divendres, 24 de febrer del 2012

dimarts, 21 de febrer del 2012

Recés del grup de postconfirmació

Un recés és, com indica la seva etimologia, una “separació, un allunyament”, però és també un “lloc de retraïment” i, encara més, un “lloc on no arriba el vent o altra inclemència del temps; allò que defensa de les inclemències del temps”. En aquest sentit, el recés que des del grup de post-confirmació vam fer els dies 23 i 24 de desembre –amb l’acompanyament de la Dolores Cabello, jesuïtina de la Comunitat de Jesuïtines d’Alcarràs– va ser un espai personal per a cada un de nosaltres per viure la fe i les reflexions personals en profunditat i allunyats de les inclemències del dia a dia.

Aquesta trobada personal amb Jesús es va poder reflectir en nosaltres de moltes maneres diferents; és per això que, a continuació us fem un compendi dels ressons que va despertar en nosaltres la vivència d’un recés que, com hem pogut constatar en tornar a la normalitat, va ser molt important per al creixement i continuïtat del grup.


“El recés em va permetre una mica ser conscient del nadal que estàvem a punt de viure ja que ens deixem arrossegar per un nadal superficial, egoista, consumista i mancat totalment de sentit; un nadal que et deixa una sensació de buidor. Fa molta il·lusió que arribi el nadal i després el passem de qualsevol manera, menjant molts turrons i sortint molt de festa. El recés em va permetre parar i donar-li el sentit que es mereix el nadal, el de veritat, el que realment val la pena de celebrar i el que no et deixa indiferent. Un nadal que demana alguna cosa de tu.

A més, en el meu cas la sensació que em dóna es que fins ara m'han estat donant i oferint viure la fe des de casa (em portaven a les pasqües, a missa, a trobades...) i ara ha arribat al moment que o la busco jo o ningú vindrà a buscar-me i a insistir-me perquè la visqui. El recés va ser una oportunitat perfecta per viure aquesta fe una mica oblidada i ser conscient que si no me la vénen a donar arriba un moment en què necessito anar-la a buscar”.

“Per a mi aquest recés va ser una unió espai-moment on poder-me despullar amb tot allò que es belluga dins meu i que sovint aparto, per així poder començar el Nadal renovada i amb el camí ben nítid!”

“Va ser una experiència "curta però intensa". Totes les estones de pregària i contemplació em van servir per aturar-me després dels exàmens, de la feina de la uni i de la vida accelerada que tots portem en el dia a dia..., em va ajudar a reflexionar i a gaudir millor els dies en família que m'esperaven i tot el que aquestes dates signifiquen. Tot i que en algun moment em va costar concentrar-me, m'enduc un bon record d'aquell dia, va ser una experiència enriquidora i a més a més l'excusa perfecta per poder compartir moments diferents amb la gent del grup”

"El recés m'ha invitat a trobar-me en els altres i a trobar-hi Déu"

“Per mi el recés va ser com una pausa de la rutina diària per poder preparar bé el Nadal. Va ser un: Ei! que ve Nadal! Deixa en un costat tot allò del dia a dia i adonar-te'n que d'aquí dos dies és Nadal”.


“El moment que més em va omplir va ser la contemplació del dia 24 al matí. Aquella imatge tan tendra de Déu, Jesús i l'Esperit Sant mirant el món i pensant que podien fer per donar-nos un cop de mà. Aquell Jesús que s'ofereix a deixar la seva vida tranquil·la i còmoda del cel per fer-se home i venir a lluitar colze a colze amb nosaltres. Maria, dient aquell SI tan gran!! Déu, fent-nos el regal més preciat per qualsevol pare: el seu fill que neixeria hores després a la missa del gall. Em va fer sentir super estimada i recolzada. Quan, després, a la pregària, tots vam demanar per algú especial que necessitava una mica de llum, vaig tenir la complerta seguretat que aquella llum arribaria a través meu, a través de vosaltres, a través de la nostra fe compartida”.

“Va ser un moment per a desconnectar, parar i pensar que estava fent amb la meva vida i si havia de canviar alguna cosa en ella. Abans de Nadal va bé parar i pensar una mica”.

“El recés va ser com una dosis molt concentrada de fe, que s'ha d'anar degustant a poc a poc per assaborir-la bé, perquè si la degustes de cop et satura”.

“El recès em va suposar un aire nadalenc ja que normalment pensem en el Nadal com una etapa per estar en família i estar amb aquelles persones que ocasionalment no poden estar la resta de l'any amb nosaltres. Doncs en aquest recès se'm va brindar la oportunitat de reunir-me amb un grup que no és ni la meva família ni tampoc persones poc vistes - ja que ens reunim al grup cada setmana- , però sí que hi vaig respirar aquesta sensació de família i trobada poc comuna. Un recès que em va permetre gaudir del nadal més enllà de la visió típica de nadales, centres comercials abarrotats, i pel·lícules avorrides basades en la nativitat i em va aportar una estona de lleure amb tot un grup que no tenia possibilitats de gaudir ja que les estones de grup no donaven per aquesta possibilitat”.

“Un recès on vam poder aprofundir més en les nostres relacions de grup i sempre respectant aquest esperit nadalenc ja sigui a nivell gastronòmic o la pregària final del darrer dia on es van afegir persones al més pur estil, "Vuelta a cas apor navidad" i que li va doanr el final toc d'alegria i nadal que es necessitava per fer front a l'altre Nadal acompanyat dels nostres éssers més estimats”.

“Una rosa enmig del fred. Bellesa sorgint del patiment que de vegades trobes si t'atures en una passejada matinal. Compartir paraules enmig de silencis i veure que tot i que de vegades t'ho sembli, no estàs sol si recordem que "al principi va ser la paraula" i que tot pot començar amb ella, però també amb un silenci, amb una mirada, amb un gest de pau o amb un somriure. Llum enmig d'una foscor angoixant. Llum que ens dóna energia per continuar caminant, de vegades més distants, fins i tot perduts, però sempre sabent que ens trobarem, perquè el camí no existeix, el camí l'anem fent nosaltres amb cada mirada atenta, amb cada paraula, amb cada silenci, amb cada gest de pau, amb cada somriure i sobretot amb cada moment junts”

Com veieu, doncs, cadascú de nosaltres va trobar el seu espai, el seu moment i la seva manera de recés, de trobada del veritable sentit del Nadal en el que va configurar un graó més del creixement del nostre grup de post-confirmació que gràcies a la Marta C., la Gemma i la Marta S. segueix fent el camí de la fe.

dijous, 16 de febrer del 2012

El projecte de joves ja està a la web de la parro



El projecte de joves de la parro, el nostre projecte de joves, ja està penjat al blog i també a la web de la Parròquia. Podeu veure que xuli que queda clicant aquí









dimecres, 15 de febrer del 2012

CONFIRMACIÓ 2012: El manifest

El passat 28 de gener, un grupet de 15 de joves van rebre el sagrament de la Confirmació a la nostra Parròquia.

El Manifest, sempre pot arribar a ser una petita declaració d’emocions, sentiments viscuts com també d’intencions, propòsits i reptes per afrontar al camí de la Fe… Llegim, doncs, el que varen redactar ells. D’alguna manera o altra, en algun punt ens podem sentir reflectits…o si més no, ens ajuda a pregar per ells.

“Ara que hem confirmat la Fe que els nostres pares van iniciar per nosaltres el dia del nostre bateig, volem explicar-vos el què ha estat aquest camí.
Tots proveníem de diferents escoles i, per aque
st motiu, durant les primeres sessions ens costava obrir-nos i compartir els nostres sentiments i pensaments amb els altres. Però, a mesura que anava passant el temps i ens anàvem coneixent una mica més, vam poder superar aquesta barrera.
No ha estat un procés fàcil, però cada un de
nosaltres ha anat seguint el ritme que creia adequat. Això ens va dificultar l’evolució al principi, però vam anar avançant, vam canviar la nostra implicació en el grup i en el nostre camí, i així es va iniciar una etapa de creixement.
Ha estat un procés llarg però caracteritzat per un constant aprenentatge. Hem parlat de Jesús d’una altra manera a com estàvem acostumats a fer: ha passat de ser una figura que vèiem llunyana a ser algú més proper; hem conegut nous aspectes de la seva vida que desconeixíem i hem volgut prendre com a referència totes aquelles facultats que el feien ser un model a seguir per tothom.
Hem descobert
la Fe, que ens acompanyarà anem on anem, que ens ajudarà en els moments mes difícils, hem descobert que sempre serà l’últim que perdrem, perquè Déu ens estima tal com som.

Actualment, la societat es troba immersa en una profunda crisi que va més enllà del pla econòmic. Per aquest motiu, avui en dia, ser jove i cristià no és fàcil. Nosaltres trenquem esquemes, ens reivindiquem. No volem que aquesta fe que hem descobert quedi només en nosaltres,la nostra fe és acció , volem que els més propers a nosaltres també descobreixin aquesta experiència.
Aquests últims dies, amb el recés a l’Acadèmia Mariana, hem aprofundit tot el que havíem après d’una manera que ningú imaginava.
Molts de nosaltres hem trobat moltes respostes en els últims dies, hem après qui caminava amb nosaltres durant tot aquest temps. Parlem en nom de tots quan donem les gràcies als nostres acompanyants Edu i Cris, i als pares per rec
ordar-nos amb les cartes que sempre heu estat darrera, sense veure’us, deixant-nos fer sols el camí, però pendents per si caiem, estar allí per ajudar-nos.
Aquesta celebració és el punt de sortida cap a la realitat de la vida cristiana. Afrontem aquest moment amb força i il·lusió perquè suposa l’inici d’una nova etapa on continuarem el camí de la Fe que vam començar fa molts anys amb el nostre bateig i que avui hem confirmat.”


FELICITATS!!!

dijous, 9 de febrer del 2012

El sentit i el fons del dia a dia. GRUP de POST-CONFIRMACIÓ

Fa un parell de divendres es va celebrar a la parròquia una conferència pertanyent a un cicle de formació de l’Eides sobre la figura de Sant Ignasi de Loiola, aprofitant la coincidència d’horari i la qualitat del conferenciant (Josep Maria Rambla) el grup de postconfirmació que porta la Marta Capdevila i la Gemma Gil ens vam afegir a l’auditori.

El divendres següent vam comentar la jugada i de tot el que vam parlar jo destacaria una de les conclusions que en vam treure, Sant Ignasi donava una gran importància al rerefons que s’amaga en les formes, d’una altra manera es perd el significat i els nostres actes apareixen buits a aquells a qui van dirigits. A primer cop d’ull això ens pot semblar molt bàsic, tant que quasi bé no en cal parlar i fins i tot podríem pensar que cinc-cents anys després de Sant Ignasi ja ho hem superat.

Però repassant alguns dels punts de la conferència no deixo de trobar similituds amb el nostre dia a dia, recordo per exemple la lluita de Sant Ignasi contra el dolor inútil, aquell que infon el dolor com a objectiu últim o el dubte de la Companyia sobre certs aspectes de la litúrgia establerta així com de l’enfocament de l’època pel que fa al servei als altres. Ben mirat, segurament Sant Ignasi no va ser el primer de la història en buscar el fons de les coses i segurament, ja en aquell temps el seu discurs sonava d’allò més familiar.

Potser és que al món, no importa quan ni on, sembla estar encallat en la comoditat de deixar-se portar, encallat en la por a trencar amb la tradició, encallat en el conformisme del avui. I potser és per això que de tant en tant apareixen veus com la de Sant Ignasi que ens conviden a dubtar de tot almenys una vegada, perquè si bé és cert que això no ens allibera de les equivocacions ni molt menys, el dubte ens portarà a un món construït per nosaltres mateixos, un món del què sentir-nos responsables.

Això, és un veritable motor de canvi i amb els temps que corren més val parar-hi atenció.


Pau Salinas Roca

dilluns, 6 de febrer del 2012

Carta Joan Suñol

El nostre rector ens envia una carta amb motiu del 35è aniversari de la parro i de la celebració de l'assemblea parroquial. Perquè la parro és cosa de tots i totes!!

Prioritats pels propers 5 anys

Per tots els que no vau poder assistir a l'assemblea, us enumerem les 8 prioritats parroquials que es van escollir. Aquestes prioritats seran les que marcaran la ruta de la parròquia en els propers 5 anys, sense oblidar les prioritats pròpies de cada grup.


  1. Recuperar i promoure presències no acomplexades de la comunitat de fe en la vida pública i civil (mitjans de comunicació, participació dels cristians en qüestions de justícia social)

  2. Revalorització del petit grup com a lloc de creixement en la fe.

  3. Superació de la celebració litúrgica com a "precepte" funcional. Noves possibilitats que podrien donar més vida a les nostres celebracions.

  4. Lectura creient de la realitat. Aprendre i discernir sobre fenòmens com els indignats, la corrupció, el botellón,...

  5. Formació, diàleg, debat, que no confrontació amb la cultura d'avui i la realitat diversa de la societat.

  6. Necessitat de reiniciació cristiana de joves i adults (formació permanent)

  7. Reformulació de valors i recerca de nous espais de fraternitat, vers una nova vida en clau solidària.

  8. Superficialitat, que no aprofundiment. Tot va depressa.

Els joves tenim molt a dir en aquests 8 punts. Així que ja n'anirem parlant!!


Consell de joves