Em deixo coses, em deixo moltes coses, però tampoc no és possible expressar-ho tot en paraules. I també m'estic deixant moltes persones per nomenar: les sisters que amb tant afecte em donaven l'esmorzar cada diumenge, Father Benjamín qui tan a l'espanyola ens va acollir, tots els nois que viuen a casa dels brothers amb els que tants moments he compartit i tant m'han ajudat en els meus desplaçaments per Mymensingh, el venedor que cada matí em saludava, els conductors de ricksaw que feia un esforç per entendre on volia anar, Rajib, Mehedi, Shojib, Soma, Nahid,… i tantes famílies a qui vaig tenir la sort de conèixer i visitar. A totes aquestes persones "Onek donobaad", o el que és el mateix "Moltes gràcies".
Ara ja estic de tornada a Espanya i estic tractant de seguir amb el "en tot estimar i servir", amb el que començava aquest escrit, ara a qui he d'ajudar no és als nens que viuen al carrer o als discapacitats, sinó que he d'estar amb la meva família, que també tenen dret a gaudir de jo i jo d'ells.
En pocs dies tornaré a Madrid, on reprendré les meves activitats habituals i entre elles les classes d'espanyol i estic convençuda que després d'aquest temps a Bangladesh la meva comunicació amb els alumnes bengalis serà molt més fluida i podré comptar amb més estratègies per treballar amb ells. I sens dubte segueixo amb ganes de continuar col·laborant amb els germans a Mymensingh, encara que sigui de forma telemàtica.
ABAR ASHBEN!
En pocs dies tornaré a Madrid, on reprendré les meves activitats habituals i entre elles les classes d'espanyol i estic convençuda que després d'aquest temps a Bangladesh la meva comunicació amb els alumnes bengalis serà molt més fluida i podré comptar amb més estratègies per treballar amb ells. I sens dubte segueixo amb ganes de continuar col·laborant amb els germans a Mymensingh, encara que sigui de forma telemàtica.
ABAR ASHBEN!
Pilar Agustín Sanjuán
3 comentaris:
Fins aquí el meu relat de la experiència a Bangladesh, podeu trobar alguns altres escrits al meu blog on anava penjant periòdicament mentre vaig ser allí.
I moltes gràcies a tots els que ho heu anat llegint, que sé que sou molts perquè alguns ja m'ho heu anat dient.
Ah! I ara que ja he après com penjar escrits en aquest blog es possible que aneu llegint cosetes meves que de tant en tant escric.
Una abraçada forta per tots,
Pilar
Moltes gràcies, Pilar, pel teu relat! T'ho has currat de debò!
Una abraçada!
Una pasada el teu testimoni Pilar. Gràcies per compartir les teves experiències.
Publica un comentari a l'entrada