divendres, 27 de març de 2009

No tornaràs a ser el mateix: Lúdico-festiva!




dissabte i diumenge 28 i 29 de març.
Tarrés.
Lo nunca visto.


dimecres, 25 de març de 2009

Descripció de grup: Jovenívols!

Dissabtes de 16h a 18h
Joves de 3er i 4art d'ESO.
Reflexions, debats, autoconeixement, jocs
dinàmiques de grup, excursions,
trobades, sortides amb bici, gimcanes guarres, i moltes altres coses!

dilluns, 16 de març de 2009

diumenge, 15 de març de 2009

Els de l'Esplai anem d'excursió a la Saira!

El dissabte 14 i diumenge 15 de març vam marxar uns quants nens i monitors d'excursió a la Saira. Aquesta ha estat la nostra segona excursió del curs i tot i que la propagació de malalties (febres, constipats i mals de panxa) va fer que fóssim menys dels que esperàvem, els que vam anar-hi ens ho vam passar d'allò més bé!!



Tot va començar dissabte, a les 11h del de matí. Ens vam instal·lar en una de les cases de la granja escola, situada al final de tot... on teníem l'habitació, el menjador, els lavabos, una cuina i una sala de material! Amb aquesta independència vam poder començar per recordar les normes de convivència (silenci, respecte, fer cas,...) i després per fer uns quants jocs per perdre la vergonya... primer sense "veure-hi" gaire, i després demostrant les nostres habilitats creatives dibuixant la silueta d'un company.


Amb el sol que feia vam gaudir d'un dinar molt tranquil sota els porxos... on cadascú va poder gaudir del que els hi havien preparat "les mares i pares"... els entrepans i els interiors dels "tapers" feien molt bona pinta!!! Una mica de temps lliure... (ja comencen a jugar a futbol!! també descobrim els primers animals, les rodes i gronxadors o juguem amb les carioques). Abans de començar l'activitat de tarda, una estona de cants i danses!! Cal anar aprenent alguna que altra cançoneta, no?


Així comença l'activitat de tarda. Apareixen a escena els tres amics viatgers (l'empanada, la intel·ligent i el "ligón") que sembla que han viatjat fins a la Xina!!! Allà són rebudes per algunes xineses... però, l'empanada es fa un embolic i se li cauen les boles sagrades!! Així, sense saber com, acaben els tres amics a la presó i per poder sortir demanen l'ajuda als nens que hauran de trobar al Gran Mestre per que els ajudi a sortir d'allà.

Després de jugar una estona a "polis i cacos"... arriba el berenar!! I amb el berenar, la gran sorpresa... un breu passeig en cavall!! Aquells més atrevits pugen al cavall més alt de tots i fan un tomet amb un dels senyors de la casa.


La nit va ser per grups. En grups de quatre, amb un monitor i només amb dues lots enceses vam anar a la recerca del Gran Mestre. Tan sols teníem la pista de que havíem de trobar "el gall"... però un cop vam trobar el gall, aquest ens va enviar a buscar un altre animal... així fins que l'últim animal ens va conduir al Gran Mestre. Va ser molt difícil trobar alguns animals, perquè es canviaven de lloc... però al final, tots els grups ho vam aconseguir!

Diumenge vam esmorzar amb calma i durant l'activitat de matí vam preparar unes representacions teatrals per poder treure als tres amics de la presó. Els dos grups van fer unes actuacions ESPECTACULARS i van deixar als monitors i a les xineses bocabadats!!



Finalment, quan va arribar el Marc, l'excursió es va acabar amb una missa en plena natura on cadascú va aportar alguna cosa: un ram de flors, una pregària, una ofrena, una cançó.

Recollim les motxilles, dinem... i... ah no!! que queda una part molt important!! El partit de futbol amb els pares més motivats, els monitors i els nens!! Sense oblidar-nos del gran equip de mares animadores que van assistir a l'espectacle!!

En resum: una passada d'excursió!!! Esperem que la propera, al maig, puguem repetir i millorar l'experiència!! Fins llavors!!


L'equip de monitors de l'Esplai.









dimarts, 10 de març de 2009

Pasqua TSKV'09

Siiiii Senyoooooooooor!!!
Ja tenim aquí la nova Pasqua TSKV'09 a Raïmat!
I enguany la cosa pinta fantàsticament bé...
només cal dir-vos el lema per a que us en feu una idea...
no és aigua, ni terra, ni vent, ni cor...
ni el capità planeta... !!
és moooooolt més que tot això... és...



FIRE !!!
Així que... aleeeeeeeeeerta!!
perquè si encara esteu dubtosos...
ja podeu "cremar" tot allò que us fa dubtar
i apuntar-vos el més ràpid possible...


serà...

ASPATARRANT
ASPACTACULAR
ASPLENDIT

...i molt més.





I... si voleu començar a encendre el foc,
no us perdeu les Misses Joves de la Parrox!


diumenge, 8 de març de 2009

Jesús a l’hort de les oliveres (Mc, 14, 34-36)

Pare, sento a l’ànima una tristor de mort. Mira’m. Què potser no em veus? Què potser tu, que et compadeixes del més insignificant dels éssers d’aquest món, no ets capaç de comprendre el patiment del teu propi fill?

Oh, Pare estimat, vaig obeir els teus desigs i vaig sortir a sembrar, però la major part de les llavors han caigut arran del camí, o en terreny rocós, o entre cards, i s’han perdut. I ara em dius, ara, precisament ara que estic sol i descobreixo que ningú no ha entès el meu missatge, ara em dius que l’únic gra de blat que encara resta al meu sarró haurà de morir per a que doni fruit.

Sí, ho sé. I ho sabia des del principi. La xarxa estava foradada, però tot i això vaig haver de sortir a pescar. Però ara, ara!, precisament ara que he comprès l’enorme tragèdia que amagaven les meves paraules, ara, Pare, crec que no en sóc capaç. Sóc un home... Déu meu, només sóc un home! Com pots demanar-me que begui del calze que jo mateix he preparat?

La mort s’apropa. La veig. El seu fosc mantell m’embolcalla i se m’enduu. Em veig. Sí, em veig a mi mateix, les mans vermelles sobre la fusta, sol, absoluta, radicalment sol, el rei dels jueus coronat d’esbarzers, el Fill de l’Home assassinat pels seus germans, i sol, això és el pitjor de tot, ningú no eixugarà les meves darreres llàgrimes. I Maria... ah, Senyor, si no et compadeixes de mi fes-ho almenys de la meva mare.

Però què no ho veus, Pare? No servirà de res, de res! Ho saps prou bé, Pare, saps tan bé com jo el què els espera, als teus fills, per la meva causa. Els he predicat el teu nom, i en el meu emprendran les més grans barbaritats que mai s’hauran vist sobre la Terra. Els he predicat la teva Paraula, i la imposaran com avui ho fan els fariseus. Els he ensenyat que l’única llei que compta és la del cor, però ells reprimiran els meus germans sota una moral esfereïdora i criminalitzaran aquell qui no es conformi i vulgui cercar la Veritat.

Pare, sóc un home. Només sóc un altre home, Déu meu, un altre home temorós de perdre de vista aquestes oliveres, de no tornar a veure a Pere, Jaume, i Joan, que dormen aquí al costat, de no tornar a enrojolar-me sota els ulls de Maria la Magdalena.

Abba, Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.


Ignacio Terrado Rourera