diumenge, 25 de maig de 2008

La missa de dissabte

De vegades no ens adonem de la sort que tenim. Últimament m'he trobat un munt de persones que em comenten que troben a faltar una missa més adaptada als joves, un lloc de trobada o uns diumenges més en sintonia amb el que creuen. No cal que les misses siguin un espectacle per tal de que els joves hi vagin, això està clar. Però sí que és cert que petits detalls fan que un mateix espai o moment es puguin viure d'una forma més propera.



Primer de tot... el fet de saber que t'hi trobaràs gent coneguda, gent de la teva edat i també gent d'edats diferents, gent que estimes o gent amb qui comparteixes alguna que altra cosa. Suposo que això depèn de la persona, però jo penso que... qui més qui menys, tothom vol sentir-se "a gust" a casa seva. La fe, almenys per mi, no té consistència si tan sols la guardes per tu i si tan sols la vius en solitari... i tenir l'oportunitat de compartir aquestes estones, com qui comparteix un cafè o una estona al sofà, amb gent que t'aprecies... és una gran sort! Suposo que per això després de missa sempre fem alguna que altra cosa!




Després, el fet de la música, les lectures, el cantar, el estar cinc minuts abans, la preparació. És un peix que es mossega la cua. A mesura que participes i t'impliques en les coses, en la missa en aquest cas, ho vas vivint d'una forma més integrada i ho fas més "teu", una part de tu. I a mesura que ho fas una part de tu, també t'impliques i participes més. Una de les coses que més m'agrada de les misses de sant ignasi, al menys com ho he viscut jo, és que no es tanquen les portes. Si vols tocar i cantar, tan sols has de dir-ho i se't farà un lloc. Si vols llegir, el Josep estarà més que encantat. Si vos ajudar a donar el pà el Hermano et somriurà i si simplement vens a saludar el proper dia seuràs entre nosaltres!


I finalment... els petits detalls: l'Hermano tenint cura de les flors, els ciris... que tot estigui preparat... les homilies amb aplicacions actuals, la gent que prepara les coses i queda desapercebuda: el power point, els cants de cada setmana, les lectures, els avisos parroquials,... i la gent que no coneixes de res, però que setmana rere setmana te'ls trobes allà i et somriuen quan te'ls trobes pel carrer...


Bé, després d'aquest "rollazo" us deixo amb un video patillero d'aquest dissabte,... per a que rieu una estoneta... i espero que ens veiem a missa!!




video




Txaro R.








Excursió per Lleida!


Aquest dissabte els nens i nenes de l'esplai i també els monitors hem pogut gaudir d'una excursió "atípica". La idea original era anar a la Mitjana, però tenint en compte les inundacions, trons i plujes espectaculars de divendres... dissabte vam decidir no anar al parc, per si de cas l'espectacle meteorològic es repetia, i fer una excursió alternativa a LLeida i a la Parròquia. Evidentment, Murphi va fer de les seves i no va acabar caient ni una trista gota,... excepte les de suor dels monitors de tant que picava el sol!!!






















Pot semblar que això de fer un dia d'activitats a la "Parròquia" no dóna massa joc... però la veritat és que el dia va passar volant. Al matí... acció!!! anar a buscar als despistats a la mitjana... una mica de futbol xino o esquimal (segons com t'ho miris), esmorzar, cantar i... gimkama de pistes pel carrer major...!!! (sort que cap nen va preguntar: com és que totes les proves estan relacionades amb animals o naturalesa!??). Finalment vam acabar el matí jugant al cementiri, nens i monitors a la terrassa de Sant Ignasi... la motivació de tots es respirava a l'ambient, riure, picar-se, jugar i sobretot gaudir de l'estona!











Vam dinar uns entrepans bonissims que cadascú portava, una mica de cançonetes... i dos moments estelars: primer, cantar-li el "anys i anys per molts anys" al Sorribes (13 anys!!) i segon... cantar-li una cançó alemana a l'Anika, l'amiga alemana de la Blanca... o era una cançó italiana?... què més dóna!!

La tarda va acabar al riu, on vam fer alguns jocs de rotllana,... un furor que va ser bastant espectacular... (boquea, boquea...) i una cursa de croquetes plena de nens marejats!! En definitiva, una gran excursió per acomiadar el curs... ja que el proper dissabte serà l'últim dia d'esplai d'aquest any! Serem capaços d'aguantar els dissabtes sense sentir els crits, els riures, les queixes i les emocions de l'esplai? sense els acudits de l'ori, sense les idees d'última hora i sense els comentaris espontanis dels nens?





Monitors d'Esplai

dilluns, 19 de maig de 2008

Todo llegará (Rebeca Jimenez)

Segurament aquest nom no os sonarà a ningú de vosaltres, en canvi a alguns altres si ja que aquest cap de setmana no he parat de parlar d’ella, i és que la setmana passada gràcies a un amic de Madrid i després de llegir algunes coses per internet, vaig descobrir-la i així quedar enganxat totalment a ella i la seva música.


Be, darrera del nom Rebeca Jimenez, hi ha una noia de 33 anys nascuda a Segòvia i que actualment resideix a Madrid; ha estat a cavall d’aquestes dos ciutats on s’ha produït la seva explosió musical i és que aquesta noia desprès de lluitar durant molt de temps i tocar en molts pub’s i locals ha aconseguit gravar el seu primer àlbum. El cd en qüestió es publica demà dimarts amb el titol de: Todo llegará


Si teniu ganes de sentir algo nou i totalment desconegut fins ara en el mon musical aquesta és una excel·lent oportunitat, i és que darrera d’aquesta cantautora que toca el piano i amb un sentit de l’humor molt agut i un caràcter molt interessant hi ha unes lletres molt, molt, molt maques; per cert... jo com és evident el compraré.

Alguien a quien abrazarnos
:








Fins aviat!
PETONS


Oriol Saura

diumenge, 4 de maig de 2008

MERAVELLOSES SAMARRETES DE L'ESPLAI EN VENDA




Voleu col·laborar a pagar una beca als nens de colònies de l'esplai de Sant Ignasi i tenir una meravellosa samarreta que brillarà en el vostre armari? Com que enguany els costos de la casa de colònies han augmentat considerablement, els monitors ens hem vist obligats a buscar noves fonts de finançament, a part de vendre roses de Sant Jordi, i aquesta és una de les noves iniciatives...



Així que, vinga va, sigueu solidaris i per només 8 € compreu-nos la meravellosa samarreta que podeu observar en les fotografies. La teniu en un munt de colors: negre, blau, vermell, rosa, magenta...

Qui s'anima? Si esteu a Barcelona segur que també us la podem fer arribar!



Sara Galceran

divendres, 2 de maig de 2008

Entrevista: Anna Miquel!

PRESENTACIÓ
A veure... què em presenti? Em dic Anna, o potser hauria de dir.... hola, bones, sóc l'Anna Miquel... Sóc una noia ben normal. Tinc 26 anys. M'agrada riure, cantar, escoltar música, sobretot si és en directe, xerrar, anar d'excursió, veure la gent que m'estimo, saber com estan, saber que ells i elles saben que poden comptar amb mi. Comptar amb ells i elles.

M'agrada la cervesa... sobretot si és sant miquel, m'agrada fer mandres al llit pel matí, m'encanten les plantes, tot i que se'm moren quasi totes... un amor impossible... així que ara no cuido jo les plantes, si no la meva companya de pis... jo només els canto alguna canço de tant en tant...més... sóc força despistada i encara sóc bastant poruga. Bé... crec que amb això es veu bastant com sóc, no?

Un parellet de coses més.... treballo com a mestra, això és important per mi, m'hi estic esforçant molt...: sóc tutora de 4t de primària en un escola pública del barri del Clot de Barcelona... el millor grup que m'haguès pogut tocar en aquesta loteria de destinacions en la que entres per ser mestra, a més, durant un parell d'hores a la setmana també puc exercir la meva especialitat: educació especial.

QUINA VINCULACIÓ VAS TENIR AMB LA PARROX?
Jo a la parrox vaig entrar com a nena de l'esplai. Primer vaig ser una d'aquelles nenes que venen un parell de dies i se'n van. Era a 5è de primària. Un parell d'anys més tard em vaig apuntar a les colònies i ja no ho vaig poder deixar. Vaig estar a "Jovenívols", al grup de confirmació, i fins i tot al grup de les "nenes" després que es confrimessin.

Mentre estava en el grup de confirmació em vaig començar a vincular a l'esplai on vaig ser monitora, i uns anys després corresponsable amb l'Anna. En aquell temps vaig aprendre a tocar la guitarra i també anava a la missa d'infants a cantar aquelles cançons que, a força de repetir-les, anaven sortint amb la veu al micro del Joan Suñol. En aquells dies estava força implicada en la dinàmica de joves i procurava no perdre'm ni una sortida, ni un recès... m'encantaven, fins i tot vam muntar pasqües al Claver...jejje... abans que fossin tan populars!

QUIN RECORD ET QUEDA DE LA PARRÒQUIA?
De la parròquia en tinc un record molt i molt dolç. M'he sentit molt estimada i acceptada aquí... i això sempre pesa en el cor. De fet, malgrat que ara ja faci 5 anys que he marxat, encara ara sento que la meva parròquia, aquella en la que estic arrelada malgrat hi hagi milers de km enmig... és la de st ignasi...

Crec que és el record d'una bona part de la meva adolescència... el record més fort que porto amb mi és la FORÇA per fer les coses, les ganes... a tots els nivells... i la importància del FONS a l'hora de fer-les. Recordo el meu grup de jovenívols, les reunions inacavables de valoració d'esplai, dies de batuda, colònies, reunions de coordinadora parroquial, reunions al CEC, trobada d'infants de Lleida, recessos, sobretot el cap que em quedava després d'aquests, estones amb la guitarra al costat de la piscina de la Blanca... buff... Però sobretot, sobretot... recordo persones, testimonis increibles de vides viscudes a fons.

COM HI PARTICIPES ACTUALMENT?
Actualment... i ja fa uns anys... sóc corresponsal a la ciutat de Barcelona, jejej,... escampant arreu on vaig tot allò que vaig aprendre aquí: els neguits, les certeses, els dubtes, les alegries... i allà on sóc segueixo intentant crèixer. A la parrox.. ara participo en festes "importants?", participo de les eucaristies quan estic per Lleida... i poca cosa més.

QUIN CONSELL LI DONARIES A LA RESTA DE JOVES PARROQUIANS?
Consell? bufff... no sóc gaire bona donant consells... jo el que faria amb els joves parroquians és anar a fer un beuret amb ells... que molt em sembla que ja en coneixeria a pocs...


moltes gràcies Anna!