Les entrades costen cinc euros i les podeu trobar en aquesta pagina web: aquí. (encara que si necessiteu res no dubteu en fer-m’ho saber).
Fins aviat!
PETONS
Autor poster: Xavi Garcia.
El dia 18 d'octubre és el dia escollit per donar-li forma a aquest nou any de tallers, activitats, jocs, ginkames, excursions, música, teatre i moltes coses més!!! Com ja sabeu, l’Esplai és un lloc de creixement que la Parròquia St.Ignasi ofereix als infants de 6 a 14 anys on es treballen directa i indirectament diversos valors cristians i socials a través del joc i la convivència i mitjançant una metodologia participativa, comunicativa i integradora.
Així que si coneixeu algun nen/a o noi/a en aquesta edat i que tingui ganes de conèixer altres xavals i passar-s'ho d'allò més bé: no dubteu en convidar-lo!!!
Equip de monitors Esplai St.Ignasi.
Pilar Agustín Sanjuán
Pilar Agustín
Durant els matins la meva activitat se centrava en SopnoNir, una de les tres cases per a discapacitats que pertanyen a l'Arche Internacional però compten amb suport dels germans de Taizé, que les van iniciar. Cada matí era una alegria veure les cares de Shaon, Foesh, Joshim, Pintu, Muna, Musa, Mazerali, Cocon, Samsun i Sohel quan et deien bons dies i com estàs, encara que en molts casos ni tan sol parlessin són capaços de transmetre moltes coses amb un simple somriure o un forta abraçada. Les meves tasques aquí eren variades i diverses: pintar, cantar, ballar, jugar, netejar i fins i tot un dia cuinar menjar espanyol! En totes i cada una de les activitats he tractat d'aportar el millor de mi mateixa, però en dos mesos tampoc no es pot canviar el funcionament d'una casa i en alguns casos m'he quedat amb la sensació que podria fer-se millor amb una mica de formació. Però aquest és el principal problema en aquest país, la falta de persones formades que vulguin treballar pels discapacitats, i el que fan és suplir aquesta falta de formació per un instint natural que tenen els bengalis de supervivència i de cura als altres. Els vincles entre els assistents de Sopno Nir i els nens que allà viuen són molt forts, com en una família; i durant aquest temps jo també vaig formar part d'aquesta família que viu a Shanki Para.
Com moltes ciutats, Mymensingh té una estació de trens. Una estació que està en contínua ebullició, persones que van i vénen contínuament, gent transportant equipatges, venedors de totes les coses imaginables,… però també hi ha un grup molt nombrós de persones que viuen en aquesta estació i als seus voltants; són famílies senceres, nens sols, marginats de la societat,…
Avui li pregunten a Jesús els deixebles que qui és el més gran en el regne dels cels. Jesús va cridar un nen i el va posar en el mig dient: "Us asseguro que, si no torneu a ser com a nens, no entrareu en el regne dels cels. Per tant, qui es faci petit com aquest nen, aquest serà el més gran en el regne dels cels. (Mateu, 18)
La mà de Jesús que assenyala, el rostre il·luminat de Mateu ja no encorbat en els seus negocis, ara l’únic negoci és l’esguard a Jesús, el tu a tu confirmat per Pere. I entremig d’aquesta confidencialitat encara roman el soroll de les monedes al damunt la taula. I la llum que travessa l’ombra del quadre.
Bé amics i amigues. Fent aquest escrit em recordava del nom del blog: GRA DE BLAT. Siguem tots plegats, des de Roma, des de qualsevol lloc gra de blat, desitgem morir per donar fruit...