Avui 1 de febrer del 2010 fa just tres anys que estic immers en aquesta etiqueta de “joves professionals”.
A què et dediques?Treballes o estudies? ...Doncs les dues coses. M’explico, jo sóc arquitecte tècnic, aparellador per als antics i enginyer en edificació per als futurs, actualment treballo mitja jornada en un despatx d’un arquitecte i continuo estudiant fent la superior, a ser arquitecte a seques. En conclusió, que em trauran lo de “tècnic”, xD, gràcies a un conveni amb les dues escoles.
Ho vas triar o va “anar sorgint”? Com?Ho vaig triar, sens dubte, el fet de fer arquitectura ja sigui la tècnica com la creativa ho tenia clar des de ben bé a finals de batxillerat, bé, també puc dir que va “anar sorgint”, ja de molt petit recordo fent distribucions d’espais, exactament d’estances de pisos, sense gruixos en les parets dibuixades és clar.
On treballes ara?Com ja he comentat, actualment treballo de mitja jornada, entre 4 a 5 hores diàries bastant flexibles de tardes o matins, depenent de la disponibilitat que em generi l’escola. Físicament treballo en un despatx d’un arquitecte a trav. de Gràcia, tocant a la plaça Lesseps.
En què consisteix la teva feina?El desenvolupament organitzatiu és ben simple, l’arquitecte i jo. La meva feina és pel que fa en tot el tema gràfic d’un despatx d’arquitectura, en la realització de tot tipus de projectes, des de bàsics i executius d’edificis d’obra nova, ja siguin blocs plurifamiliars de vivendes o torres unifamiliars aïllades, dossiers de venta, legalitzacions, informes patològics, divisions horitzontals, aixecaments gràfics, segregacions, parcel•lacions, reformes, rehabilitacions, canvi d’usos i d’elements, remuntes i qui sap si alguna cosa més que ara no recordi. Essent aquesta la tasca més principal, ja que també desenvolupo estats d’amidaments, memòria escrita dels projectes i algunes visites a obra.
Què és el que més t’agrada de la teva feina?Ser lliure en la creació, difícil encara però tot arribarà, ...igual que una de les coses que farà que m’agradi aquesta feina serà veure allò que has projectat estigui acabat i construït.
Tens alguna anècdota?Anar trobant i descobrint petits dibuixos d’un aparellador que ve pel despatx, soci i company de l’arquitecte durant molts anys, tota una celebritat arquitectònicament parlant, una de les persones amb més ganes de treballar que conec, ja que encara amb els seus 80 anys ens porta encàrrecs i treballa bàsicament, doncs això, mestre en el dibuix ràpid, i quan ve ens deixa una bona mostra d’aquesta habilitat sense que ens adonem, i al cap de dies descobrim dibuixos amb “postit” sota les taules. ...Dir-vos que va ser uns dels tècnics en la construcció del Camp Nou al 1957.
Una altra anècdota és desmuntar el plotter per netejar-lo i encara ara tenim un cargol que no sabem pas a on va... funciona bé, tot s’ha de dir!
Treballes per viure o vius per treballar?A primeres treballo per viure, m’agradaria pensar que tinc temps per a mi, ...però no cal pensar massa que encara veuré que visc per treballar i no m’agrada tant.
Com integres o vius la “fe” en el teu dia a dia laboral?La veritat que poc, costa trobar aquest contacte amb Déu, a vegades penso que no es una bona feina en aquest sentit, excessivament mecànica, si us he de ser sincers envejo en bona part la gent que treballa amb contacte humà i pot donar un sentit a allò que fa. No penseu pas que ho dono per perdut, noooo!!, però si que en aquest moment reconec que visc l’experiència del ram en la vessant més privada, qui paga els honoraris mana.