dissabte, 5 d’octubre del 2013

FLUIR: us convidem a passar el pont de Tots Sants al Claver!

 
 
Us proposem un pla pel pont de Tots Sants: pujar al col·legi Claver, instal·lar-nos a la comunitat i gaudir d'uns dies de pau i calma enmig d'aquest primer trimestre del curs.

Volem que aquest Campus sigui un moment per fluir, des d'una proposta tranquil·la però amb molta llibertat per gaudir de totes les estones lliures.
  • Us proposem tenir una estoneta de pregària durant el dia i compartir la Eucaristia amb la comunitat.
  • El dissabte a la nit, l'Alexis baixarà per la missa a la parròquia. Proposem d'anar-hi tots amb ell. 
  • Alguna nit podem mirar una pel·lícula i comentar-la.
  • Tindreu temps per estudiar, per llegir, per caminar, per fer esport...
  • I sobretot, per compartir aquestes primeres setmanes de curs

Alexis i jo hi serem des de dijous a la nit i vosaltres podreu pujar amb nosaltres o bé venir divendres. I si algú només pot dissabte o diumenge també està convidat.

Pel preu no cal preocupar-se: a la casa no ens demanen res. Al qui li vagi bé, proposem pagar 12€ per dia, però si us plau, que això no sigui problema.

Això sí, tenim places limitades, així que comuniqueu-nos al més aviat possible si comptem amb vosaltres.
 
Més informació:  serggadea@gmail.com

Alexis i Sergio

diumenge, 19 de maig del 2013

Excursió amb l'esplai a Balaguer


Dissabte dia 4 de maig vam anar tot el dia d’excursió amb l’esplai.

Ens vam llevar aviat amb energia i a les 9 ja agafavam el tren cap a Balaguer. Quan vàrem ser allà vam esmorzar al costat del mercat i vam fer una mini-gimncana, on hi havia moltes proves divertides i interessants. Haviam d’anar preguntant a la gent monuments o coses famoses del poble, quants metres mesurava la muralla, quantes parades de mercat hi havia, fins i tot vam menjar alguna que altra fruita del mercat que els venedors, amablement, ens van donar. I vam descobrir que el menjar típic de Balaguer és la coca de sanfaina! Vam donar la benvinguda a la nova incorporació de l’esplai: la mega-pilota. Que va tenir molt d’èxit.


Llavors vam fer l’excursioneta cap al Sant Crist de Balaguer, i quan no ens en vam adonar, ja hi haviam arribat. Allí hi havia un parc amb gespa molt acollidor i ens hi vam instal·lar. Vam estar fent jocs varis amb pilotes; el joc de les passes, el de matar amb cooperació en equips, el de la llauna…i ja se’ns havia obert la gana, per tant vam dinar. Després d’una estona de temps lliure vam fer dos activitats més, atrapar l’ombra i el joc de les tasses, on vam descobrir futurs atletes professionals.

Abans de tornar cap al tren, vàrem fer una visita al Santuari del Sant Crist i vam fer una petita pregària donant gràcies pel dia que estavam passant i per l’amistat, i vam desitjar que tots els nens del món poguessin gaudir d’un dia com aquell.

Cansats de passar-nos-ho tan bé vam agafar el tren cap a Lleida on ens hi esperaven les nostres families. I ens vam acomiadar amb ganes de més!


Mariàngels López

dissabte, 18 de maig del 2013

Sortida de Joves 2013


La millor manera d’acomiadar el mes d’abril que se’ns va acudir als joves de la parro va ser fer la nostra trobada anual, i la veritat és que va ser tot un encert!! Com cada any hi va haver estones per a tot: joc, rialles, pregària, reflexió i molt treball per enfilar la prioritat pastoral que nosaltres vam triar.

Enguany ens vam reuniu a la Manreana, desafiant les inclemències del temps que semblava que no ens deixaria ni una estona de Sol. La jugada, però, va sortir d’allò més bé, perquè precisament només va ploure aquelles estones que ens tocava estar cobert. Però, voleu saber què vam fer exactament?

Mireu, ens vam reunir a la parròquia per distribuir-nos amb cotxes i recollir tot el material necessari. Un cop vam arribar a la granja escola ens vam adonar que sorpresa! Aquest any hi havia moltes cares noves –i molt benvingudes- que no coneixíem! Així que gràcies al joc que ens van preparar els grup de postconfirmació vam poder recuperar aquells moments més divertits, saber les nostres preferències pel que fa a menjar i a pel·lícules i debatre sobre els temes més candents de l’actualitat (com ara del color de cabell del nostre estimat rector o sobre el misteri de la Santíssima Trinitat) sempre amb la finalitat de voler trobar parroquiano o parroquiana.

Després, va venir l’hora de dinar i compartir rialles, patates, galetes i batalletes fins l’activitat de tarda, el moment més íntim del cap de setmana, en la qual el Sergio (sj) ens va proposar una estona de pregària i reflexió per tal d’avaluar les activitats, el ritme de vida que cadascú fem i portem i passar-lo per l’òptica de Déu. Tot plegat va anar molt ben filat per la segona activitat de la tarda, patrocinada pel consell de joves, en la qual es va treballar la prioritat pastoral que nosaltres mateixos vam proposar: el ritme de vida non-stop que té la societat actual. Després d’una estona de compartir, debatre, localitzar el problema i aportar possibles solucions, es va passar a l’activitat de nit presentada pel Joven Rappel i les seves dos ajudantes –que tenien una retirada a certs monitors de l’Esplai i Jovenívols. Una activitat de confrontació musical i tot el pacífica que podia ser entre jovenos i jovenes que va acabar amb un més que sospitós empat entre les dues parts, que el sector masculí ja ha procedit a impugnar al Alt Tribunal d’Arbitratge.

El diumenge al matí, després que un curt, però reparador son va calmar els nervis competitius, vam passar a personificar en nosaltres mateixos el que es va parlar dissabte a la tarda. Cadascú es comprometia a revisar les seves actuacions en el dia a dia i en el seu grup i, també, es proposava algun canvi pel que fa el funcionament de la parròquia en general sempre sota el prisma de fer les coses amb algun sentit més que el pur activisme i pensant que, tot i que som necessaris, no som pas imprescindibles. El cap de setmana es va cloure amb la celebració d’una eucaristia d’aquelles que són tan boniques precisament per la seva senzillesa i la predisposició de totes i tots els que hi vam ser i, amb el repartiment del record de la trobada –una pilota antiestrés molt adequada per alliberar les tensions que surten del frenètic dia a dia- es va tancar la trobada fins l’any que ve, quan encara esperem veure moltes més cares noves!!



David del Blanco Catalán

diumenge, 12 de maig del 2013

3a edició del Curs de Teologia Elemental


Fa uns dies va finalitzar la 3a edició del Curs de Teologia Elemental. Un any més, Mn. Toni Riera ens ofereix una bona dosi de coneixement i una molt bona oportunitat per revisar alguns pilars de la nostra fe a través d’unes píndoles formatives.

Moltes vegades, com a cristians, tenim dubtes i ens sorgeixen inquietuds, sovint complicades de resoldre. Doncs bé, amb sessions formatives com aquestes es pretén donar resposta a aquestes preguntes i són una eina excel·lent de fer créixer els nostres coneixements teòrics i també la nostra fe.

La primera píndola formativa duia per títol "Creació versus evolució", amb la qual es va fer un recorregut per l’inici de la Bíblia i el Llibre del Gènesi amb els relats de la Creació. Aquests, expliquen que Déu va començar creant la llum, la qual cosa els cristians relacionem amb el Big Bang. Ens adonem també, que els escriptors bíblics tenen molt poc coneixement sobre l’univers.

A la segona i tercera sessió ens vàrem endinsar en els textos històrics i evangèlics de l’època de Jesús per poder demostrar que Jesús va existir realment. Per exemple, a l’any 110, aproximadament, Plini el Jove escriu a Trajà explicant-li un gran problema socioeconòmic que hi ha a causa d'una secta anomenada els “Cristians”. Un cop per setmana es reuneixen per pregar i cantar un himne al seu Déu, Jesús de Natzaret, que fou condemnat a mort en temps de Ponç Pilat i ja no compren animals per sacrificar‐los.

A la quarta i última píndola vàrem tractar de l’origen de l’Església. Segons l’evangeli de Joan, estant Jesús a la creu, va dir: “Tot s’ha complert”. Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit. Un dels soldats li traspassà el costat amb un cop de llança i a l’instant en va sortir sang i aigua. És en aquest moment quan comença l’Església.

Esperem que l’any vinent es repeteixin aquestes sessions i poder, així, reforçar encara més la nostra fe.


Xavi Garcia

dimecres, 8 de maig del 2013

Diada de Sant Jordi 2013


Aquest any per la diada de Sant Jordi va ser molt emocionant i una experiència inoblidable. Ara us explicaré el perquè:

Tot va començar el dilluns a la tarda quan a les 19:30 vaig anar a ajudar a muntar les roses a la parròquia. La feina era delicada, però els monitors de l’Esplai i Jovenívols van idear una “cadena de muntatge” on tots vam ficar el nostre granet de sorra per desenvolupar-se correctament la rosa amb una espiga, el seu embolcall i finalment no podia faltar el llaç amb la bandera de Catalunya. Fins les 21:30 vaig estar ajudant a preparar les roses que vendríem amb tota la il·lusió el dia del patró de Catalunya. Crec recordar que vam preparar 500 roses per vendre.

El dimarts a les 7:30 vaig anar a ajudar a muntar la paradeta de roses a la cantonada de la plaça espanya. Quan estàvem muntant la paradeta ja vam vendre la primera rosa, jo vaig anar a l’escola content ja què havia contribuït una mica al projecte de vendre roses de la parròquia.

A les 12.45 quan vaig sortir de Maristes corrent vaig anar a veure com anava la venda i em vaig afegir a ajudar-los. Amb mi va venir un amic de l’escola, a tots dos ens agrada la màgia, vam fem trucs de màgia per divertir a la gent que venia a comprar roses o a mirar què passava, així com també vam divertir a la gent que ens mirava des de la cafeteria.

A la tarda, després de l’escola a les 17:15 h sols quedava per vendre 3 roses. Ho sigui tot un èxit. A més la rosa de la parro que li vaig comprar a la meva mare ha durat més que un altra que li van regalar.

És una experiència molt enriquidora que l’any vinent tornaré a col·laborar.


Adrià Codina Ferrer

dimarts, 7 de maig del 2013

Ni la pluja ni el vent… no ens aturaran


El passat cap de setmana 15-17 de Març uns quants joves que vàrem participar a la cursa de llits vam aprofitar el premi per anar a visitar Salamanca. Un destí ben especial perquè allà és on el Lluís està al juniorat dels jesuïtes.

La distància de pràcticament 700 Km entre Lleida i Salamanca ni tampoc la pluja van evitar que ens aventuréssim: l’Albert, el Xavi, el Jose, la Neus, el Sergio, el Felip, el Pau, la Txaro (vinguda especialment des de Galícia!!!) i jo mateixa a emprendre les 7 hores de viatge. A Salamanca vam poder fruir força: visitant la catedral, xerrant amb els companys del Lluís i sobre tot gaudint del moment de trobada.

Malgrat la pluja, la pluja i la nostàlgia del curt que se’ns va fer l’estada ens considerem força afortunats... i molt agraïts als amics del juniorat de Salamanca que ens vam acollir molt agradablement... Passeu-vos-hi quan vulgueu i tastareu les tapes que fan!




Blanca Salinas i Roca

divendres, 26 d’abril del 2013

35 ANYS DE L’ESPLAI I JOVENÍVOLS


Els de l’Esplai i Jovenívols enguany estem de celebració, i és que celebrem 35 anys! I què seria d’un aniversari sense festa?

Doncs com ja sabeu que a l’Esplai no ens estem de res, el dia 7 d’abril vam celebrar la nostra festa d’aniversari al Parc del Graó a Alpicat. Una festa a la que estava convidat tothom que hagués tingut alguna relació amb l’Esplai i Jovenívols durant aquests anys: antics nens i nenes, nens i nenes que hi estan actualment, antics monitors, l’equip de monitors d’aquest any i tots aquells que volguessin compartir amb nosaltres un dia tan especial.

La jornada va començar amb l’eucaristia presidida pel Joan Sunyol, en que vam fer memòria d’algunes anècdotes viscudes. En acabar la missa, vam realitzar un seguit de jocs en família i, després de beneir la taula com més ens agrada (cantant i ballant), vam gaudir d’un dinar de pícnic en germanor en què no va faltar pas el pastís amb les seves 35 espelmes.


Durant la sobretaula vam fer una tómbola que comptava amb premis que no deixaven pas res a desitjar: un parell de pernils, 2 entrades per Port Aventura, una mariscada per a dues persones... I, després, per baixar el dinar, els Polcasol3 ens vam fer saltar i ballar a tots. Finalment, van tancar la jornada els Grow on, un grup de música format per alguns dels jovenívols actuals.

Com veieu, va ser un gran dia en què ens vam poder aplegar gairebé 200 persones per celebrar que seguim creixent plegats, educant en valors i amb un gran somriure


Maria Reimat Corbella

diumenge, 21 d’abril del 2013

Feliços som els qui gaudim de la Pasqua!

M’he estimat molt la Pasqua, “posem per cas com m’agrada la taula, ara un pessic d’aquesta salsa… Oh, i aquest ravenet, aquell all tendre, què dieu d’aquest lluç…”
Realment és sorprenent el fet de la Pasqua. M’ha agradat així… en els sentiments retrobats d’uns i altres en la nostra recerca de Jesús. En el gest d’unes mans rentant amb aigua unes altres, en el jove que treia la vena dels ulls al company, en aquella cançó, en la creu, i en tantes altres coses!

Els dies passats ens queden lluny i, malgrat tot, l’esperit de la Pasqua perdura. Perquè és un sentiment fort, arrelat ben endins de l’ànima… Perquè Ell se’ns fa present, ens toca i ens revoluciona. Feliços som els qui gaudim de la Pasqua!

Jose Luis Olea

La Pasqua, un lloc per obrir els ulls

Obre els ulls, comencem! ha estat el lema de la Pasqua Jove d'aquest any. Una Pasqua on hi ha moments divertits, intensos, espirituals, per pensar, per jugar, per gaudir... La meva vivència? Com a segona pasqua, m'ha agradat tant com la primera i  la gent que hi va, super bé. Van ser uns dies de trobar a Jesús i, alhora, de trobar-me a mi mateix.

"En mi debilidad me haces fuerte"


Miquel Gracia

Obre els Ulls...COMENCEM!


Un any més ja ha passat la Pasqua. Un any més Jesús se’ns ha fet present i ens ha demostrat que seguir-lo, val la pena!

Des de Batxillerat hem estat obrint els ulls durant aquests dies. A nosaltres mateixos, al nostre JO. Però també hem tingut la oportunitat d’obrir els ulls cap a les realitats que ens envolten, des de les més quotidianes ( a casa, a l’ institut, a l’escola...), com també a aquelles realitats del dia a dia, les del carrer, les d’aquelles persones que estan patint...

Tot això...per preparar-nos. Perquè Jesús, un any més ens ha convidat a continuar treballant...i aquest cop de forma directa. “Obre els Ulls...COMENCEM!”. Sense canvis grandiloqüents, començant per aquells compromisos més senzills i concrets... El canvi comença en un mateix!


Edu Tomás

dijous, 28 de febrer del 2013

Dissabte de cine amb la pel·lícula "Origen"


 Tenim una proposta nova per tu ;-)

Dia 2 de Març a les 21:30
 
Cinefòrum amb la pel·licula Origen! (Més informació sobre la pel·licula a  http://www.imdb.com/title/tt1375666)



diumenge, 13 de gener del 2013

Tradicional recès de Nadal del grup de postconfirmació


Recés dels dies 22 i 23 de desembre del Grup de Joves de la Parròquia de Sant Ignasi al municipi de Tarrés

¿Qué tengo yo, que mi amistad procuras?
¿Qué interés se te sigue, Jesús mío,
que a mi puerta, cubirto de rocío,
pasas las noches del invierno a oscuras?

¡Oh, cuánto fueron mis entrañas duras,
pues no te abrí! ¡Que extraño desvarío,
si de mi gratitud el hielo frío
secó las llagas de tus plantas puras!

¡Cuántas veces el ángel me decía:
«Alma, asómate ahora a la ventana,
verás con cuánto amor llamar porfía»!

¡Y cuántas, hermosura soberana,
«Mañana le abriremos», respondía,
Para lo mismo responder, mañana!


No ens deixem intimidar per la tirania de la pàgina en blanc! Així com Lope de Vega m’ha servit per encetar aquesta crònica i tacar la blancor del paper, també ens ha servit a nosaltres per encetar i guiar el recés: Jesús crida sense descans a la porta del nostre cor; una porta que només obre des de dintre, de la que només nosaltres tenim la clau. Quan, després d’una tempesta de dolor, dubtes i soledat, quan cansats i en la desesperança arriba el silenci, llavors és quan sentim el truc humil d’aquell que ens porta la resposta al nostre patiment: «Que puc passar?», ens diu, gairebé amb por de no molestar. I cóm ens costa d’obrir-lo! Som com aquell pastor que, per por a la serp, li llança pedretes sense descans, espantant-la esporàdicament, sense gosar d’agafar un senyor roc per matar-la. 

No deixa de ser irònic que, sortejant a qui de nosaltres havia de tocar escriure tot això, sortís el meu nom, com si fos Déu mateix que em feia l’ullet amb picardia. Tots cridàvem el nom del Genís, que tots coneixeu, i recordo que instants abans de que s’obrís la papereta, vaig pensar: «Encara em tocarà a mi...». No deixa de ser irònic, deia, perquè d’entre tots nosaltres jo sóc l’únic que mai en la vida havia participat en un recés religiós, i probablement l’únic del grup que, en un any escàs (i potser menys), mai s’hagués imaginat a si mateix en aquesta tessitura. 

Difícilment podria parlar del que ha suposat l’experiència d’aquest recés per cada un de nosaltres, sinó és dient que tots, en la intimitat del silenci, hem descobert quelcom de la nostra experiència com a cristians i de la nostra experiència de Crist. Aquest descobriment, insisteixo, íntim, personal i diferent -i no tan diferent- per tots, no hagués estat possible sense un desig sincer i compromès de ser millors persones, que és la cerca inacabable de qualsevol cristià i que ens uneix a tots, i això és senzillament meravellós. 

Com explicar el que suposa, almenys per mi, cultivar l’amistat d’un grup de gent jove que és capaç de compartir, escoltar-se, i, en definitiva, emocionar-se fins al plor i, després dels consols i els cants, eixugar-se les llàgrimes, aixecar-se i compartir rialles i alegries, celebrant, en definitiva, la seva fraternitat? 

Estima, estima i estima. Estima fins que et sagni el cor. Només des de aquest amor, pot entendre’s de veritat l’experiència de ser cristià. Crec que la manera més senzilla i, alhora, completa i sincera, d’honrar aquestes hores que hem passat junts (i a risc de semblar sentimental), és dient que, pel fet d’haver-me fet entendre aquesta veritat tan senzilla i alhora tan complicada d’aprendre, aquest recés ha estat, sinó l’experiència de la meva vida, almenys sí de les més importants. 

Un jove discret i vergonyós