dimecres, 1 de juliol del 2009

EL MITE DE SÍSIF- ALBERT CAMUS

Més que els amics, cal conèixer i tenir a prop els enemics. Aquesta cita és de la sèrie de dibuixos de l’Spiderman –o almenys, és d’on jo l’he treta-.

Una cosa que m’agrada dels jesuïtes és que, allà on sigui que són formats, els ensenyen tota mena de doctrines filosòfiques, encara que siguin les ‘dolentes’, és a dir, les incompatibles o detractores del cristianisme. Això és genial, car, com podria ser més autèntica la elecció, devoció, adoració, adquisició, d’un ‘producte’ sinó és des de la esponerosa perspectiva que ofereix el fet de saber-ne els secrets de tots?

El mite de Sísif és un assaig del premi nobel francès, Albert Camus, un reconegut escriptor de caire existencialista (baldament ell mai es reconegué com a tal), anomenat per alguns com “el sant laic”, en el que exposa, explica, justifica, i exemplificia el que ell anomena filosofia de l’absurd, la qual, com suposo que ja deveu figurar-vos, és força incompatible amb el cristianisme*. El llibre és curt, de dificultat no gaire elevada (per ser un assaig), i està disponible en la col•lecció la butxaca, barateta i de bon fer. El recomano al qui estigui interessat en formar-se filosòficament –i cristianament!-, o al qui senti curiositat per aquest moviment tan característic del segle XX.

*La filosofia de l’absurd ho és, no l’existencialisme, que té branques ‘cristianes’.


A.Garreta