dissabte, 20 de juny del 2009

¿Y si dios fuera mujer?

D'acord: déu és aquesta substància etèria, intangible, inabastable, motor immòbil, causa primera de totes les coses... d'acord. Per a què el volem, així? Realment ens pot satisfer quelcom tan inhumà? Mario Benedetti no viu als núvols; vol tocar déu, besar-lo, abraçar-lo, fer-li l'amor... és incapaç de creure en el déu dels teòlegs.
.
Una blasfèmia tan esplèndida només podia estar dedicada a la dona.
.
.
¿y si dios fuera mujer?
pregunta juan sin inmutarse
.
vaya vaya si dios fuera mujer
es posible que agnósticos y ateos
no dijéramos no con la cabeza
y dijéramos sí con las entrañas
.
tal vez nos acercáramos a su divina
desnudez
para besar sus pies no de bronce
su pubis no de piedra
sus pechos no de mármol
sus labios no de yeso
.
si dios fuera mujer la abrazaríamos
para arrancarla de su lontananza
y no habría que jurar
hasta que la muerte nos separe
ya que sería inmortal por antonomasia
y en vez de transmitirnos sida o pánico
nos contagiaría su inmortalidad
.
si dios fuera mujer no se instalaría
lejana en el reino de los cielos
sino que nos aguardaría en el zaguán del
infierno
con sus brazos no cerrados
su rosa no de plástico
y su amor no de ángeles
.
ay dios mío dios mío
si hasta siempre y desde siempre
fueras una mujer
qué lindo escándalo sería
qué venturosa espléndida imposible
prodigiosa blasfemia
.
Mario Benedetti

divendres, 19 de juny del 2009

"La acción une a los hombres. Las ideologías suelen separarlos" (Vicente Ferrer)




... hay que entrenar la mente y el espíritu para saber vivir en paz en medio de las tempestades del mundo."


(Vicente Ferrer)

dimecres, 10 de juny del 2009

ÚLTIM DIA D'ESPLAI... un fins aviat!

“Visca el Barça!!!” Alguns monitors estàvem, encara, preparant els últims detalls per a la cloenda de fi de curs de l’Esplai, i vam gaudir d’un intensíssim i joiós concert dels nens de l’Esplai (i també d’alguns monitors...), que cantaven i ambientaven tota la Parròquia amb els seus cants blaugranes. Era dissabte dia 30 de Maig i també l’últim dia del curs 2008-2009 de l’Esplai, i els nens venien amb més ganes de jugar i passar-ho bé que mai.

Al cap d’un quart d’hora, nens i monitors vam pujar cap a la sala gran del primer pis, on tots ja esperaven la fantàstica presentació del dia, amb la que cada dia els monitors els reben abans de començar les activitats. Però no va ser així! Com a dia especial, vam començar directament amb les activitats. Els monitors ens vam distribuir, per parelles, per la Parròquia i voltants d’aquesta, amb una prova assignada. Els nens, després de rebre les instruccions i normes (per quan calgués sortir al carrer a buscar alguns monitors) van dividir-se per grups i començar a registrar tota la Parròquia, buscant-nos per tot arreu.

El Lluís i el Genís, els esperaven davant del concessionari de cotxes de davant de la Parròquia, amb una bona galleda de farina i alguns sugus, que els nens havien d’aconseguir trobar amb la boca. La Blanca i l’Oriol també havien sortit al carrer, però s’esperaven a la cantonada de l’Esclat, on van tenir lloc unes espectaculars curses de relleus, amb uns relleus que van resultar ser gots d’aigua! D’altra banda, la Gemma i el Xavi, els esperaven a una de les antigues sales del SIEC, on els demanaven calma, observació i memòria, per tal d’identificar els objectes que els ensenyaven, a través d’una lupa! Per últim, la Sandra i jo mateixa, els esperàvem a la terrassa, amb una prova de preguntes sobre els monitors, l’Esplai i les súper Colònies d’aquest estiu. Si l’encertaven, es mantenien sans, estalvis i secs! En cas contrari, queia del cel un misteriós globus d’aigua, que els “refrescava” (i mai millor dit) la memòria.

Mentrestant, la Roser, ho preparava tot per a la presentació (ja us pensàveu que ens n’ havíem oblidat, eh?) i per al pica-pica, al que havíem convidat a tots els pares a les 5.30 hores. I finalment teníem a la Txaro a secretaria, on atenia a tots els pares que venien a apuntar als seus fills a les súper colònies que ja abans hem mencionat i que per si no ho sabíeu, tindran lloc del 17 al 26 de Juliol, a un poblet que es diu Vilada (a 11 km del Berguedà), en concret a Cal Candi.

Un cop acabada l’activitat, els pares ja ens esperaven a baix. Així que no els vam fer esperar més i, sense més preàmbuls, vam reunir-nos tots: pares, nens i monitors a la sala gran de la Parròquia. Allà, va tenir lloc l’última presentació del curs de l’Esplai, especialment ambientada per la Roser i motivada, bàsicament, pels tres protagonistes del centre d’interès d’aquest segon quadrimestre, representats per la Blanca, el Lluís i la Sandra. Els tres personatges, van fer memòria del seu llarg viatge que van emprendre, en el que van passar per Brasil, Egipte, Anglaterra, Xina, Rússia, Espanya, Àustria, Mèxic, Catalunya, ... per tal de viure diferents festes, costums i tradicions d’arreu del món. Fins i tot vam tenir l’oportunitat de veure els amics que havien fet en cada un d’aquests destins i, amb l’ajuda dels nens, vam anar recordant les diferents experiències.


I, ja per acabar, va tenir lloc l’ esperat pica-pica! Això sí, val a dir que va ser complementat per alguns dels pares dels nens, que van deleitar-nos amb coques i postres casolans, boníssims! Va ser una estona molt agradable que vam compartir tots plegats per tal d’acomiadar aquest curs 2008-2009 que s’acaba i fins i tot alguns monitors que, malauradament, l’any vinent ja no formaran part de l’equip de monitors i que de ben segur, trobarem a faltar. Tot i això, cal dir que encara podrem gaudir de la seva presència durant les Colònies! I, per suposat, que podrem comptar amb la seva amistat!


Neus Sabaté