Recomanació musical

Imagineu un grup d’amics que porta tocant junts des de els anys setanta, imagineu que: es reuneixen, graven un cd i surten de gira, imagineu que enmig d’aquesta gira el líder comença a compondre cançons i decideixen que als descansos de la gira graven un nou àlbum... , doncs el resultat de tot això es diu Working on a dream i qui ho ha fet possible ha estat en Bruce Springsteen i la E Street Band.

Que podem trobar en aquest àlbum? Doncs des de cançons totalment rockeres, alguna que altra balada i fins i tot country.

My lucky day:

The last carnival:

Tomorrow never knows:

Com sempre no puc ser objectiu amb ell, així que un cop més os el recomano.

Fins aviat!
PETONS

Oriol Saura

Cine Fòrum!

Per més informació: http://www.pasjovelleida.org/

I després del cinema, podem portar un entrepà o alguna cosa per menjar i així compartir el que ens ha semblat la pel·lícula mentre sopem! Ens veiem allà!

Postconfirmació: qui tingui orelles per escoltar, que escolti:

(Edu,Adán,Andrea,Nicu,Genís,Pau, Marta,Carme,Ares,Raquel i David)

Basat en el llibre “El camí de la felicitat”

“Hi havia una vegada, en un dia molt plujós, uns minyons de diversos indrets del territori que ja havien realitzat el sagrament de la confirmació. Eren uns nois i unes noies molt eixerits que es passaven tot el dia fent gresca i xerinola tot celebrant l’arribada de l’Esperit Sant en les seves vides, però a la vegada sentien una lleu tristesa perquè creien que el seu camí espiritual havia arribat al seu final.

• Quin Viatge més xuli! Hem après molt. Hem après tant que ningú no creurà que sabem tant…! - Cridaven els minyons….
• “Ep! Alerta!" - Van sentir que una veu els deia… Era un home vell que seia a l’entrada de la petita parròquia de Sant Ignasi de Loiola….
• “Que busqueu lloc on aixoplugar-vos?” - preguntà.
• “Sí! Això ens passa!" - contestaren els minyons - "Què hi passa mai alguna cosa aquí?
• -“Cada dia” - comentà. - "Seieu i us explicaré quelcom important”

Ells es van asseure sobre garbelles d’herba… i començà pausadament, si bé amb els ulls espurnejants!

• Una vegada, fa molt de temps, hi havia uns pollets tant esplomissats…que encara no havien sortit de l’ou.

Eren uns pollets de 18 i 19 anys assentats sobre una enorme fe i amb moltes ganes de compartir la seva manera de viure la fe amb els demés. Volien saber-ho tot i sobre tota mena de temes….Llavors per solvatar tots aquests dubtes i expressar totes les seves insatisfaccions, van decidir formar un petit grupet.

Realitzaven activitats basades en la lectura dels evangelis, textos per reflexionar o activitats més plàstiques com la construcció de pessebres mentre es contemplaven ells mateixos amb un gran interès per escoltar l’aportació de cada pollet. De manera que, miqueta a miqueta, anaven creixent individualment i com a grup.

Es van adonar que a mesura que passava el temps els hi sortien les ales i detectaren que també els hi creixien les potetes. Fins i tot advertien que el cap se’ls engrandia!Però allò que sobretot els rossegava era l’interès per compartir la seva fe, descobrir coses noves i seguir endavant el seu camí durant el dia a dia.

• "Apa aquí! Tenien tots aquests dubtes i preguntes atès que encara no havien finalitzat el seu camí. Nosaltres ja hem fet la Confirmació i per tant el nostre camí ha finalitzat" - contestaren els minyons

• Perdoneu però us equivoqueu amb aquesta afirmació, aquests pollets ja havien fet camí ençà molt de temps: El van iniciar amb el baptisme amb l’ajuda del gall i de la gallina perquè encara no tenien potetes per caminar, posteriorment van realitzar el camí de la comunió amb una empenteta dels seus pares tot i que poc a poc ja aprenien a caminar i els començaven a sortir les aletes. Finalment van fer la confirmació on finalment van desenvolupat aquestes potetes i aquestes aletes tan majestuoses que observeu. Decidides a perpetuar el seu llarg camí.

• I nosaltres també el podem fer aquest camí juntament amb ells?-Preguntaren els minyons…

• I tant que si! Qualsevol pollet que tingui ganes de reflexionar sobre la seva fe amb un grup de pollets que ja s’han confirmat, pot venir cada divendres de 20:00 a 21:30. Està totalment convidat a casa nostra, la parròquia de Sant Ignasi.

• Uau! Llavors el camí encara continua! - Exclamaren els minyons.
  

• Efectivament! El camí encara continua i esteu tots convidats a formar-hi part!

Grup de Post-confirmació
de St. Ignasi de Loiola.

Adán

La vinyeta: dia de la parròquia!

Clicar sobre la imatge per veure-la en gran.

Pau Salinas

Fotos del dia de la parròquia!

http://stignasi-lleida.org/

Jornada d'animadors de Pastoral de Joves

Molts dels joves que estem a la parro estem treballant amb joves o infants (actualment, en el passat o potser en el futur) i ara des de la Delegació de Pastoral Juvenil ens proposen una Jornada d'animadors de Pastoral de Joves on podem apuntar-nos a diversos tallers que semblen realment molt interessants.

• Joves i pregària
• Acompanyament de joves
• Jocs d’esplai
• Dinàmiques de grup
• Música i fe
• Servei i solidaritat
• Jesús de Natzaret
• Pastoral des de les tutories
  
  

Quin dia? El 7 de febrer, dissabte al matí.
On? A Balaguer.

Si voleu més informació: http://www.pasjovelleida.org/files/Jornada_Animadors_09.doc

Si voleu inscriure-us: http://www.pasjovelleida.org/diver/form3.htm

Animeu-vos! Val molt la pena! Des de l'esplai ens hem apuntat 9 persones, si algú vol venir però té problemes de cotxe, poseu-vos en contacte amb els de l'esplai i ja ens organitzarem!

Txaro Revuelta

Grup de Joves Universitaris (la Mariana)

Des del curs passat es va formar a l'Acadèmia Mariana un Grup de Joves Universitaris amb moltes ganes de reunir-se i compartir el seu dia a dia. El grup està constituït per un conjunt de joves tots ells universitaris, tot i estudiar carreres ben diferents, que provenen de parròquies diverses, però tots amb un tret comú, que en el moment de la formació del grup o bé no pertanyien a un grup concret i en buscaven un, o bé el seu grup s'estava quedant sense gent. Així doncs tot junts van decidir crear un nou grup acompanyats de 3 monitores ben maques.

Ens reunim cada dissabte de 11 a 13h a l'Acadèmia Mariana de Lleida i allà compartim les nostres vides. Realitzem activitats variades, d'entre les que voldríem destacar la Revisió de Vida, la Relació personal amb Déu, l'Estudi de l'Evangeli, l'Eneagrama, tallers variats, cine i cançó fòrum, entre d'altres.

D'altra banda, no només ens quedem a la Mariana ja que organitzem sortides o bé participem en activitats externes com ara recessos, pregàries, trobades de Pasqua, tallers... i també convidem a que ens visiti gent vinculada a organitzacions que considerem interessants per tal que ens informin del que fan en el seu àmbit.

Així doncs podeu veure que realitzem un seguit d'activitats molt interessants, divertides i enriquidores que ens mantenen units setmana rere setmana per a aprendre sempre quelcom nou i poder compartir una estona tots junts.

I ja per últim dir que som un grup obert, així que si estàs buscant un grup de gent jove al qual pertànyer o si t'agradaria compartir amb nosaltres uns moments cada dissabte al matí, només cal que et posis en contacte amb el grup.

Salutacions,

Grup de Joves Universitaris de la Mariana

Marta Sangüesa

Crònica del passat dia d'esplai

Dissabte dia 17 les coses es van posar molt interessants a l'esplai. Érem uns 25 nens i la presentació del centre d'interès consistia en que "la pobra" de Vilaesplai (Sandra) era acusada de robar una bufanda a la senyora de l'alcalde (Roser). Veient això, el sector dels rics del poble decideixen portar a la pobra a judici. S'ha de fer justícia! Però les forces estan molt repartides: els pobres de la vila donen suport a la "acusada" i els rics a l'alcaldesa. Però,... atenció!! Quan sembla que els pobres estiguin a punt de perdre... apareix el Pescador (Miquel) amb proves que demostren que l'alcalde és culpablede corrupció i de negociar amb els mafiosos per tal de beneficiar-se del recorregut de l'AVE. Finalment els pobres guanyen el judici contra els rics.

Després, el grup dels petits han fet una gincana per la Seu Vella, un joc de pistes. I segons ens han explicat, s'ho han passat molt bé! Els grans ens hem dividit en dos grups per tal de preparar les actuacions del diumenge 18: el dia de la parròquia! Les més grans han preparat una coreografia de mímica i els altres hem preparat una cançó dels PastoretsRock: "la masovera". Les preparacions dels balls amb els grans és van aconseguir molt fàcilment gràcies a lagran compenetració que hi havia entre els monitors i la bona disposició dels nens!! Tot va anar sobre rodes i fins i tot vam poder jugar al cementiri els últims deu minuts!

(les fotos són del dia de la parròquia i les actuacions que van preparar)

Miquel Palau

Un camí marcat per Jesús.

La incertesa que s’acostuma a tenir davant d’un full en blanc, quan has de començar a escriure una redacció, és potser la sensació que he experimentat algun cop davant la decisió de fer la confirmació.

Quan vas seguint el teu horari d’escola, d’activitats, del dia a dia és relativament fàcil anar vivint tot i el cansament i l’estrès tan famós d’avui en dia. Ens sentim segurs davant d’un planning marcat però el món de la fe és abstracte perquè no té normes, horaris, limitacions, lleis comparat amb la rutina de cada dia. Jo em sentia una mica despullada davant aquesta immensitat i a l’hora senzillesa, davant l’acolliment que et dóna Déu i a l’hora el rebuig general de la societat, davant un mar ple de dubtes damunt del qual es fa difícil caminar.


Potser aquesta mena d’inseguretat és un dels motius que em va empènyer a seguir el camí de Jesús per preparar la Confirmació. Potser aquest camí que ha quedat marcat per aquest personatge i que a l’hora és lliure per cadascú, potser aquesta seguretat davant la justícia i el bé i a l’hora inseguretat davant del triomf i les temptacions, potser aquests valors del cristianisme m’han fet fer un pas més en la meva vida com a cristiana. Igual que descric el món de Déu i la fe com a coses abstractes no marcades, descric d’una manera semblant la meva sensació davant aquest desig de continuar fent camí per l’amor, la pau, la sinceritat,...


Al principi penses que potser podries actuar igual (fent el bé) sense confirmar-te, sense reunir-te cada divendres amb un grup de joves de la teva edat per parlar, sense la necessitat de rebre la imposició de mans pel bisbe, però tot pas necessita una preparació, una maduració i un reconeixement com a mínim simbòlic. Per això espero que la Confirmació quedi marcada dins meu per la festa i la celebració però sobretot per les reflexions amb els companys i catequistes, pel compromís amb el futur de continuar treballant per la pau i així anar-se acostant mica en mica al món que va intentar aconseguir Jesús.


Es diu que cadascú té un lema, una ideologia, una religió en què creure, doncs jo escullo aquest camí perquè crec que estimant, fent un esforç per als altres, sent generosos, comprensius i moltes coses més que no es poden escriure, així crec que serem feliços. I aquest és un dels grans motius pels quals val la pena viure per mi. La felicitat no és tan lluny nostre si entre tots la procurem i la busquem, potser no serà el camí fàcil però els passos no seran en và si de veritat ho desitgem.

Núria de Jorge

El poc que puguem, ho hem de fer

Com passaré el cap d’any? Amb qui estaré els últims moments de l’any i els primers del següent? Quina roba em posaré? A on aniré? Son preguntes que molta gent jove i no tant jove ens fem sovint quan s’acosta el 31 de desembre, però jo i 40.000 joves més d’arreu d’Europa ja ho teníem clar: TROBADA DE TAIZÉ A BRUSSEL·LES.

Del 29 de desembre al 2 de gener ens varem trobar a Brussel·les persones de tot arreu, ben diferents els uns dels altres, però que ens uneix una cosa molt important, i és el desig de pau i de fraternitat que els germans de Taizé ofereixen any rere any en una ciutat europea diferent. Les pregaries es van succeint amb els moments de reflexió ens petits grups a les parròquies, amb els trajectes en metro o en tren plens de cants i de llengües diferents, amb les visites a la ciutat, amb els moments de compartir amb la família que t’està acollint,.. i amb una infinitat de coses més.

La jornada de cada dia es distribuïa entorn a les tres pregaries habituals dels germans: matí, migdia i nit. La pregària del matí tenia lloc a la parròquia, en el meu cas Sint Josef a Leuven, seguida de diàleg en petits grups al voltant de la carta de Kenya escrita per el germà Alois, a pesar de les dificultats d’idioma en alguns moments sempre trobes algú disposat a col·laborar i a fer que les aportacions siguin d’allò més interessants y enriquidores. Després tocava un llarg trajecte en tren i en metro fins arribar als pavellons de la Expo on repartien el dinar i tenia lloc la pregària del migdia. Per la tarda hi havia tallers per tota la ciutat i de temàtiques ben diferents, personalment vaig participar en un sobre acollida a persones immigrants que em va resultar molt interessant per adonar-me que treballo per una cosa amb sentit i que hi ha més gent arreu d’Europa que creu en la integració i la possibilitat de treballar conjuntament. I ja per tancar el dia i donar gràcies per tot el viscut hi havia una última oració també als pavellons de la Expo seguida de l’adoració a la Creu.

I com a fet important el dia 31 per la nit varem tenir una pregària per la pau cadascú a la parròquia corresponent, no puc imaginar millor forma de començar l’any que cantant “Laudate omnes gentes, Laudate Dominus”, gairebé em vaig quedar sense veu!

Aquest any em quedo especialment amb un aprenentatge de perdó i de reconciliació, puc dir que he aprés el que realment significa la paraula “perdonar”. I és que la família que ens va acollir va perdre fa deu mesos a dues de les seves filles en un accident de cotxe; la persona que conduïa l’altre cotxe és un noi de Romania que ara es troba a la presó, però a qui la mare de la família va a visitar dos o tres cops a la setmana, i a qui està ajudant a refer la seva vida. Jo tinc molt clar que aquí està el Senyor, aquí està ell ajudant a aquesta mare a refer la seva vida després de l’accident de les seves filles i ho està fent per mitjà de l’ajuda a la persona qui va causar la seva mort, per mitjà del perdó total a aquest noi i fins i tot anant més enllà establint una relació d’amistat amb ell. I no només això si no que la mare per demostrar al seu marit i al seu fill que no totes les persones de Romania son mala gent va demanar acollir a 5 persones d’aquest país a casa seva, i així ho compartia amb nosaltres el dia d’any nou. Per a ella era importantíssim que aquesta gent estigués a casa seva, així com ens deia que si no hagués set a causa de l’accident que tenien habitacions buides, mai haguessin pensant en acollir gent a casa seva.

Ara el que toca es saber portar tot el viscut durant aquests dies al meu dia a dia i com diu el germà Alois a la carta de Kenya: “El poc que puguem, ho hem de fer”. No cal que siguin grans obres ni que ens ho reconegui un gran nombre de persones, però poc a poc hem d’anar construint Regne en la nostre entorn més proper amb aquells que més ho necessiten i que més dificultats estan passant.

Pilar Agustín Sanjuán

La tradicional victòria de Jovenívols sobre l'Esplai

El que hauria de ser el tradicional partit de futbol U.E.Esplai - F.C. Jovenívols s'està convertint en una tradicional victòria dels segons sobre els primers (i ja en van 4!!). Tot i això, no recordo un partit tan disputat, tot i el resultat final. A falta de cinc minuts per acabar la primera part, el marcador era encara de 0-0. Una defensa a mort per part dels dos equips va caracteritzar la primera part. Canvis constants en l'equip de l'esplai i no tants en el de Jovenívols (tenen una plantilla més curta) i errors arbitrals van ser presents al llarg del partit.

Com ja avançàvem, la defensa de la porteria va marcar el ritme de la primera part, en la qual innombrables intents frustrats de la davantera jovenívola topaven amb la defensa numantina esplaiera. Als pocs minuts de joc, la polèmica va fer acte de presència per primer cop. Un xut potent d'en Fernando va anar directe a la panxa de la Sandra, doblegant-se aquesta fent que el jugador, amb tot el "Fair Play" possible s'interessés pel seu estat. Els davanters de l'esplai, aliens al gest jovenívol aprofitaren la confusió per marcar a traïció. L'àrbitre, parcial en tot moment, va donar el gol per bo, però les protestes acarnissades de l'equip verdigroc(destenyit) van posar seny i deixaren el marcador verge. La impossibilitat de penetrar la muralla va portar al migcentre Jordi a provar sort des de fora l'àrea en un xut imparable que va obrir el marcador. Pocs instants després, una centrada a provar sort del Joan Martos, va impactar irremeiablement contra el cos de la defensa Núria desviant l'esfèrica al fons de la xarxa. La primera part acabava amb empat a 1 i les forces molt i molt igualades.

Els primers compassos de la segona part van ser molt similars amb polèmica inclosa. Una cavalcada en solitari del Samuel acabava en unes claríssimes mans de l'Aina a la ratlla de gol, amb posterior rebot que també entrà a la porteria però que el guardameta Albert amb picardia tragué de dins. El garbuix acabà amb la defensa i el davanter caient sobre el porter, fet que l'àrbitre considerà com a falta en atac. Finalment, la sinceritat de l'Aina va convertir la jugada en penal. El davanter, però, llença la pena màxima fora per no crear polèmica. Al cap de poc, en dues jugades força seguides, el Pau (oficiant de capità) i el Fer marcaven pels Jovenívols dos gols que posaven el partit costa amunt pels esplaiers. El control a partir de llavors va ser l'ordre de tàctica dels Jovenívols. Tot i això, una badada del porter Víctor la va aprofitar el Miki, tal com gat vell que és, per marcar el gol que donava ànims a l'equip de les samarretes Southparkianes. A partir d'aquí, un atac i gol constant contra la porteria dels destenyits va marcar el ritme del partit. El porter Víctor es va prendre l'errada anterior seriosament i es va acabar convertint amb l'heroi del partit, aturant enèssims xuts i rebots. Ja a les acaballes del partit, un motivadíssim Samuel aprofitava dues jugades per marcar dos gols que sentenciaven el partit i apagaven els ànims dels esplaiers, que comencen a veure la gesta impossible.

L'1x1 dels dos equips
Mercè (Batalladora dins i fora el camp)
Aina (Encertada)
Lluís (Defensiu)
Joan (Creatiu)
Albert (Fitxatge frustrat)
Genís (Muralla impenetrable)
Miquel (Discret)
Oriol (L'enèsima decepció)
Xavi (Debut motivat)
Miki (Gat vell)
Txaro (Defensa cos a cos)
Neus (Més crits que joc)
Sandra (Actriu debutant)
Gemma (Debut discret)
Blanca (Lesionada i enfurismada)
Roser (Somriure permanent)

Marc (Fitxatge estrella)
Samuel (Impotent però amb premi)
Pau (Capità amb classe)
Núria (Penalty-Gol, és gol)
Ares (Defensa despistada)
Marta (Molts minuts sobre el terreny de joc, què està passant?)
Regina (Aparicions, les justes)
Jordi (Corredor)
Víctor (Providencial)
Fer (El carriler de Raïmat)

Marc (àrbitre parcial)
Sara (esplai supporter)
Blanca (esplai supporter descafeïnada)
Bea (jovenívols supporter)

Samuel de la Fuente

Acta de l'assamblea jove!