
- Un monitors disposats al que calgui!
Ingredients per a la salsa:
- Vàries riatlles per persona
- 2 litres de motivació
- Una cullerada de companyerisme
- Dues tasses d'amistat
- Activitats ben preparades
- Herbes de diversió de joc de nit
Preparació:
La preparació és ben senzilla. S'agafen els ingredients bàsics (els nois i els monitors), s'arrebossen amb les activitats ben preparades i es deixen amarant-se d'amistat, com més temps millor. A continuació, es baten els dos litres de motivació i s'hi afegeix la cullerada de companyerisme. Es posa tot en un bol al forn unes quantes hores, fins que la massa s'ha cohesionat una mica. Es posen les rialles damunt, com si fossin cireretes, i s'utilitzen les herbetes per ornamentar el plat.
Bon profit!
Resultat:
Qui ho tasta, sempre vol repetir! Fins la propera!!!
Primera excursió d'Esplai i Jovenívols
Temps de cocció:
2 dies (un cap de setmana)
Ingredients bàsics:
- Uns nens i nenes, nois i noies amb ganes de jugar i fer activitats
- Un monitors disposats al que calgui!
Ingredients per a la salsa:
- Vàries riatlles per persona
- 2 litres de motivació
- Una cullerada de companyerisme
- Dues tasses d'amistat
- Activitats ben preparades
- Herbes de diversió de joc de nit
Preparació:
La preparació és ben senzilla. S'agafen els ingredients bàsics (els nois i els monitors), s'arrebossen amb les activitats ben preparades i es deixen amarant-se d'amistat, com més temps millor. A continuació, es baten els dos litres de motivació i s'hi afegeix la cullerada de companyerisme. Es posa tot en un bol al forn unes quantes hores, fins que la massa s'ha cohesionat una mica. Es posen les rialles damunt, com si fossin cireretes, i s'utilitzen les herbetes per ornamentar el plat.
Bon profit!
Resultat:
Qui ho tasta, sempre vol repetir! Fins la propera!!!
diumenge, 1 / novembre / 2009
Oportunitats de diàleg
Estimades amics i estimats amigues,
Com esteu? Us escrivim perquè a través d'internet s'està creant un fòrum sobre teologia i alliberament per tal de preparar el proper Fòrum de Teologia i Alliberament que es cel·lebrarà en el marc del Fòrum Social Català (de finals de gener).
La idea és recollir en un fòrum virtual els comentaris, experiències, conviccions, etc. que cadascú de nosaltres vulguem compartir sobre la nostra fe i com això ens allibera i, així, crear una base a partir de la qual desenvolupar el Fòrum (no virtual, en directe i presencialment) que es durà a terme els dies 23 i 24 de gener de 2010 a Barcelona.
Per participar només cal inscriure's en aquesta pàgina:
http://teologiaialliberament.ning.com/
Penseu que el Fòrum, que és un espai neutre, s'enriquirà a partir del que les persones que els interessi aportin, així que només depèn de cadascú de nosaltres que s'escolti el que pensa.
Una abraçada molt gran i moltes gràcies!
Com esteu? Us escrivim perquè a través d'internet s'està creant un fòrum sobre teologia i alliberament per tal de preparar el proper Fòrum de Teologia i Alliberament que es cel·lebrarà en el marc del Fòrum Social Català (de finals de gener).
La idea és recollir en un fòrum virtual els comentaris, experiències, conviccions, etc. que cadascú de nosaltres vulguem compartir sobre la nostra fe i com això ens allibera i, així, crear una base a partir de la qual desenvolupar el Fòrum (no virtual, en directe i presencialment) que es durà a terme els dies 23 i 24 de gener de 2010 a Barcelona.
Per participar només cal inscriure's en aquesta pàgina:
http://teologiaialliberament.ning.com/
Penseu que el Fòrum, que és un espai neutre, s'enriquirà a partir del que les persones que els interessi aportin, així que només depèn de cadascú de nosaltres que s'escolti el que pensa.
Una abraçada molt gran i moltes gràcies!
Grup Espiritualitat per a la Transformació Social
dimarts, 27 / octubre / 2009
TESTIMONI D'UNA UNIVERSITÀRIA: NÚRIA DE JORGE
Què estàs estudiant i on?Medicina a la UB Campus Clínic
Quins canvis m'ha suposat passar del batxillerat a la universitat?
Ha sigut un canvi evident geogràfic ja que m'he hagut de traslladar a bcn, però principalment ha sigut un canvi de ritmes i d'hàbits. Passes d'un centre on els professors per tu són com un control continu de la feina que estàs fent, a ser tu el total responsable de la teva feina al dia dia. S'ha de tenir responsabilitat i "força de voluntat" per assistir a classe i treballar a casa tot el temari que t'han explicat. Bé a part d'aquest canvis també has d'aprendre a ser independent per informar-te, alimentar-te,... En definitiva tot el que definiria una vida d'etudiant d'universitat.
Què en trec de positiu d'aquest primer any a la universitat?
En trec que he après moltes coses de les assignatures, les classes, però sobretot que he après a que aquí no es pot badar. Tens segones oportunitats de cara a exàmens però aquestes segones oportuinitats sempre són més dures perquè has de sacrificar un temps que podries tenir lliure per disfrutar de l'estiu. He après per tant a espavilar-me a les primeres oportunitats.
Quin desig tinc pels propers anys?
Tinc el desig de continuar aprenent cada cop més, de conèixer coses que em sorprenguin, aprendre la pràctica de la medicina per de cara a un futur poder ajudar a altres persones. I si pogués anar als països subdesenvolupats per conèixer la realitat i alhora ajudar als més necessitats encara em faria sentir més útil tots els anys d'aquesta carrera.
Com es viu la fe a la universitat o entre els universitaris?
La veritat és que és una cosa de la qual no se'n parla massa per les aules de la universitat, per no dir gens. Parlo personalment del meu primer any i de les aules del Clínic. Ara bé, alguns temes de valors i de companyerisme sí que es comenten però mai surten paraules religioses. Penso que molts valors sí que es conserven entre els joves però queden camuflats o limitats a la minoria de joves. Jo estic animada a continuar practicant-los però és difícil si no et trobes amb algun grup o tens un compromís setmanal. Així que ara es tracta de valorar més els petits granets de sorra que surten espontanis al dia dia, que no pas tot allò que va lligat amb un compromís.
Quins canvis m'ha suposat passar del batxillerat a la universitat?
Ha sigut un canvi evident geogràfic ja que m'he hagut de traslladar a bcn, però principalment ha sigut un canvi de ritmes i d'hàbits. Passes d'un centre on els professors per tu són com un control continu de la feina que estàs fent, a ser tu el total responsable de la teva feina al dia dia. S'ha de tenir responsabilitat i "força de voluntat" per assistir a classe i treballar a casa tot el temari que t'han explicat. Bé a part d'aquest canvis també has d'aprendre a ser independent per informar-te, alimentar-te,... En definitiva tot el que definiria una vida d'etudiant d'universitat.
Què en trec de positiu d'aquest primer any a la universitat?
En trec que he après moltes coses de les assignatures, les classes, però sobretot que he après a que aquí no es pot badar. Tens segones oportunitats de cara a exàmens però aquestes segones oportuinitats sempre són més dures perquè has de sacrificar un temps que podries tenir lliure per disfrutar de l'estiu. He après per tant a espavilar-me a les primeres oportunitats.
Quin desig tinc pels propers anys?
Tinc el desig de continuar aprenent cada cop més, de conèixer coses que em sorprenguin, aprendre la pràctica de la medicina per de cara a un futur poder ajudar a altres persones. I si pogués anar als països subdesenvolupats per conèixer la realitat i alhora ajudar als més necessitats encara em faria sentir més útil tots els anys d'aquesta carrera.
Com es viu la fe a la universitat o entre els universitaris?
La veritat és que és una cosa de la qual no se'n parla massa per les aules de la universitat, per no dir gens. Parlo personalment del meu primer any i de les aules del Clínic. Ara bé, alguns temes de valors i de companyerisme sí que es comenten però mai surten paraules religioses. Penso que molts valors sí que es conserven entre els joves però queden camuflats o limitats a la minoria de joves. Jo estic animada a continuar practicant-los però és difícil si no et trobes amb algun grup o tens un compromís setmanal. Així que ara es tracta de valorar més els petits granets de sorra que surten espontanis al dia dia, que no pas tot allò que va lligat amb un compromís.
divendres, 16 / octubre / 2009
dijous, 15 / octubre / 2009
PREPAREM IL·LUSIONATS EL NOU CURS D'ESPLAI I JOVENÍVOLS
(a la fotografia falta el consiliari, Marc Vilarassau)El diumenge 11 d’octubre, tots els monitors d’Esplai i Jovenívols vam reunir-nos al Col·legi Claver. L’objectiu? Fer una jornada intensiva de preparació de les activitats per als infants i joves de l’Esplai i Jovenívols: pensant centres d’interès, decidint quines activitats poden ser més apropiades, coordinant-nos monitors de grans i de petits, motivant-nos per tal de poder transmetre la il·lusió a qui s’apunti...
La valoració? Els equips de monitors ja estem llestos i amb ganes. El dia de programació va ser molt profitós i ens va permetre tenir les activitats ja decidides, els caps de setmana d'excursions ja fixats i el cap ple d'idees entusiastes per poder realitzar.
L’esperança? Que ningú d’entre 6 i 16 anys es perdi l’oportunitat de trobar un grup de la parròquia que li escaigui, amb qui divertir-se els dissabtes i compartir riures i converses; que molts nens i nenes, nois i noies puguin gaudir del projecte que pels monitors ja fa unes setmanes que ha començat... però que només començarà a prendre forma i sentit a partir d’aquest dissabte dia 17 d’octubre, data d’inici de curs per a l’Esplai i Jovenívols de la Parròquia de St. Ignasi.
La valoració? Els equips de monitors ja estem llestos i amb ganes. El dia de programació va ser molt profitós i ens va permetre tenir les activitats ja decidides, els caps de setmana d'excursions ja fixats i el cap ple d'idees entusiastes per poder realitzar.
L’esperança? Que ningú d’entre 6 i 16 anys es perdi l’oportunitat de trobar un grup de la parròquia que li escaigui, amb qui divertir-se els dissabtes i compartir riures i converses; que molts nens i nenes, nois i noies puguin gaudir del projecte que pels monitors ja fa unes setmanes que ha començat... però que només començarà a prendre forma i sentit a partir d’aquest dissabte dia 17 d’octubre, data d’inici de curs per a l’Esplai i Jovenívols de la Parròquia de St. Ignasi.
L’equip de monitors
dimarts, 13 / octubre / 2009
PREGÀRIA DEL MONITOR AL INICI DE CURS
Senyor Jesús:
De nou estic davant teu obrint la porta del nous curs.
M’has donat uns nois i noies. Gràcies.
Cal que segueixin el camí que et té a tu com a fita.
M’has posat davant d’ells.
Però saps prou bé que no seré pas jo qui els encamini.
No sóc pas ningú per a fer-ho.
Únicament ho pots fer tu.
Jo tan sols puc oferir-te els meus ulls foscos.
Amb ells pots mostrar la teva llum.
Puc oferir-te les meves orelles,
per a escoltar junts les coses de la seva adolescència!
Puc oferir-te també, si vols, les meves mans
per a agafar-los i tibar-los quan es cansin de seguir el camí.
Si la necessites, també et cedeixo la meva boca
perquè els diguis... els diguis el que vulguis, Senyor.
Definitivament et dono tot el meu jo.
Però no facis de mi un científic de la fe.
Fes-me, més aviat, un veritable amic seu,
i així seré també més amic teu.
Que vegin que jo t’estimo.
Que vegin que sóc feliç estimant-te.
Que vegin que tinc necessitat de tu.
Fes que prediqui més amb l’exemple
que no pas amb paraules i frases.
Tan sols et puc dir, com sant Francesc,
que facis de mi un instrument de la teva pau.
Sí, Senyor, em poso com a instrument,
perquè puguis treballar la fe
d’aquests que m’has encomanat.
Que així sigui.
De nou estic davant teu obrint la porta del nous curs.
M’has donat uns nois i noies. Gràcies.
Cal que segueixin el camí que et té a tu com a fita.
M’has posat davant d’ells.
Però saps prou bé que no seré pas jo qui els encamini.
No sóc pas ningú per a fer-ho.
Únicament ho pots fer tu.
Jo tan sols puc oferir-te els meus ulls foscos.
Amb ells pots mostrar la teva llum.
Puc oferir-te les meves orelles,
per a escoltar junts les coses de la seva adolescència!
Puc oferir-te també, si vols, les meves mans
per a agafar-los i tibar-los quan es cansin de seguir el camí.
Si la necessites, també et cedeixo la meva boca
perquè els diguis... els diguis el que vulguis, Senyor.
Definitivament et dono tot el meu jo.
Però no facis de mi un científic de la fe.
Fes-me, més aviat, un veritable amic seu,
i així seré també més amic teu.
Que vegin que jo t’estimo.
Que vegin que sóc feliç estimant-te.
Que vegin que tinc necessitat de tu.
Fes que prediqui més amb l’exemple
que no pas amb paraules i frases.
Tan sols et puc dir, com sant Francesc,
que facis de mi un instrument de la teva pau.
Sí, Senyor, em poso com a instrument,
perquè puguis treballar la fe
d’aquests que m’has encomanat.
Que així sigui.
Ramon Mª Serchs Santamaria
dilluns, 12 / octubre / 2009
Tan sols és un altre maó al mur
The Wall és un treball de culte, una explosió musical combinada amb imatges reals, fantasies animades i una càrrega emocional d’una forma sublim. Tot això per captar la dura lluita entre el món interior i l’exterior que viu el seu protagonista, Pink. La mort del seu pare a la Segona Guerra Mundial, la repressió a l’escola, la sobreprotecció per part de la seva mare, els fracassos sentimentals, la fama com a estrella de rock i les drogues fan que poc a poc comenci la construcció del mur (The Wall, el títol de l’àlbum). Cada maó representa els traumes que Pink va experimentant al llarg de la seva vida i que a la llarga formem la paret que aïlla la seva bogeria amb el món real. Aquest mur mental convertirà a Pink en un personatge ple de ràbia i odi, però a la vegada amb un Pink desprotegit i dèbil.El primer i més important dels maons és la mort del seu pare quan ell encara era un nen. Però la repressió que rep a l’escola és, també, un maó amb un pes considerable (representat a la part 2 de la cançó Another Brick in the Wall i molt famosa pel seu We don't need no education). L’educació, en aquella època, estava basada amb la repetició del que deia el professor. Els càstigs físics eren freqüents i el pensament lliure era castigat i mal vist.
Ara, amb el nou pla d’estudis, anem cap a l’altre extrem, cap a la llibertat elevada al màxim exponent pel que fa a les noves metodologies de l’aprenentatge, però alhora “disfressada” amb les obligacions que tenen els estudiants si volen aprovar.
D’alguna manera els extrems es toquen i com diu un proverbi anglès: “Massa a l’est, és oest”. Potser ha arribat l’hora de tornar a cantar: We don't need no education.
Xavi Garcia
dilluns, 5 / octubre / 2009
Inundacions India
Pannur es una aldea situada al Sur de la India, en el Estado de Karnataka. Es una región con un alto porcentaje de intocables (descastados en la sociedad india) y profundamente pobre. Su principal medio de subsistencia es el cultivo de arroz. Aprovechan las aguas del río Tunga Badra, que cruza el distrito de Raichur.Durante los últimos cuatro días ha estado lloviendo intensamente en la zona, y las aguas del Tunga Badra se han desbordado. El nivel del agua ha crecido unos cuatro metros por encima del caudal del río, inundando por entero el pueblo de Pannur. La parroquia de los jesuitas está prácticamente sumergida, y las casas de los alrededores están gravemente dañadas. En todas las 212 casas de Pannur hay daños de distinta gravedad, y la gente se ha trasladado acampando en la parte alta del dispensario que se está construyendo en el pueblo. Lo peor al estar rodeados de agua es el riesgo de serpientes: ya son cinco las person
as que han sido mordidas por cobras, una de las cuales está en estado grave.
as que han sido mordidas por cobras, una de las cuales está en estado grave.Las aguas de las inundaciones se elevaron de noche a una velocidad vertiginosa, que causó el pánico en todas partes. La gente salió precipitadamente llevando todo aquello que podían transportar a una zona menos peligrosa. En el traslado han perdido la mayor parte de sus bienes, devastados por la fuerza de las aguas. La situación es especialmente grave en las mujeres y niños: no tienen ropa para cambiarse ni mucho menos alimento que sacie su hambre. En medio de tanta desolación, una mujer dio a luz a un bebé en una esquina del dispensario, que la gente del lugar acondicionó de la mejor manera posible.
Desde hace dos días el acceso a Pannur es totalmente imposible y está aislado del resto del mundo. No hay electricidad, agua potable, alimento ni refugio apropiado para su gente. Hasta hoy ningún organismo gubernamental se ha acercado o ha iniciado ningún programa de ayuda. Algunos jesuitas de Manvi, a 18 kilómetros, han conseguido llegar a pie andando durante tres kilómetros de difícil recorrido, llevando todo lo que podía ser trasladado sobre unos hombros. El Padre Ambrosse D’Souza, párroco de la misión de Pannur, está organizando las labores humanitarias en la zona tras estar dos días y medio encerrado en su casa debido al nivel del agua.
En los alrededores la situación no es menos dramática. La vecina aldea de Huligunchi está completamente inundada, con 55 casas sumergidas en el agua. La gente ha escapado y está en los tejados pasando hambre. Como el agua de la inundación los rodeó de noche, solamente han tenido tiempo de salvarse a sí mismos olvidándolo todo. Han perdido todas las cabezas de ganado y tres hombres han muerto. Otras aldeas cercanas, como Ramathnal, Chitralli, Gonavara, Yadiwala, Hedignal, Yeddoldoddi, Chikalparvi, Iynoor, Pul Parmesh Dinni están bajo el peso de las aguas.
El Gobierno en Karnataka está desbordado. Ningún alimento, ninguna agua, ninguna ropa, ninguna medicina ha alcanzado estos pueblos. Son pueblos con población principalmente intocable. Esto es lo más grave y que dificulta su lucha por la supervivencia. El gobierno piensa o quiere dar la impresión de que nada serio ha ocurrido en estos pueblos. No ha dado ningún paso para evaluar las pérdidas económicas y humanas en la zona.
Se necesita alimento, ropa y medicinas para esta gente. Todos los voluntarios disponibles están en la zona trabajando sin descanso, y algunos niños se les han unido en la tarea. El Padre Eric Mathias acampa con su equipo en Pannur para dar alguna esperanza a la gente y coordinar a los voluntarios. Las profesoras del vecino colegio de jesuitas de St. Xavier han donado sus propios saris y otros artículos para los damnificados por la catástrofe.
La gente del pueblo alberga la esperanza de recibir ayuda desde España, pues todos los veranos viaja allí un grupo de voluntarios de la Universidad de Comillas. En ese sentido, cualquier aportación que usted mismo o cualquiera que usted conozca pueda hacer llegar será aceptada con gratitud y distribuida lo más rapidamente posible a la población local.
Ahora mismo la ayuda que llega más rápido es la económica. La Asociación Proyecto India coordina la ayuda que se está enviando desde España. Si quiere realizar una donación, puede hacerlo en la siguiente cuenta:
Entidad: Caja Madrid
Titular: Asociación Proyecto India
Número de cuenta: 2038 1794 88 3001071114
Titular: Asociación Proyecto India
Número de cuenta: 2038 1794 88 3001071114
Desde la Asociación Proyecto India, os pedimos que echéis una mano a nuestros niños y sus familias. No tienen por qué ser aportaciones económicas, aunque éstas también serían bien recibidas, sino también que paséis esta noticia entre vuestros contactos, para darle toda la difusión y ver cómo podemos ayudar desde nuestra comodidad.
Pilar Agustín Sanjuán
divendres, 25 / setembre / 2009
Cant espiritual
Avui que el Marc fa els darrers vots, per què no regalar-li un poema del místic català del segle XX? Que aquest paradís que Joan Maragall veia davant seu cada matí quan es llevava l'acompanyi sempre més...
Però estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
Amb quins altres sentits me'l fareu veure
Aquell que a cap moment li digué "-Atura't"
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre,
què més ens podeu dar en una altra vida?
Però estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor
que s'hi mou sempre... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me'l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l'eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué "-Atura't"
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l'entenc, Senyor, jo, que voldria
aturar a tants moments de cada dia
per fe'ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest "fer etern" és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra, només, l'ombra del temps que passa,
i la ilïlusió del lluny i del a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal:
aquesta terra, amb tot lo que s'hi cria,
és ma pàtria, Senyor: i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s'atura,
me'n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles,
i encara allí voldria ésser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà'ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n'hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s'acluquin aquests ulls humans,
obriu-me'n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia'm la mort una major naixença!
Joan Maragall
dissabte, 19 / setembre / 2009
ÚLTIMS VOTS del MARC VILARASSAU
Estimats amics i amigues,
Marc Vilarassau Alsina, sj
Tinc l’alegria de comunicar-vos que faré els últims vots a la Companyia de Jesús el proper dissabte 26 de setembre, a les 20:30h a la Parròquia Sant Ignasi de Lleida.
La història va començar formalment el dia 1 d’octubre de 1990 amb la meva entrada al noviciat dels jesuïtes, aleshores a Saragossa. Han passat 19 anys i no sabeu la quantitat d’agraïment que he anat acumulant durant tot aquest temps com a jesuïta. Ara la Companyia em convida a fer el pas definitiu i jo em sento profundament afortunat de continuar aquesta història en aquesta família.
Volia que ho sabéssiu perquè em tingueu present en el vostre pensament i en la vostra pregària, en el cas que no pugueu ser físicament presents de la celebració.
La història va començar formalment el dia 1 d’octubre de 1990 amb la meva entrada al noviciat dels jesuïtes, aleshores a Saragossa. Han passat 19 anys i no sabeu la quantitat d’agraïment que he anat acumulant durant tot aquest temps com a jesuïta. Ara la Companyia em convida a fer el pas definitiu i jo em sento profundament afortunat de continuar aquesta història en aquesta família.
Volia que ho sabéssiu perquè em tingueu present en el vostre pensament i en la vostra pregària, en el cas que no pugueu ser físicament presents de la celebració.
Marc Vilarassau Alsina, sj
divendres, 11 / setembre / 2009
ESPLAI: LES COSES BONES JA TORNEN!
Aviam aviam!!!
Nens i nenes de l'esplai.....
...i nens i nenes que no sou de l'esplai (encara),
Perquè... els vostres monis i mones ja comencen a preparar el camí... !!!!! ... i d'aquí menys d'una setmana estarem tots reunits en algun lloc secret preparant unes activitats ASPACTACULARS... que abans que us adoneu estarem gaudint tots junts!!... (per cert, ronden algunes notícies pels diaris locals sobre un tal CSI... ja us n'assabentareu, esperem!).
L'ESPLAI!!!
Equip de Monitors Esplai St.Ignasi
...i nens i nenes que no sou de l'esplai (encara),
prepareu les ganes de cantar, jugar, ballar, interpretar, conèixer altres nens, pujar-vos sobre el Genís i el Lluís... i en general, de passar-vos-ho FANTÀSTICAMENT BÉ...!!
Perquè... els vostres monis i mones ja comencen a preparar el camí... !!!!! ... i d'aquí menys d'una setmana estarem tots reunits en algun lloc secret preparant unes activitats ASPACTACULARS... que abans que us adoneu estarem gaudint tots junts!!... (per cert, ronden algunes notícies pels diaris locals sobre un tal CSI... ja us n'assabentareu, esperem!).
Així que deixeu de mossegar-vos les ungles... que aviat tornarà...
L'ESPLAI!!!
Equip de Monitors Esplai St.Ignasi
dilluns, 31 / agost / 2009
10 anys de ruta de JOVENÍVOLS
Per commemorar els 10 anys de rutes de Jovenívols, hem gaudit d'un cap de setmana ben especial d'excursió a la Pica d'Estats. Així que Jovenívols, ex-Jovenívols, ex-ruteros i amics de la causa... ens hem calçat les botes i tots junts, fent molta patxoca, hem compartit moments de cansament, moments de satisfacció, riures, acudits, moments de fred, moments de calor....i tots els records de rutes passades, tot generant un record nou... i és que, això de Jovenívols, HO PORTES AL COR!
Gràcies a tots!
Esperant una crònica més detallada, us deixo amb una foto del cim.
Gràcies a tots!
Esperant una crònica més detallada, us deixo amb una foto del cim.
dimecres, 29 / juliol / 2009
Els científics
Enguany les colònies han estat realment ESPECTACULARS (sinó, pregunteu-ho!!)... i abans de que us en fem cinc cèntims amb una crònica com Déu mana... us deixem amb un tast del que ha estat el centre d'interès d'aquest any.
El primer dia els nens troben una capsa amb unes provetes trencades i altres materials estranys entre els quals hi ha un DVD. Quan els monitors posen el DVD això és el que hi troben:
El primer dia els nens troben una capsa amb unes provetes trencades i altres materials estranys entre els quals hi ha un DVD. Quan els monitors posen el DVD això és el que hi troben:
Uns científics amb plans malèfics!!!!!
(per sort, també hi havia els "bons" per protegir-nos... la policia CSI...
que, de moment, es mantenen a l'anonimat!).
