dimarts, 28 de gener del 2014

Recepta d’un recés


El cap de setmana del 21 i 22 de desembre, com ja és tradicional en el grup de post-confirmació, vam fer el recés de Nadal del grup. El resultat en va ser la creació d’una recepta que voldríem compartir amb vosaltres i animar-vos a provar-la de fer.

<<El primer que hem d’agafar per fer aquesta recepta és la massa mare. Aquella massa que s’ha anat fent al llarg dels anys, que ens fonamenta, que ens fa ser qui som, allò que estimem més i el que no ens agrada tant. Aquesta massa som cadascú de nosaltres, amb els nostres estats d’ànim, les nostres alegries i tristeses, les nostres vivències i experiències acumulades durant tot l’any des del recés anterior. Perquè el secret d’una bona massa mare és anar-ne guardant sempre per poder-la reproduir i així poder fer més pastissos i garantir-ne una bona qualitat.

En segon lloc, caldrà posar-hi farina per reproduir aquesta massa. La farina és allò que li dóna consistència, que li donarà cos i tota l’essència del pastís. La marca de la farina no és massa important ni tampoc la seva mesura, però sí com s’introdueix: tota de cop podria donar lloc a un pastís que atipés massa, d’aquells que amb un tros petit ja en tens i no els pots gaudir; tot i que ficar-la molt a poc a poc pot fer que el pastís no tingui cos. Em sembla que d’aquesta farina en tenim tots per casa –i si no en tenim, cal pensar a anotar-la a la llista de la compra, que serveix per moltes receptes- és diu Bíblia.

Ara que tenim el bescuit definit caldrà preparar el farciment que li doni gust. Normalment li ficaríem espècies, fruites o xocolata, però en el nostre pastís hi vam ficar unes culleradetes de Maria, un pensament de Zacaries, un polsim de David i d’Uries, una miqueta d’Herodes (poquet! només per donar-li gust) i tot plegat ho reguem amb un bon raig de Michel Quoist.

A més a més, el podem decorar perquè quedi ben llustrós per fora: uns acudits sobre indis, cigonyes i leperos (aquests no poden faltar!), recitals de literatura, xocolata desfeta amb melindros, benediccions sobre rodes i càlculs d’enginyeria avançada sobre plans inclinats, no siguem garrepes en la decoració! Són d’aquestes decoracions beneficioses per la salut, no porten cap kilocaloria de més i t’ajuden a cremar-ne amb totes les riallades que fas!

I per últim, la guinda, la cirereta, allò que fa especial aquest pastís: Déu. No és un complement ni una excusa, sinó el que fa que el pastís tingui sentit, el que el fa necessari.

Tots aquests ingredients es posen al forn de Tarrés, durant dos dies, amb moments d’espera, de pregària i de silenci i ja estarà llest per menjar-se’l, això sí, cal tenir en compte que no és només un pastís per un mateix, sinó que s’ha de repartir a quanta més gent millor.

Suggeriment de presentació: servir sempre amb un somriure, s’ha comprovat que el seu gust canvia si no és així.>>

Ah! Ens n’oblidàvem de dir-vos-ho! Molt important guardar una mica d’aquesta nova massa per l’any que ve, perquè si no ho fèiem... com podríem fer un nou pastís?


David del Blanco Catalán

dissabte, 5 d’octubre del 2013

FLUIR: us convidem a passar el pont de Tots Sants al Claver!

 
 
Us proposem un pla pel pont de Tots Sants: pujar al col·legi Claver, instal·lar-nos a la comunitat i gaudir d'uns dies de pau i calma enmig d'aquest primer trimestre del curs.

Volem que aquest Campus sigui un moment per fluir, des d'una proposta tranquil·la però amb molta llibertat per gaudir de totes les estones lliures.
  • Us proposem tenir una estoneta de pregària durant el dia i compartir la Eucaristia amb la comunitat.
  • El dissabte a la nit, l'Alexis baixarà per la missa a la parròquia. Proposem d'anar-hi tots amb ell. 
  • Alguna nit podem mirar una pel·lícula i comentar-la.
  • Tindreu temps per estudiar, per llegir, per caminar, per fer esport...
  • I sobretot, per compartir aquestes primeres setmanes de curs

Alexis i jo hi serem des de dijous a la nit i vosaltres podreu pujar amb nosaltres o bé venir divendres. I si algú només pot dissabte o diumenge també està convidat.

Pel preu no cal preocupar-se: a la casa no ens demanen res. Al qui li vagi bé, proposem pagar 12€ per dia, però si us plau, que això no sigui problema.

Això sí, tenim places limitades, així que comuniqueu-nos al més aviat possible si comptem amb vosaltres.
 
Més informació:  serggadea@gmail.com

Alexis i Sergio

diumenge, 19 de maig del 2013

Excursió amb l'esplai a Balaguer


Dissabte dia 4 de maig vam anar tot el dia d’excursió amb l’esplai.

Ens vam llevar aviat amb energia i a les 9 ja agafavam el tren cap a Balaguer. Quan vàrem ser allà vam esmorzar al costat del mercat i vam fer una mini-gimncana, on hi havia moltes proves divertides i interessants. Haviam d’anar preguntant a la gent monuments o coses famoses del poble, quants metres mesurava la muralla, quantes parades de mercat hi havia, fins i tot vam menjar alguna que altra fruita del mercat que els venedors, amablement, ens van donar. I vam descobrir que el menjar típic de Balaguer és la coca de sanfaina! Vam donar la benvinguda a la nova incorporació de l’esplai: la mega-pilota. Que va tenir molt d’èxit.


Llavors vam fer l’excursioneta cap al Sant Crist de Balaguer, i quan no ens en vam adonar, ja hi haviam arribat. Allí hi havia un parc amb gespa molt acollidor i ens hi vam instal·lar. Vam estar fent jocs varis amb pilotes; el joc de les passes, el de matar amb cooperació en equips, el de la llauna…i ja se’ns havia obert la gana, per tant vam dinar. Després d’una estona de temps lliure vam fer dos activitats més, atrapar l’ombra i el joc de les tasses, on vam descobrir futurs atletes professionals.

Abans de tornar cap al tren, vàrem fer una visita al Santuari del Sant Crist i vam fer una petita pregària donant gràcies pel dia que estavam passant i per l’amistat, i vam desitjar que tots els nens del món poguessin gaudir d’un dia com aquell.

Cansats de passar-nos-ho tan bé vam agafar el tren cap a Lleida on ens hi esperaven les nostres families. I ens vam acomiadar amb ganes de més!


Mariàngels López