diumenge, 30 de desembre del 2007

Bany de gols (F.C.Jovenívols 18 - U.E.Esplai 9)


El passat 28 de desembre (i no és cap innocentada encara que algú de l'esplai ja voldria) es va celebrar el tradicional partit de Nadal U.E.Esplai contra F.C.Jovenívols. Els precedents i les notícies prèvies apuntaven cap a una derrota jovenívola. Tres dels seus jugadors veterans (Víctor, Marta i Núria) no podien participar per causes laborals i dos dels habituals en les convocatòries estaven lesionats (Marc Roure i Regina). A més, la darrera derrota de pre-temporada augurava una tarda poc agradable en les files verdigrogues. Per contra, els esplaieros comptàven amb la pràctica totalitat de la plantilla. A les 6 de la tarda en punt, i en condicions excel·lents en el pavelló d'Inefc (què dir de la calefacció de Can Rúbies) començava el vibrant partit.


Els primers minuts van ser tensos, amb marcatges a l'home per part de JorDeco i Samueliniesta als totpoderosos OriolEto'o i Martosnaldinho (en molt baixa forma com el seu nom indica). El marcador el van obrir els Jovenívols tot i que aviat fou neutralitzat. L'empat a u durà uns minuts fins que altre cop els Jovenívols es van avançar amb dos gols quasi seguits. El tres a dos, fou obra de l'OriolEto'o amb la inestimable col·laboració de l'AreSpacic, pichichi de l'equip jovenívol en pròpia porta! A partir d'aquest moment, els constants canvis en l'equip de l'esplai van trencar absolutament el joc dels carbassa, on els voluntariosos TouréLluís i Xavirreta no donaven l'abast. La solidesa defensiva mostrada per Puyolgarcia, FerAbidal i Miquel"Xapi"Ferrer i l'encert en atac del conjunt verdigroc va provocar una estirada en el marcador i que el caràcter de BlancaStoichkov aparegués sobre el parquet. El partit va tenir fins i tot algun toc còmic amb l'entrada al camp de MercEdmilson, NeusValdès i TxarOleguer. Les entrades de MiquelZambrotta i GenísMilito tampoc aportaren la solidesa defensiva necessària. A mesura que avançava el partit PauSilvinho apurava les seves incorporacions a l'atac creant cada vegada més perill, a més de les jugades, sovint individualistes, de Samueliniesta.

La frescor aportada per Messiarassau sj. va servir perquè l'Esplai retallés diferències en moments puntuals del partit. L'àrbitre, que es va oblidar el rellotge a casa, i després de mitja hora de demora, xiulà el final. Menció especial cal fer al voluntariós i nombrós públic assistent, format per altres monitors i directors de la parròquia tals com Roser, BlancaAixalà, Bea i el matrimoni Salinas-Roca. El resultat final fou d'escàndol. Esplai 9 - Jovenívols 18.
Altre cop doncs, queda demostrada la superioritat jovenívola, deixant el marcador global 3-1 favorable als verdigrocs, només tacat per un enfrontament de pre-temporada en que les forces encara estaven iniciant-se.


El millor de la jornada, però, va ser el posterior lliurament de regals de l'Amic Invisible (en el que literalment en va haver dos d'invisibles) i el sopar que el seguí. D'això, però, segurament algun altre reporter en farà la crònica.



Samuel de la Fuente.

dimarts, 27 de novembre del 2007

Bruce Springsteen: una forma de veure, viure i entendre la vida.

Escric aquestes línies quan fa menys de 48 hores que hem vaig tornar a trobar amb ELL, tots vosaltres ja sabeu la meva bogeria i tot el que sento envers ell, però aquesta vegada va ser diferent, el motiu ? la primera vegada que vaig tenir l’ocasió de veure’l va ser en acústic i la veritat és que era impressionant, les altres vegades el vaig veure amb la Seeger Sessions Band: una banda formada per 20 músics amb els que en Bruce va gravar un cd de musica folk i tradicional nord-americana i com que el experiment els va sortir molt be van decidir sortir de gira, però aquesta vegada tot era diferent: ell venia amb la banda de tota la vida la E Street Band, en una gira en la que presentava el seu nou cd: Magic i on evidentment també hi eren presents èxits seus de tota la vida.



Del concert en destacaria moltes coses... , però com que no os vull avorrir més os deixo el set-list i un vídeo (espero que ho hagi fet be Sara) amb una cançó de l’any 82 d’en Bruce, però que aquesta gira ha rescatat, es diu Reason to believe i el seu significat el podeu veure amb la traducció, en ella en Bruce es treu la seva guitarra de tota la vida (la Fender) y canta sol amb l’harmònica per explicar-nos la rao per viure d’algunes persones.

Set-list:
Radio Nowhere
No Surrender
Lonesome Day
Gypsy Biker
Magic
Reason to Believe
Darkness on the edge of town
Candy's Room
She's the One
Livin' in the Future
The Promised Land
I'll Work For Your Love
Tunnel of Love
Working on the Highway
Devil's Arcade
The Rising
Last to Die
Long Walk Home
Badlands
-
Girls in Their Summer Clothes
Thunder Road
Born to Run
Dancing in the Dark
American Land

Reason to believe:


Per cert aprofito aquestes línies per encoratjar a tothom qui vulgui a introduir-se en aquest meravellós mont Brucero, i es que ell no és el típic cantant que et parla d’amors i desamors (que també!), si no és com un germà gran, com un pare, un millor amic que t’explica realitats socials, histories de gent que va coneixent i que constantment t’anima a lluitar per els somnis i per ser tu mateix.



I és que en Bruce i la seva musica es un forma de veure , viure i entendre la vida

Oriol Saura.
Fins aviat!
PETONS

divendres, 23 de novembre del 2007

La foto: Un gran equip

Amb aquesta foto dels nostres compatriotes jovenívols iniciem una nova secció d'aquest gran bloc... iniciativa d'uns quants penjats i motivats. Aquesta secció s'anirà construint a mesura que es vagin afegint noves imatges parlades. De moment us presentem al Samuel, la Nui, l'Ares, la Regina, el Pau i el Jordi... que tot i ser de jovenívols, són uns grans monitors!!


Txaro R.



dimarts, 20 de novembre del 2007

PADRE JONY

Que ningú em tiri els plats pel cap! A mi el pare Jony em mola, i què?!



Per cert, aquí evidència de que hi ha gent entre nosaltres que són fans seus...



Sara Galceran



CANVIAR EL MÓN

Això és un científic que està al seu laboratori mirant de resoldre els problemes del món. Es passa molts dies allà dins, fins que entra el seu fill petit de sis anys i li diu: “Pare, ara t’ajudaré”. El pare, desesperat, li diu: “No, fill, vés a jugar”. I el nen li respon: “No, pare, jo et vull ajudar”. El pare no sap què fer. Aleshores, troba el mapa del món en una pàgina d’una revista. Llavors diu: “Bé, amb això puc tenir el meu fill entretingut durant deu dies i que no em molesti”. Agafa unes tisores, retalla la pàgina, i comença a tallar-la a trossets. Dóna cinta adhesiva al nen i li diu: “Ja que t’agrada muntar puzles, mira de muntar el món”. El nen no el coneixia, el món. El pare continua amb les seves equacions. I el nen, al cap de dues hores, li diu: “Pare, ja he acabat”. I el pare: “No pot ser, això és cosa de nens, deu haver fet qualsevol cosa”. S’ho mira i, efectivament, havia arreglat el món i li pregunta: “Però, com ho has fet, si no coneixes el món?”. I el nen li explica: “Pare, quan has tallat el full, a l’altra banda hi havia un home. Com que jo conec l’home, he girat tots els paperets. Quan he tingut l’home muntat, l’hi he donat la volta i havia arreglat el món”.


Gabriel García Márquez


Sara Galceran

diumenge, 18 de novembre del 2007

DIT I FET

Hem parlat de crear un bloc compartit. Aquí el tenim, doncs. Per ara, com que les benaurances ha estat la primera cançó que se m'ha acudit, li he posat "GRA DE BLAT" de títol. Està a les vostres mans de pensar-ne un de millor.

Només em resta afegir:

Gràcies, Albert, per l'edició de les fotos i vídeos.

;)


Regina Galceran