dilluns, 29 de desembre de 2008

Pregària a l'estil Taizé


Un nou any arriba i volem començar-lo de la millor manera: aquest dissabte 3 de gener de 2009 a les 18'00h us convidem a compartir una estona de pregària i de silenci.


(Els músics que ens vulguin ajudar, haurien de ser a la parròquia cap a les 17h)

Marta Serrano






dimecres, 24 de desembre de 2008

CRÒNICA DE LA PORTADA DEL PESSEBRE


El passat diumenge 21 de desembre, un grup de catorze joves (Ori, Aina, Albert, Diana, Pau, Samuel, Marta, Víctor, Lluís, Genís, Raquel, Andrea, Damià, David) vam portar el pessebre a l’ermita d’Oroners d’Àger.

A les 9.10 el tren de la Pobla sortia de Lleida i a mesura que ens endinsàvem per paisatges preciosos deixàvem enrere la boira per gaudir d’un solet tímid d’hivern. Després d’esmorzar a l’estació i escalfar una mica jugant a futbol, vam començar el nostre camí cap a l’ermita. Era aproximadament una horeta de camí, gaudint de la natura, amb vistes meravelloses al pantà de Camarasa i amb pont mòbil (d’aquells a l’estil d’Indiana Jones) inclòs.


A l’arribar vam llegir una magnífica pregària d’algú que tot i estar lluny estava amb nosaltres. L’ermita d’Oroners té l’encís de les construccions velles i senzilles que precisament per la seva senzillesa són acollidores. I és dins d’aquesta “nuesa” aparent on es troba el millor lloc per deixar un pessebre fet per nosaltres que consta de tres escenes, cadascuna d’elles en forma de cubs, dos cubs inferiors i un superior que formen una piràmide. Els cubs inferiors representen l’escena dels pastors (amb caganer inclòs) i els reis mags; el cub superior, el naixement. Els personatges estaven simbolitzats per espelmes caracteritzades (amb barretina els pastors; amb corona els reis; amb aurèola el Nen Jesús, Maria i Josep i amb ales l’àngel).



El dinar va ser d’alt nivell: des de entrepans de pop a la gallega i “xoricet” a coques de recapte que no tenen res a envejar a les del millor cuiner del món. Per postres, tampoc hi van faltar torrons. Després vam cantar i tocar la guitarra, alguns van anar a caminar una mica més i gairebé ens atrevim amb els esports d’aventura com el “barranquing”.

Quan el sol començava a marxar, nosaltres també vam decidir fer-ho ja que el fred era força intens, per això quan vam arribar a l’estació vam jugar el segon partit de futbol de la jornada: veterans vs. joves. Resultat?...L’important és participar i si potser no acabar lesionat. S’anava fent de nit i l’aspecte de l’estació amb el cel engalanat d’estrelles era bucòlic, però alguns també opinaven que era de peli de por. El tren va arribar a l’hora prevista, ja dins del vagó alguns van dormir, d’altres van jugar a cartes i fins i tot algú va tenir temps d’empolainar-se. Per acabar d’arrodonir aquest dia fantàstic, vam anar a la parro per assistir a les Confirmacions.



Esperem que dies així es repeteixin!

Raquel Molina

dilluns, 22 de desembre de 2008

Portada del Pessebre


El camí ja fa temps que va començar... Per aquestes dates però força temps enrera una família havia iniciat una ruta de descoberta i d’encontres. Es trobaven en camí, un camí que no sabien ben bé què comportava ni cap a on els portaria però sens dubte era un camí viscut amb intensitat. Es tractava doncs, d'una ruta de Fe, una ruta basada en l’Amor que es tenien Maria i Josep, un Amor que volien transmetre al Fill de Déu... . Un recorregut que comportaria la Bona Nova al món... un pas a pas, un poquet a poquet que canviaria el món. I ells, ells no ho sabien. Vivien amb senzillesa i naturalitat un moment tan important.

El millor d’aquella història entre Maria i Josep és que el seu camí de Fe, el seu camí de descoberta, d’incertesa ,d’intriga i emoció però sobre tot de VIDA, encara és viscut avui en dia arreu del món. Encara avui hi ha joves que caminen, joves que busquen i joves que actuen i volen portar la Bona Nova al món o simplement a un petit racó de la Natura perquè arreu es faci saber que Jesús és entre nosaltres per viure la vida amb Amor al nostre costat.



Portada del Pessebre (Joves St. Ignasi) 21.12.2008

diumenge, 14 de desembre de 2008

U.E Esplai - F.C. Jovenívols

He trobat un video que ja vaig penjar al blog l'any passat però que crec que pot servir per recordar el que ens espera el 28 de desembre!!




Txaro Revuelta


divendres, 12 de desembre de 2008

PARE NOSTRE DELS ENAMORATS













Pare nostre que estàs en els llavis
dels enamorats quan es donen petons:
Vingui a nosaltres el teu nom: Amor,
i estima'ns des del cel
així com nosaltres ens estimem a la Terra

No permetis que acabi el dia
sense que nosaltres ens haguem abraçat,
i perdona si de vegades
ens oblidem de donar-te les gràcies
per aquesta persona que Tu ens has fet estimar

Ajuda'ns a expressar el que sentim
i a ser tan feliços com puguem.

Amen













Padre nuestro que estás en los labios
de los enamorados cuando se besan
Venga a nosotros tu nombre: Amor,
y quiérenos desde el cielo
como también nosotros nos queremos en la tierra

No permitas que acabe el día
sin que nos hayamos abrazado,
y perdona si a veces
nos olvidamos de darte gracias
por esta persona que Tú nos has hecho amar

Ayúdanos a expresar nuestros sentimientos
y a ser tan felices como podamos.


Amén


Ignacio Terrado Rourera

dimecres, 10 de desembre de 2008

Ens Confirmem!

Els vint nois i noies del grup de confirmació de 2n any de la parròquia ( Anna P., Irina, Maria R., Gerard, Pere, Sergi, Cristina, Maria C., Anna A., Maties, Laura, Danae, Xavi, Alexia, Toni, Miquel, Tina, Marc, Núria, David i Pau) i els seus catequistes, us volem convidar a la celebració de la confirmació el diumenge 21 de desembre a les 20'30h. (Atenció al canvi de data, per motius aliens a nosaltres)

Estem contents d'haver arribat fins aquí, contents del camí recorregut, dels esforços, dels dubtes i dels descobriments. Voldríem que la comunitat de Sant Ignasi, que ens ha acollit al llarg de la nostra travessia, ens acompanyés també en la nostra petita festa: creiem fermament que viure segons l'Evangeli ens fa feliços i volem ser confirmats com a seguidors de Jesús.

Comptem amb vosaltres.



Els monitors (en algun moment del procès)
Fernando, Diana, Eduard, Edu i Marta




dilluns, 8 de desembre de 2008

Núria de la Fuente: Biotecnòloga


A què et dediques?
Jo sóc biotecnòloga i em dedico a la recerca biomèdica. L’àmbit de la biotecnologia inclou moltes àrees (potser les més conegudes són fer iogurts, transgènics...) però també la recerca biomèdica. Aquesta consisteix, entre d’altres coses, en trobar maneres de curar o minimitzar símptomes de certes malalties fora de l’abast dels medicaments tradicionals.

Ho vas triar o va "anar sorgint"? Com?
El fet d’estudiar biotecnologia ho vaig tenir ben clar des d’un bon principi, però el tema de la recerca aplicada m’ho vaig anar trobant. El primer contacte que vaig tenir amb un laboratori fora de l’àmbit universitari va ser en un centre de recerca bàsica on estudiaven l’estructura tridimensional de les proteïnes. Un tema molt interessant però em costava trobar-hi una aplicació real i vaig preferir buscar un altre àmbit on fer recerca. I vaig trobar un grup a la universitat que es dedicava a cultivar cèl•lules mare adultes amb potencialitat terapèutica, i això ja em va agradar més!

On treballes ara?
Físicament treballo en un mòdul prefabricat del Banc de Sang i Teixits a Vall d’Hebron, a Barcelona. Estic en un laboratori de recerca del Centre de Teixits i Teràpia Cel•lular, donant suport a un projecte que compartim amb la Universitat Autònoma de Barcelona i en les estones lliures intento fer el doctorat...

En què consisteix la teva feina?
Buff... una resposta complicada... Bàsicament consisteix en cultivar cèl•lules. S’obtenen cèl•lules mare provinents de teixits adults i a partir d’aquestes se’n generen de noves per intentar regenerar teixits danyats. Utilitzaré una metàfora del Samuel per explicar-ho diferent; sóc entrenadora personal de cèl•lules! Les cuido i les entreno perquè aprenguin a ser cèl•lules d’os, de cor, de cartílag, de múscul, de còrnia...

Què és el que més t'agrada de la teva feina?
Arribar al laboratori, obrir l’incubador on hi ha les cèl•lules, treure-les, mirar-les pel microscopi i veure que estan bé!!! Jajaja! Que freaky! Realment fa molta il•lusió quan has dedicat moltes hores i esforços en un nou experiment i veus que els resultats són bons.

Què és el que se't fa més difícil o dur?
Que normalment els bons resultats no s’obtenen a la primera... que les cèl•lules no entenen d’horaris i a vegades cal treballar moltes hores seguides, els caps de setmana... i sovint costa trobar una bona recompensa a tot l’esforç (ja sigui en resultats, en sou, en condicions laborals... des d’aquí una petita reivindicació al món laboral de les persones que es dediquen a la recerca...).

Tens alguna anècdota?
Moltes!!! Però no sé si fora del cercle científic pot arribar a ser prou digne... no sé... una de les converses amb la gent amb qui treballo fora de context... com ara:

-Company: ei! Núria, que ja tenim el pacient?
- Núria: sí! Ja està! Ha arribat a temperatura ambient i fa bona pinta, l’he deixat a la campana per treure’n una mostra.

(diga-li pacient, diga-li bossa amb moll de l’os....)

Treballes per viure o vius per treballar?
Treballo per viure, però intento gaudir amb la feina que faig... que és més d’1/3 del dia!


Com integres o vius la "fe" en el teu dia a dia laboral?
En un principi em semblava fàcil, perquè representa que estic en una empresa pública on es desenvolupen teràpies que han d’estar a l’abast de tothom a través de la sanitat pública... però en aquest sentit cada dia costa més! Actualment visc la fe intentant posar pau entre els interessos personals, de poder, econòmics, de reconeixement... dels que manen més que jo (tots), i els meus.

dissabte, 6 de desembre de 2008

Vetlla de Nadal!

  • Una oportunitat per celebrar amb altres joves del Bisbat que Déu no troba millor lloc on fer estada, que el cor de les persones.
  • Un temps per fer festa, perquè Déu s'ha fet com nosaltres per què nosaltres ens fem com Déu.
  • Un moment per cridar i per xiuxiuejar a cau d'orella "No dormiu..."
  • Una estona de pau. La pau que Escoltes de tot el món ens porten des de Betlem.


T'esperem el dimarts 16 de desembre a les 20'00h del vespre a la parròquia de Sant Andreu (al carrer Cavallers) per celebrar la Vetlla de Nadal. Perquè en aquesta comunitat... "ES VIU EL NADAL"...

Marta Serrano

dijous, 4 de desembre de 2008

Sortida a portar el pessebre

Dades de la sortida:


  • Sortirem el diumenge 21 des de l'estació de trens (allò en forma de balena) a les 9:10 (hauríem d'arribar una estona abans perquè el tren no espera)

  • Pararem a Àger i pujarem un pessebre realitzat per joves del Pub més concorregut de Lleida. El "Pub Ròquia"!!! (ho sé,... sóc molt bo!)

  • On el pujarem? Doncs a l'ermita d'Oroners, que queda a una estona (poca) caminant des de l'estació.



  • Allà dinarem, farem gresca, xerinola i alguna pregària i tornarem a baixar a buscar el tren. Arribarem a les 19:55 a l'estació de Lleida, amb temps suficient per arribar a les Confirmacions.

No hi ha excuses per no venir! Obligatori, sobretot pels més petits!!!! Podem anar fent llista


Samuel de la Fuente








ps. si algú ha d'assistir a les Confirmacions com a confirmand o monitor/catequista, hi haurà algun cotxe que baixarà abans cap a Lleida. O fins i tot pot agafar un tren abans (a les 13:38).

ps2. Els monitors de l'esplai, potser que vingueu a entrenar-vos una mica físicament perquè almenys la vostra derrota no sigui per més de 5 gols!

dijous, 27 de novembre de 2008

La prèvia del partit (primera part)

Amb la proximitat del gran partit ( U.E Esplai – F.C Jovenivols ), tornen els grans debats:





Oriol Saura

dimarts, 25 de novembre de 2008

ÚLTIMA SETMANA per apuntar-se al recés!

CORREEU!!! ÚLTIMA SETMANA PER APUNTAR-SE!!!


Aixeca't i camina és una crida a posar-se en marxa, a la recerca del sentit de la vida, a treballar per un món més just, a no restar passius i indiferents, a lluitar pel que volem.

Aixeca't i camina és el lema d'aquest any de la DJ de Lleida, que et convida a compartir amb altres joves una experiència única aquest novembre, els dies 29 i 30 de novembre al col.legi Claver.


Pots fer la inscripció en línia, en la web de la
Delegació de Pastoral Juvenil.

dimarts, 18 de novembre de 2008

Reflexions del dia a dia

Alguns de nosaltres portem temps fent esport, altres no tant; hi ha gent que porta anys col•laborant d’una forma o una altra a la parròquia, n’hi ha altres que fa poc; hi ha gent que li agrada més els nens i a altres menys; hi ha gent que toca algun instrument; altra gent viatja mentre altres miren la televisió .... .

Aquest és un document que ens pot fer reflexionar sobretot plegat.




Fins aviat!
PETONS
Oriol Saura

La foto: després de l'esplai



Txaro Revuelta.

dilluns, 17 de novembre de 2008

El TRUC!


Qui s'en recorda del Truc? Uff, si gairebé no veig cap mà aixecada! Potser hauria d'haver fet una altra pregunta... Qui no coneix el Truc? Jolines! Ara si que hi ha mans aixecades!


Bé, el Truc és (o millor dit, era) un fulletó informatiu de la parro on surtien publicades les notícies més rellevants del mes al qual feia referència el fulletó. Suposo que us preguntareu perquè has dit "era", i perquè "jo no en sé res". Doncs resulta que l'últim Truc es va publicar ara fa 6 anys per 25è aniversari de la parròquia i ara des de l'Equip de Comunicació l'hem engegat de nou, mantenint la idea original però canviant-lo lleugerament. La idea és donar en format paper algunes de les notícies que es penjen al web de la parro, per aquella gent que no hi té accés. Que sapigueu que aquest dissabte ja ha sortit el primer número i que podeu trobar-lo a la parròquia!

No vull rebel·lar massa secrets , però us volia comunicar que aquest fulletó tindrà una "secció jove", on hi haurà una notícia que serà escollida del gradeblat!


cies

Xavi Garcia

dissabte, 15 de novembre de 2008

Missa de confirmació!


El divendres dia 7 de novembre, els grups de confirmació i post-confirmació vam fer una Missa conjunta a la Capella del Santíssim de la Parro. L’any passat ens vam adonar que, tot i que cada grup de joves treballa (i molt!) amb els seus respectius catequistes, sovint no hi havia contacte entres els joves dels diferents grups. Per això és va decidir realitzar cada tant en tant una missa conjunta que a més de permetre’ns compartir tots junts l’Eucaristia també servís per anar creant caliu de joves a la Parròquia. La primera missa de l’any passat va anar molt bé i per això ens vam animar a seguir-ho fent aquest any.

El nostre Rector, el Joan, va fer els honors en una Capella que es va quedar petita. Mireu les fotos!! Érem més de 50 joves amb els seus respectius catequistes ja que, a més dels grups de confirmació i post-confirmació també s’hi van afegir el grup de joves de l’Acadèmia Mariana i el grup de joves professionals del Salva.


Cada part de la Missa (pregàries, ofrenes,...) va estar preparada per un grup de joves. Vam treballar l’Evangeli del jove ric. Vam tenir una estona per reflexionar sobre aquelles coses de la nostra vida que ens lliguen com si fossin una cadena i ens impedeixen acabar de llençar-nos a la piscina de seguir els passos del Crist. També ens vam adonar que aquests lligams es poden anar trencant. Ens podem alliberar de la nostra cadena!! Tot això amenitzat amb un repertori de cants “astupendo”.

Va anar molt bé i va quedar clar que, tal com va dir algú durant la Missa “això del Crist i això de la Parro... ENGANXA!!



Seguirem informant d’activitats futures. Fins aviat!!



Marta Capdevila

divendres, 14 de novembre de 2008

Grup de catequesis: "On és Déu? Jo no el veig"

"I... com és que Déu ens coneix des de sempre? Com pot sabre ell el nostre nom?"-pregunta Francesc

"On és Déu? Jo no el veig"-afegeix la Laura


Aquestes són algunes de les preguntes a les que ens enfrontem cada dimecres o divendres (segons la disponibilitat de cadascú) els "catequistes novatos" a la catequesi de primera de comunió de Sant Ignasi. I és que l'Adán, la Raquel, l'Andrea i jo (la Cristina) vam començar fa cosa d'un mes a fer catequesi de primera comunió a un parell de grups de nens i nenes de diferents col·legis. I vosaltres us preguntareu... Com potser que us deixéssiu enganyar per a ficar-vos en aquest embolic? (això mateix ens preguntem nosaltres). Doncs tot s'inicià a partir d'un mail de Marc V., demanant-nos que necessitàven renovar la plantilla de catequistes (que consti que no volem fer fora a les veteranes, que ja ens ajuden molt amb la seva experiència).

A més a més, dir-vos que estem contents d'haver-nos "embolicat" en aquesta tasca d'educar als més joves per a que coneguin a Jesús. Encara que no sempre és fàcil i de vegades ens agradaria transmetre millor el que sabem i sentim, ens ho passem força bé i aprenem tots plegats. A les reunions fem el llibre de catequesi (amb sopes de lletres, dibuixos per a colorejar, històries, etc.), seguim dinàmiques, cantem, xarrem, expliquem les nostres opinions i experiències,... una mica de tot. Una altra cosa és que els catequistes novatos estem organitzats per parelles (als veterans no els cal anar-hi acompanyats perqué ja podem ells sols amb tot).

I bueno, només queda convidar-vos a que us "emboliqueu" també. Us esperem!


Cristina Cazorla.

dimecres, 12 de novembre de 2008

Recés d'advent!

Una de les propostes que el Consell Jove va suggerir a l'assamblea d'inici de curs va ser, en comptes de fer el "nostre recés" particular, participar del Recés Diocesà per a Joves que s'ofereix des del Bisbat a finals de novembre. Es va creure que seria una bona manera de participar de la nostra diòcesi, de conèixer altra gent jove d'altres parròquies que també està al "mundillo" i també de viure en comunitat aquesta experiència, apuntant-nos un bon grup de joves de la Parròquia. Així que no t'ho pensis més i apunta't!!!!... T'ho perdràs?

Aquí teniu el tríptic amb tota la informació:






Recés Jove Diocesà d'Advent


  • Dies: 29 i 30 de novembre (des de dissabte a les 10'00h del matí fins diumenge a les 18'00h).

  • Lloc: Col·legi Claver

  • Adreçat a: joves i acompanyants de joves (es faran dos grups amb dinàmiques diferents i moments de pregàries i celebracions plegats)

  • Acompanyants: el Carles Sanmartín (capellà diocesà de Lleida)acompanyarà els més joves i la Marissa Jiménez (Delegada de joves de Tarragona) els joves-adults.

  • Preu: 42€ (inclou allotjament i menjars). Hi ha beques per qui ho necessiti. Que ningú es quedi sense venir per culpa dels (maleïts) diners.

  • El recés és un moment intens de pregària i de trobada amb un mateix i amb Déu. El silenci és important al llarg de tot el cap de setmana.

  • Més informació i inscripcions: Delegació de Pastoral de Joves. (973 26 00 51, per les tardes). O a la Web de la Delegació de Pastoral Juvenil (aquí).


Marta Serrano

divendres, 7 de novembre de 2008

Programació esplai: directa al GH.

L'últim que quedava per preparar bé l'Esplai d'aquest nou curs ja està fet. Ja ha sortit una nova entrada al Gran Hermano de la parròquia. No, no és el hermano Andrés sinó que és el blog dels joves (algú pensava que la seva intimitat a internet estava assegurada? No! Al blog dels joves de la parròquia de ben segur que surt una fotografia seva... si és que no surt també el seu DNI, la seva adreça i les seves ocupacions parroquials).

El cas és que a l'Esplai ja hem acabat de programar el curs.


Encara que om (que era electricista) podria pensar que programació de l'Esplai és un oxímoron la realitat no és ben bé així. El que passa és que encara que fem una programació inicial (que és el mateix que dir que consensuem els objectius del curs, dissenyem l'estructura de les activitats i pensem quines seran cada dissabte), al final, sempre acabem fent una adaptació temporal de l'activitat perquè un cap de setmana llunyà del principi del curs uns monitors alienats van pensar que el dissabte 9 de maig, com que no és el cap de setmana de la festa major de Lleida, vindrien de l'ordre de 50 nens a l'Esplai i com passa sempre al maig, no plouria en absolut.

Amb tot, crec que és molt important ressaltar que a "el cap de setmana de programació" (que va ser, el 18 i 19 d'octubre) no només es programa, de fet, programar és el que ens va ocupar menys temps. El que ens va ocupar la major part del temps va ser, en realitat, la dura tasca de crear i enfortir els vincles relacionals intergrupals i interpersonals (quan estem amb els nens, per no cansar-los amb tantes paraules, això ho anomenem jugar).

Dit i fet, la Txaro Revuelta (ja veuràs, busca't ara al Google, jejeje!), flamant directora de l'Esplai de la parròquia de Sant Ignasi de Lleida, va preparar una sèrie d'activitats psicodiagnòstiques per avaluar el comportament dels monitors en situacions d'estrès. Tots els monis (la Gemma, la Sandra, el Miquel, el Genís, la Neus, la Roser, el Xavier, el Lluís, l'Oriol i la Blanca en l'esperit) vam ser sotmesos a proves físiques i mentals (aquestes últimes no tots ens les vam poder permetre) en les quals van desvetllar-se importants sorpreses (a l'abast del públic prèvia adquisició de la samarreta promocional de l'Esplai).


Què voleu que us digui? Que després del cap de setmana estem preparats per compartir les tardes dels dissabtes amb tots els nens i nenes que vinguin a l'Esplai? Que estem preparats per fer moltes excursions, activitats i la competència als Escoltes del cantó? Que estem preparats pel proper partit U.E. Esplai - Real Jovenívols C.F.? Que tenim moltes ganes de fer tot això? I tant que sí!

Així que fins dissabte a la tarda.




PS. No s'esmenta, però si tens entre 6 i 14 anys pots venir a l'Esplai els dissabtes a la tarda... i si en tens entre 14 i 16 a Jovenívols! És que preveiem que el 9 de maig sereu de l'ordre de 50 nens.

PS II. Que no saps què és Jovenívols? Ho has d'experimentar tu mateix... si t'hi atreveixes (a la mateixa hora i lloc que l'Esplai).


L'home invisible







diumenge, 2 de novembre de 2008

Sara Galceran: Mestra

(Amb la Sara Galceran donem inici a la nova secció del blog "Joves Professionals"... on, com el seu nom indica, anirem coneixent diferents joves de la parròquia que ens explicaran, a trets generals, a què es dediquen i com ho viuen!)


A què et dediques?
Actualment exerceixo de mestra d’anglès en un col•legi de Barcelona.

Ho vas triar o va "anar sorgint"? Com?
Mmm... tenint en compte que vaig estudiar Comunicació Audiovisual, potser hauria de dir que la vocació de mestra ha anat sorgint en els darrers temps i que la sort m’ha acompanyat. Amb els títols d’anglès acumulats al llarg del temps i una llicenciatura ja et diuen que ets apta per fer classes. Però, com us podeu imaginar, no és pas la sortida laboral més habitual de la meva carrera, la veritat. De totes maneres, pensant-ho bé, potser el que va passar és que em vaig equivocar de carrera i vaig voler fer ulls clucs a una clara vocació de professora. Recordo tenir 10 anys i ajudar a les meves cosines petites amb els deures. I quan els acabaven, pobres, els hi posava més deures i jugàvem a profes. De més gran, amb 15 anys, ja donava classes particulars d’anglès. També he estat monitora d’esplai. I sempre he gaudit de la companyia de nenes i nenes... Si, sóc immensament feliç envoltada de petits “monstruitos”, jejeje.

En què consisteix la teva feina?
Massa sovint en fer de policia! ;-) Els nens petits són un encant, però estan mancats de disciplina. I és tant important ensenyar-los anglès com també ensenyar-los a comportar-se i, en la mesura del possible, a ser millors persones. Un cocktail difícil, però m’agraden els reptes.

Què és el que més t'agrada de la teva feina?
El contacte amb els infants. El veure’ls gaudir i progressar. La il•lusió que posen davant qualsevol activitat, per petita i absurda que sembli. I és que els nens són tant agraïts... Mira, l’altre dia vaig sortir del cole amb quatre notetes amb dibuixos de nens de diferents classes dient-me que m’estimaven. I això tot i que em passo els dies renyant-los, pobrissons. Però ells m’estimen, m’estimen!!! No és fabulós? Saps amb quina alegria afrontes així el dia a dia? Sents, llavors, que els importes i que té un sentit la teva tasca al seu costat. Et fa voler ser millor.

Què és el que se't fa més difícil o dur?
La inexperiència em juga males passades. Mai abans m’havia calçat amb les “veritables” sabates de mestra. Posar-me davant de 25 nens amb 25 nivells d’anglès diferents és molt difícil. Intentes explicar el màxim de bé possible perquè tothom ho pugui entendre, però tot i així n’hi ha qui és perd i n’hi ha qui s’avorreix. Trobar el terme mig és complicadíssim. Com també ho és intentar que s’estiguin callats... Mare meva, això sí que em costa!

Tens alguna anècdota?
La més recent? Entrar a la classe de 3r de primària, amb nens de 7 anys, i trobar-me’ls tirant-se sabates empapades, saltant de cadira en cadira i obrint i tancant els llums. Allò semblava el zoo. D’acord que no havien pogut sortir al pati amb tot el dia, que ja era la 5a hora que afrontaven, però... Buff... allò em va desesperar. I més encara quan va aparèixer una de les monges superiores i em va dir a veure si podia intentar controlar el nens. Em va caure la cara de vergonya! Ja veieu, tampoc no tot és flors i violes. Hi ha moments durs. M’hagués agradat fondre’m o, ben mirat, fer-me tant petita com ells i posar-me a ballar sobre una taula! ;-)

Treballes per viure o vius per treballar?
Treballo per viure. M’agrada la meva feina, però la feina no és TOTA la meva vida.

Com integres o vius la "fe" en el teu dia a dia laboral?
Déu es troba en cada infant i em dóna forces per ajudar-los, especialment els que més dificultats d’aprenentatge o problemàtiques psicològics o familiars presenten. M’ajuda a mirar la meva professió com una benedicció.