divendres, 24 d’abril de 2009

Recès de monitors a Tarrès


Aquest cap de setmana ens hem reunit bona part dels monitors de l'esplai i Jovenívols per a fer un recès a Tarrés i posar les piles a la nostra fe abans d'aquest final de curs, i així poder encarar la preparació de colònies i ruta amb esperit renovat. Hem gaudit de moments de silenci per aturar-nos i revisar en quin punt de la nostra trajectòria personal ens trobem i, alhora, hem pogut compartir amb la resta les nostres pregàries, reflexions o vivències, fet que sempre resulta enriquidor.

No hi van faltar les estones entorn d'una guitarra o els intents de no cremar la casa en fer els pinxos per dinar. També vam fer una dinàmica consistent en descriure un altre monitor i que els altres intentéssin averiguar de qui es tractava, però no va resultar pas tan fàcil. I és que "una persona atenta, amiga dels seus amics, que treballa amb la constància d'una formiga..." no donava massa pistes!;) jejeje


En activitats més de trobada amb Déu, com la lectura de l'Evangeli, o en la celebració de l'eucaristia amb homilia participativa, hem intentat pregar i sentir, no només reflexionar. Hem deixat ressonar dins nostre la idea de ser perdonats, ens hem identificat amb l'incrèdul Tomàs que necessita evidència per creure, ens hem deixat impactar per la idea de ser tots els creients "un sol cor i una sola ànima", ens n'hem adonat que si esperem tenir la "casa endreçada" abans de deixar que Jesús entri, potser no acabarà entrant-hi mai...i que potser convé que entri i ens ajudi a endreçar-la...


Només resta, doncs, donar les gràcies per aquest recès que hem compartit. I seguir demanant a Déu, cada dia, de veure-hi més clar...


Regina Galceran












dijous, 23 d’abril de 2009

FIRE - Pasqua Jove Claver

Per als que encara no hagueu tingut l’oportunitat de participar-hi, la Pasqua Jove és una experiència per viure la setmana santa d’una manera molt diferent a la que potser la vivim any rere any, anant des dels cants, les manualitats, les caminades, passant pels jocs, el teatre i arribant fins al silenci. Una manera de trobar-te amb més gent com tu, que et permet celebrar i entendre el significat de la Pasqua, sense sentir-te fora de lloc.


Cada any s’elegeix un lema, un himne, un fil conductor que ens ajuda a seguir un camí, que tot i ser individual, ens permet viure’l en comunitat i gaudir-lo juntament amb altres persones, amb altres idees, amb altres vides, amb altres pensaments.

Aquest any el lema era FIRE (foc), que molts cops podem relacionar amb la destrucció, però que per altra banda també significa escalfor, llum. En aquesta pasqua tots hem estat foc, un foc que en ocasions fa mal i arrasa allò que té al voltant, però que de vegades s’il•lumina i encén altres focs gairebé apagats.


Jo, ja fa una pila d’anys que vaig a Raïmat en busca, per una banda, d’introspecció i, per l’altra, viure la pasqua amb la resta de companys passant-nos-ho d’allò més bé.

Però aquest any la Pasqua, que em pensava que ja no em podia sorprendre, ha donat un gir inesperat per mi, i és que aquest any no hi he anat per tal de veure que m’hi oferien, aquest any hi he anat per “oferir”, fent de monitora.

No m’ho havia plantejat mai, la veritat; jo hi anava per veure que hi trobava, que em podien donar, i contradictòriament, aquest ha estat justament l’any en que he pogut rebre més. Ja ho diuen, quant menys s’espera, és quan més es troba i et sorprèn.

La experiència ha estat ben diferent. He estat monitora de la ESO, i he intentat resoldre els seus dubtes (molts dels quals encara comparteixo jo), però m’he adonat del que puc aportar tot i la meva desconeixença, m’he tornat a fixar en els petits gestos i els significats que envolten, en la il•lusió i la motivació per tot el que passa al meu voltant... m’he fixat en tantes coses de les quals ja no em recordava que m’he sorprès a mi mateixa.



La Pasqua Jove ens espera any rere any amb les mans ben obertes, i si encara no hi heu assistit us animo a que ho feu, a que ho proveu com a mínim un cop i no us ho deixeu perdre.

I als que heu vingut, ja ho sabeu:

MY HEART IS… ON FIRE
[TINC EL COR... EN FLAMES]
SPARKLING LIGHT ON ME
[LA LLUM ESCLATA EN MI]
DESITJO… CREMAR-ME
FONDRE LES MEVES PORS

UN VENT FRED… CONGELA
PERÒ NOSALTRES CREMEM
ESPURNES… D’UN SOL FOC
QUE ENCÉN UNS ALTRES FOCS… DE NOU

Roser Palau






dilluns, 20 d’abril de 2009

Crònica vivencial Pasqua Jove de les Avellanes 2009.


El passat 9 d’abril va començar la Pasqua cristiana, vora 200 joves de tota Catalunya i aquest any també part d’Espanya i de la resta del món ens vam trobar durant 4 dies al Monestir de les Avellanes organitzat pels germans Maristes.

Aquesta pasqua es caracteritza per oferir un ventall de diferents grups amb els quals cadascú pugui gaudir de la pasqua de forma conjunta, grans i petits, des de els grups de iniciació i creixement s’ensenya als més joves el que és la pasqua i sobretot com és a les Avellanes.

Quan es porten més pasqües ens trobem amb diferents grups, depenent de les necessitats de cadascú en el seu moment personal, ens trobem els grups d’aprofundiment, recerca i desert, i paral·lelament tenim el Camí d’Emmaús, on un grup de entre 10 a 20 persones caminen pel Congost de Montrebei durant 3 dies i tornen el dissabte al migdia, fent així una pasqua diferent i reunint-se amb la resta per a la resurrecció del Senyor.


El dia a dia d’aquesta pasqua es composa a través de les activitats dels grups, les pregaries que comencen des de primera hora del matí, unplugged, els quatre menjars que fem tots en comunitats, el moment de silenci, temps lliure, animació després del dinar i celebració de eucaristies.

Durant el dijous es comença amb l’obertura de la Pasqua, primera reunió dels grups i explicació o primera vista del que ens espera aquells quatres dies, a la nit es fa una "performance" a mans de grups que venen a la pasqua i ens introdueixen el missatge de la Bona Nova.

El divendres és un dia trist, tenim l’anunci de l’empresonament de Jesús, el judici i la condemna, començant a l’església i fent el Camí de la Creu amb diferents parades fent-nos reflexionar sobre diferents aspectes de la nostra vida quotidiana.


A la nit tenim la celebració de la Passió del Senyor i durant tota la nit es pot vetllar la imatge de Jesús.

Dissabte, dia en que ressucita el Senyor, primer ens hem de preparar amb un Temps de desert, aprofundint sobre el perquè de la seva mort, era necessari?, no podia haver fet un altre gest?, també és el dia en que es fa el Camí de Maria, es reconeix el paper de la mare de Jesús i amb el seu testimoni el de les dones que formem part de l’església, religioses o no, entrada la tarda comença la litúrgia per a la nit.

Comença la Celebració de la Resurrecció del Senyor, representació de la trobada de les dones a la tomba de Jesús i descobreixen que no hi és el seu cos, ens dirigim tots fora de l’església i encenem una foguera amb la qual s’encendra el ciri pasqual i del qual tots podrem encendre unes espelmes per tal de simbolitzar la llum de Jesús, no em de patir res, el Senyor ja es aquí, el Senyor ha ressuscitat!


Acabant per celebrar el Festival Al·leluia! en el qual actuen diferents persones de la Pasqua i animen la nit, fins a llargues hores de la nit, estem de celebració, Jesús ha ressuscitat!

Diumenge al matí, fi de la festa, esmorzar tard per tal de compensar la falta de son de la nit anterior, es fa l’última celebració i amb ella l’enviament, a que donem al món a conèixer el missatge que durant aquells quatre dies hem compartit tots nosaltres.


Irene Garcia Peralta

dissabte, 18 d’abril de 2009

La vinyeta: Ludicofestiva!!!!!

Clicar sobre la imatge per veure-la en gran.




Pau Salinas Roca

dijous, 16 d’abril de 2009

Excursió en bici de Jovenívols!

Un dissabte, ens aixequem ben d’hora i, en veure el magnífic dia que fa a Lleida, no ens en podem estar… és un dia idoni per a una excursió amb els Jovenívols, i tant!

Agafem la bicicleta i ens reunim a la “Parro” amb la resta del grup i riem força en veure la fila que fem tots plegats amb el casc i l’equipatge oficial d’excursió. Tots junts comencem a enfilar la Rambla d’Aragó (ja ho sabeu, “sempre a contracorrent!”), despertant els engranatges del nostre cos i, a poc a poc, comencem a deixar enrere la ciutat per endinsar-nos en espais que, malauradament, sovint oblidem que són tan a prop de Lleida!


I així, avançant enmig de l’horta i fent una parada a mig camí per recuperar forces, arribem al parc del Graó d’Alpicat… òndia, feia dies que fèiem exercici, però ha valgut molt la pena i l’espai que ens espera resulta ser molt agradable!

Així doncs, un cop ubicats, comencem la jornada d’activitats… Però abans, un ritual molt important! La imposició de “panyoletes” per als jovenívols de primer any!

I ara sí, un cop tots ben empolainats i amb les “panyoletes” imposades, comencem a jugar al Trivial… però, ep! No és un trivial qualsevol, no és el pursuit, ni el de la història del Barça…és encara millor. És el “Trivial de Jovenívols”!


El joc dóna per a molt i, gairebé sense adonar-nos-en, arriba l’hora de dinar: moment en què afloren les capacitats culinàries dels nostres jovenívols (i de les seves famílies…) i dels monitors… tots plegats amb un llistó ben alt!

L’estona posterior al dinar és estona d’activitats variades: hi ha qui fa la “xerradeta”, qui fa una migdiada sota un arbret, qui juga a futbol… i, dit i fet, tornem a ser davant un moment clau de les excursions… l’entrega de les recordances!

Malgrat tots sabem que ens quedaríem força estona més al Parc “fent el jovenívol”, hem de tornar cap a la normalitat abans que es faci fosc i retornem a Lleida, tot gaudint del paisatge i de la conversa (ara hi ha baixades i el camí es fa més amè per poder parlar!).


… Jo, quan arribo a casa, m’adono que ha estat un dia fantàstic, que l’excursió m’ha permès pedalar força per deixar enrere les preocupacions de la setmana anterior i que he pogut agafar força per seguir pedalant en l’últim esprint del segon trimestre. Crec, però, que aquesta sensació no és només meva, sinó que és compartida per tots els Jovenívols que pedalen en el dia a dia, que pugen i baixen grans serralades, que s’enfilen a les comes més altes, però que també necessiten, de tant en tant, aturar-se una mica i poder engreixar els engranatges de la “bici” o omplir de nou la cantimplora.

Ara ja sabeu el nostre petit secret. Tenim un beuratge energètic per pedalar amb força i a contracorrent fet a base d’amics, de somriures, de trivials, de bicicletes, d’imposició de “panyoletes”, de jocs… i es diu excursions de Jovenívols! Si voleu provar-lo ja sabeu on som!


Ares LLop

dimarts, 14 d’abril de 2009

Trobada diocesana de joves.

video

TROBADA DIOCESANA DE JOVES

"AIXECA'T I CAMINA"

DISSABTE 25 D'ABRIL

19'00h - 00'00h (*)

ACADÈMIA MARIANA

(*) 19'00 - 21'00h: Trobada de grups
21'00 - 23'00h: Sopar (5 €)
23'00 - 00'00h: Vetlla de pregària
Els tres moments de la trobada estan oberts a tothom que vulgui venir. Us esperem!

Tota aquesta informació i més la trobareu a la web: www.pasjovelleida.org


Marta Serrano

dilluns, 6 d’abril de 2009

Un altra de joves professionals!!

A què et dediques?
El títol que em van donar a la universitat diu que sóc psicòloga però no faig de psicòloga de pel·lícula d’aquestes que tenen consulta i un “divan”. Suposo que faig una mica de psicòloga i molt d’educadora!! En concret em dedico a la prevenció de les drogodependències. Els adolescents de Lleida em coneixen per “la de les drogues”!!



Ho vas triar o va "anar sorgint"? Com?
El fet d’estudiar psicòloga ho vaig triar jo (no sense abans haver dubtat molt i haver tingut moooooooooltes converses amb els meus pares). Sincerament, no tenia massa clar que fer, encara recordo el full on havia d’anotar les opcions de la universitat. Estava tot blanc i no sabia pas que escriure-hi. El que tenia clar que volia una feina en contacte amb persones. Em vaig decantar per la psicologia com ho podia haver fet per un altra. Quan vaig acabar la carrera estava més perduda que un pop a un garatge. No em veia fent de psicòloga. Quin problemón!! Vaig trobar aquesta feina i em va agradar. És una vessant de la psicologia que no havia imaginat i he tingut sort d’haver-la trobat.

On treballes ara?
Depèn del dia de la setmana!! Jeje En principi a l’Ajuntament tot i que també a l’IES Manuel de Montsuar. Visca el pluriempleo i visca la hipoteca!!


En què consisteix la teva feina?
Bàsicament en gestionar els programes de prevenció de drogodependències de secundària (ESO, batxillerat i cicles formatius). Això vol dir fer formació de profes, pares i mares, pensar activitats, fer tallers amb els joves,... També assessorament individual i altres coses divertides com donar informació en festes universitàries!!

Què és el que més t'agrada de la teva feina?
Quan veig algun dels joves amb els que he treballat convertit en una gran persona i penso que jo hi he tingut alguna coseta a veure. No vull que soni pedant. Sento orgull, però no per mi sinó per aquest jove. M’alegra haver contribuït ni que sigui una miqueta a ajudar aquest pollet a sortir de l’ou :) Crec que no ho sé explicar...

Què és el que se’t fa més difícil o dur?
Quan tinc un cas difícil i no sé com actuar o quan passo tantes hores treballant que deixo una mica de banda coses importants de la meva vida.

Tens alguna anècdota?
És una mica xunga. Un dia estàvem treballant a la Wonder. Teníem una tauleta amb informació sobre drogues. Hi havia tríptics amb fotos de drogues. Un noi es va parar davant una foto que hi havia pastilles d’èxtasis i les intentava agafar com si fossin pastilles de veritat. Imagineu-vos com anava...

Treballes per viure o vius per treballar?
En principi treballo per viure però els dies que faig moltes hores tinc la sensació que només treballo!! Per sort, la majoria d’hores que passo a la feina em sento molt viva!!

Com integres o vius la "fe" en el teu dia a dia laboral?
Algú que estimo molt va dir un dia que les persones que tenim feines socials ho tenim més fàcil per apropar la fe a la nostra feina. Tot i que penso que tothom pot viure la seva fe en el seu dia a dia laboral, estic d’acord amb aquesta afirmació. Jo treballo amb persones i tinc la sensació que tinc moltes oportunitats de seguir el missatge que el Crist ens ensenya (escolta, ajuda, solidaritat, amor, comprensió,...) clar que també tinc moltes més oportunitats per cagar-la si no deixo de banda els meus egoismes, pors, mandres, impaciències... Tot un repte de fer missió!!


Marta Capdevila

divendres, 3 d’abril de 2009

Avui, tenim una cita!

Estimat...

La teva última carta em va agradar molt. M'alegro de que pensis i comptis amb mi. Aprenc molt de tot el que m'expliques i em sento més a prop teu. M'agradaria rebre notícies teves més sovint però entenc que deus estar enfeinat i quan arribes a casa... massa cansat per posar-t'hi. T'agraeixo molt tot el que fas cada dia i estic segur que creixeran molts fruits del teu esforç. No t'oblidis que jo estaré aquí, esperant-te.

T'escric de nou perquè he vist una bona oportunitat per retrobar-nos i xerrar una estoneta,... he trobat un forat a la meva agenda, aquest divendres, i per això hem decidit de fer una Festa Grossa amb uns quants més que tu coneixes i que de ben segur que s'alegren de veure't... he pensat que potser t'hi vols afegir. Ja saps, si t'animes estarem a la Parròquia a partir de les 20h. Espero que ens veiem allà!

Una abraçada,


Jesús de Natzaret.










Ps. Ah, per cert, el Pare també hi serà!


--------------------------------------------------------------------------------


Avui dia 3 d'abril
a les 20h

MISSA JOVE!!
(dels Joves i per als Joves)

Hi aniran grups de confirmació, postconfirmació, joves universitaris,
postuniversitaris, joves professionals, monitors i joves sense grup... i tu? t'hi apuntes?




dijous, 2 d’abril de 2009

Crònica de la lúdico-festiva!

Parlar del cap de setmana de la ludico-festiva podria ser: explicar el joc de coneixença a primera hora del mati, o la batalla de sexes de la tarda amb joc de per mig i taller final, això si sense oblidar la aventura final al vespre al quedar-nos sense llum per la pluja i haver de ficar a prova els nostres coneixements com a monitors en situacions d’emergència (amb mudances incloses cap a una altra casa enmig de: la pluja, el vent i el fang), però clar per acabar de rematar el dia no podíem fer-ho sense un gran sopar (quines truites!) i el impressionant joc de les pel·lícules, després vam anar a descansar (encara que alguns van continuar la festa) i el diumenge... ens vam llevar gràcies al Ray (no el cambrer del Cor de la Ciutat sinó el gos del Fer) vam carregar piles amb un genial esmorzar que ens va ajudar a recollir-ho i fregar-ho tot perfectament, també vam jugar a una espècie de Pictionary i vam celebrar una missa tots plegats, després un bon plat de macarrons i cap a Lleida falta gent.

I si vols saber més coses d’aquesta sortida pots mirar tot aquest document gràfic que hi ha a continuació o sinó i molt millor : vine a la propera!


(més fotos en properes edicions)
Fins aviat!
PETONS

Oriol Saura Rosich

dimecres, 1 d’abril de 2009

Descripció de grup: Confirmació!

Divendres de 20h a 21:30h
Joves de 1er i 2on de Batxillerat.

Descobrir, compartir, dubtar, pregar,
acostar-se i preguntar-se amb sinceritat:
què pinta Déu en la meva vida?


video