dijous, 30 d’octubre del 2008

Calendari de joves!


Com molts sabeu el dia 18 d'octubre es va fer l'assamblea de joves d'aquest curs. Els que vam assistir, entre altres coses, vam poder valorar les propostes del consell de joves per aquest curs... i escollir-ne algunes... sota la premissa: millor fer poques coses ben fetes, que moltes quatre gats.

Us passem aquí el calendari proposat per a que us guardeu les dates...de moment aneu fent "gana" pel recés de finals de Novembre, que segons diuen les males llengües... serà ESPECTACULAR!


NOVEMBRE
7-9 --> Fòrum de Pastoral amb Joves. Madrid.
(on alguns monitors i catequistes de la parro hi assistiran)
29-30 --> Recés d'advent. (Col·legi Claver)

DESEMBRE
2 --> Celebració d’Advent (Sta. Teresa Jornet) 20’00h
16 --> Vetlla de Nadal (St. Andreu) 20’00h
20 --> Confirmacions (Parròquia St. Ignasi) 20’30h
21 --> Pujada del pessebre.
24
--> Missa del Gall (Parròquia St. Ignasi) 00’00h
28-1 -->Trobada Europea de Joves de Taizé. (Brussel·les).

GENER
2 --> Pregària de Taizé ( Parròquia St. Ignasi) 21’00h.
18 --> Diada de la Parròquia “Missa Major” (Parròquia St. Ignasi)

FEBRER
25 --> Celebració Dimecres de Cendra
(Parròquia St. Ignasi) 20’30h.

MARÇ
Possible sortida bio-lúdico-festiva
(a confirmar dates)

ABRIL

1 --> Celebració Penitencial (Parròquia St. Ignasi) 20’30
9-12 --> Pasqua Jove (Avellanes i Col·legi Claver)
21 -->Col·loqui professors-alumnes sobre la universitat cristiana

MAIG
Possible sortida bio-lúdico-festiva
(en cas de que al març no s'hagi fet)

JUNY
26-29 --> Peregrinació de joves a LOURDES.

JULIOL
17-29 --> Peregrinació de joves a TERRA SANTA
31 --> Festa St. Ignasi 20’30h.

AGOST
22-30 --> Estada a TAIZÉ per a joves.

Si teniu algun dubte o voleu més informació poseu-vos en contacte amb algun dels representants del Consell Jove i ells estaran encantadíssims d'ajudar-vos en el que calgui (Víctor Quílez, Roser Palau, Andrea Badia, Salva Sans, Samuel de la Fuente, Fernando Sánchez i Marc Vilarassau).

En breu publicarem l'acta (ja us avisarem en quin lloc) on s'explica més detalladament totes les propoestes i les línies a seguir com a grup de joves de la parròquia. A més, podeu veure més fotos sobre l'assamblea a la galeria fotogràfica de la pàgina web.

Esperem retrobar-nos tots ben aviat!!!

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Curset de monitors!


Havent estat de premonitora a l’Esplai i a colònies de Sant Ignasi durant un any, i veient les ganes de continuar-hi que tenia, em vaig plantejar fer el "Curset de monitors d’Activitats de lliure infantil i juvenil" que es feia al Setembre.

Doncs bé, la qüestió és que dilluns dia 1 de setembre (havent arribat de tot un dia de viatge de tornada de Taizé) a les 9 del matí… vaig arribar a l’Acadèmia Mariana, justament situada a l’altra punta de Lleida d’on visc jo.

L’horari era “bastant complert”, ni més ni menys que 10 hores diàries: de 9 a 2 pel matí, i de 4 a 9 per la tarda. Per si no ho havíeu notat… era un curset intensiu. Força intensiu.

La nostra tutora era una tal Verònica, una noia molt riallera, oberta i espontània que va ocupar-se de nosaltres quasi bé la meitat del curset. Teníem un centre d’interès i tot! Us sona un joc, gens típic, que es diu l’amic invisible? Doncs el nostre centre d’interès girava entorn aquest joc.


Com a tot nou grup, al principi, a la classe regnava un silenci absolut. Menys a la part coneguda com la ‘zona de Sant Ignasi’ (habitada pel Pau Salinas, l’Ares Llop, el Genís Guàrdia, l’Oriol Roig... algun inquilí de Sant Jaume com el David del Blanco, entre d’altres), on ja ens permetíem algun atac de riure i liar-la una miqueta. Era un grup amb gent bastant diferent, d’edats força diverses… i que, a simple vista, semblava difícil de compaginar.

Les sessions dels primers dies eren bastant teòriques (a excepció del primer matí, que tocava jocs de coneixença): Planteig educatiu, Planificació d’una activitat de lliure, Marcs normatius i Teoria de vetllades, Centre d’interès i Educació en hàbits… Tot i això, els monitors se les arreglaven força bé per fer-les més “light” amb alguna que altra dinàmica.


Dimecres a la tarda, amb una sessió d’anomenada no gaire motivadora, però amb el nom de la Marta Capdevila a sota, va fer-nos trencar el gel i començar a barrejar-nos i relacionar-nos més, gràcies la sessió de Psicologia Evolutiva. A partir d’aleshores, el grup va començar a fer més pinya. Encara que les sessions de Prevenció de drogodependències, Estudi del medi i Primers auxil•lis van ser altre cop més teòriques, res va evitar que divendres a la tarda, a la sessió de Jocs, comencés a crear-se un clima ja força més càlid.

El cap de setmana feia bona pinta, després del canvi considerable de divendres. I, com era d’esperar, no ens va decebre en absolut, més aviat al contrari. El temps no acompanyava massa, però res va impedir de passar-nos-ho d’allò més bé.


Al començar de nou la setmana i després d’un cap de setmana força intens, ens esperàvem una mica de “baixón” en les següents sessions, però a la pràctica no va ser així. Tan sols us diré que expressió plàstica va acabar sent una guerra de pintura... Educació en la fe i els valors, que semblava ser una mica pesat va acabar sorprenent-nos a tots gratament... El bon ambient que es respirava convertia qualsevol sessió en una bona estona de la que trèiem molt de suc. I així van anar passant les sessions dels pocs dies que ens quedaven: la Figura del monitor, Expressió musical i dramàtica, i la revisió del curs i guió de la memòria (l’últim pas que ens queda per obtenir el títol).

A partir d’aleshores, el treball deixava de ser col•lectiu. Si més no, la part de la memòria, ja que les pràctiques les havíem de realitzar en un esplai, casal, campament, estades... amb un altre grup de monitors.


Tot i això, fem el que podem per mantenir el contacte a base de sopars i trobades de monitors organitzades per la verge blanca, etc. Així que ja veieu, el que era un simple curs de monitors, no només va formar-nos com a monitors. Vam conèixer gent nova, estrènyer lligams amb la que ja coneixiem... tota una experiència que de ben segur no només jo us aconsello.



Neus Sabaté

dijous, 23 d’octubre del 2008

La foto: assamblees productives!

Fa temps es va iniciar en aquest bloc la secció "la foto" on la idea era anar penjant de tant en tant fotografies "manipulades" amb un cert toc d'humor (o no). Bé, aquí va una nova aportació a la secció amb una foto sobre l'assamblea de joves... i els grans debats religioso-humanitaris que fem!!... (primer llegiu lo groc, després lo verd,... finalment lo blanc!)



Si voleu saber el que vam tractar a l'assamblea... la propera vegada veniu!!!! jejeje. I sinó, estigueu atents perquè aviat podreu llegir-ho en l'acta que properament es penjarà en aquest blog i en la web de la parròquia (amb algunes fotos decents).

PS. les imatges i comentaris poden haver estat certs o no.
PS2. en "teoria" si apreteu sobre la imatge es farà gran i podreu llegir els comentaris... a la pràctica...

dimecres, 22 d’octubre del 2008

Inici de l'esplai: Un poble dividit per l'AVE

Aquest dissabte passat, 21 nens i nenes van iniciar l'esplai. 21 nens i nenes que van poder gaudir de dues hores en les quals hi va haver cabuda per poder conèixer els monitors que tindran aquest curs i conèixer els nous companys amb els joc.

Després de jugar una estona per la planta baixa de la parròquia, hem pujat ben ràpid per conèixer quin serà el centre d'interès d'aquest primer semestre. Ho hem fet mitjançant una petita obra de teatre representada pels mateixos monitors. Aquest any, tot succeeix en un poble pel mig del qual ha de passar l' AVE i, aleshores, quedarà una part afectada i alhora beneficiada per la recompensa econòmica que els dóna l'estat. Un cop representat el centre d'interès, els monitors s'han presentat un a un i per si queda algun dubte sempre hi ha temps perquè els nens i les nenes preguntin el que calgui!!!
Un cop presentat l'equip de monitors només queda que els nens es coneguin entre ells i els monitors també coneguin els nens, ja que déu-ni-do els nous que tenim!!! Per això baixem a baix i juguem a diferents jocs de coneixença: el pistoler, la manta i d'altres una mica més moguts, com ara el futbol xinès!!!!

Després de suar la camiseta toca saber amb quin monitor anirà cada nen, però ja no hi ha temps per a més, llàstima!!

Podeu veure més fotos a la Galeria Fotogràfica de la pàgina web (aquí).



Xavi Garcia

dijous, 16 d’octubre del 2008

TAIZÉ

23 - 31 d’Agost de 2008
Molta gent es preguntarà que pot impulsar un grup de 13 joves a passar una setmana, del 23 al 31 d’Agost en un lloc situat al centre de França anomenat Taizé.

Un lloc on et despertes a les 8 del matí com molt tard, esmorzes a quarts de nou, dines a quarts d’una i sopes a quarts de vuit, i en totes les menjades el menjar no es precisament similar al de Ferran Adrià. Un lloc on per dormir t’has de muntar la teva tenda de campanya i dormir al ras. Un lloc on, si et vols sentir integrat, has de fregar vàters, olles o bols i safates; o bé servir el menjar a 2.000 persones; o bé cantar monòtones cançons que, a priori, el seu únic fi es fer-te adormir.

Potser amb aquesta descripció de Taizé, se li passen les ganes d’anar-hi fins i tot al més pintat, però, òbviament, aquesta no és la realitat de Taizé ni de ben lluny.

Taizé és un lloc on sí que et despertes aviat per ser Agost, però això no et serveix més que per aprofitar el dia. Les menjades podran ser a hores “poc espanyoles” i no del gust de tothom, però on el caliu que es crea mentre es dina, les xerrades que es tenen, les bromes, les revisions del dia, són realment molt agraïdes.

Potser si que has de dormir a terra i dintre d’una cabana que has muntat amb més pena que glòria, però això serveix per conèixer més les persones amb qui vas, per saber les seves inquietuds, les seves alegries.

És cert que has de treballar per la comunitat, però precisament això és el que et fa sentir-te bé amb tu mateix, a part que se’t brinda l’oportunitat de conèixer gent fantàstica d’altres països, cultures i religions.

Les pregàries sí que potser poden semblar molt pesades en un primer moment, quan vens carregat de preocupacions i del tràfec del dia a dia, però conforme van passant les hores vas oblidant aquest tràfec, aquest anar i venir per poder adaptar-te a la dinàmica de Taizé, la dinàmica del meditar i de la tranquil·litat, una dinàmica que, un cop marxes, intentes trobar desesperadament per arreu, perquè et dones compte que allí és on realment estàs a gust, on realment creixes com a persona i que allí és on, tot i que abans de marxar creus que no podràs estar-hi bé, has estat com a casa, amb pau amb tu i amb els demés.


Taizé és, abans de tot, un sentiment, una manera de viure que prens només quan hi has estat, i que, tot i que no ho sàpigues o no et donis compte, t’ha marcat per sempre.

David del Blanco Catalán.








-------------------------------------------------------------------------------------


Aquest divendres,

17 d'octubre a les 21'00h
a la parròquia de Sant Ignasi, Pregària de Taizé.


Després passarem les fotos del grup
que va estar a Taizé aquest estiu.
Us esperem, per compartir amb vosaltres
una estona de silenci i de pregària.



Un petó,

Marta Serrano







dimecres, 15 d’octubre del 2008

Assamblea de joves!


Al lío, segurament tots sabreu que aquest dissabte dia 18 es celebrarà la nova Assamblea de Joves de la Parròquia de Sant Ignasi de 11.00 h a 13.00h i no cal dir que esteu tots convidadíssims a venir, a participar, a montar el calendari d'eventos que farem durant el curs i a passar una estona plegats i poder conèixer altres joves de la parro.

Des de la Comissó de Joves us animem a asistir-hi perquè pugueu dir la vostra i poguem fer un curs molón en quant a recessos, sortides, trobades, actes, xerrades, pregàries... i sobretot acorde amb les vostres necessitats, inquietuds i il·lusions.

Ja sabeu, dissabte des de les 11 del matí fins l'hora de dinar tens plan a Sant Ignasi! Abans de marxar farem una mica de pica-pica.

Fins llavors,

Victor 

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Carta del rector de la parròquia als joves.

LLEIDA, octubre de 2008

Estimats joves:

L’altre dia em deien que si em podia dirigir a vosaltres ara que comencem el curs 2008-09, ho faig encantat i no sense ganes d’animar-vos. Vosaltres formeu una part important de la nostra Comunitat Cristiana Parroquial de Sant Ignasi, us estimem i us necessitem.

Us estimem per tot el que sou de vitals, inconformistes, creatius i plens d’energia imaginativa; i pels vostres valors d’entrega i fidelitat a la causa de l’evangeli de Jesús (cadascú a la seva manera!). Us estimem encara que ens porteu algun mal de cap en preguntar-nos el perquè de totes les coses, i també quan us equivoqueu (això ens passa a tots!).

Us necessitem perquè amb vosaltres podem anar avançant, sense que les coses del passat ens lliguin, i només ens ensenyin. I també perquè tots junts participem del lideratge a l’hora d’anar construint un nou futur, més fratern, més humà, més just, més solidari, menys complicat, i més com vol el vostre cor.

Endavant, amics joves! Amb les vostres activitats segur que fareu coses magnífiques, i segur que aprendreu a estimar una mica millor.

Be, i no vull passar-me de massa lletres, podeu comptar amb mi!

Gràcies: Joan Suñol Bosch, rector.

dimecres, 1 d’octubre del 2008

Carta des de Xile

Hola amics,




Sembla mentida, ja fa tres mesos que vaig marxar de Lleida i encara no em trobeu a faltar. Ja m’estic començant a desanimar i començo a fer-me la pel·lícula que d’aquí a tres mesos potser em “trobareu a sobrar”. Direu: “Però no havia marxat ja aquest pesat? Què fa aquí una altra vegada? No el podien aguantar una mica més de temps aquests xilens? Nosaltres l’hem aguantat cinc anys i aquests no han resistit més de sis mesos!”

En fi, el fet és que jo sí que us trobo a faltar i penso sovint en vosaltres. I no és perquè no estigui bé aquí, que consti - més aviat el contrari, estic massa bé i tot -; el que passa és que en el fons sou bona gent i això en la distància es veu més clar. Si doneu una ullada al meu àlbum de fotos comprendreu de seguida perquè estic tan bé. Però, ull!, us podríeu portar una imatge una mica incompleta...

  • Si penseu que estic bé perquè estic amb 13 companys genials, aneu ben encaminats.
  • Si penseu que estic bé perquè tinc temps per fruir de les coses i treure’n tot el suc, aneu ben encaminats.
  • Si penseu que estic bé perquè Xile és un país meravellós i he pogut conèixer alguns dels seus paradisos, aneu ben encaminats.
  • Si penseu que estic bé perquè hem anat a banyar-nos a les aigües termals, aneu ben encaminats.
  • Si penseu que estic bé perquè visc en una casa de jesuïtes de l’època de les missions, aneu ben encaminats.
  • Si penseu que estic bé perquè estic ben a prop del meu germà Pere que viu i treballa a Santiago, aneu ben encaminats.
  • Si penseu que estic bé perquè aviat podré visitar els meus nebots que viuen a Mendoza (Argentina), aneu ben encaminats.

... Però tot i anar ben encaminats faltaria encara la cosa més important, sense la qual, i us ho dic molt sincerament, tot això em donaria moltes satisfaccions, però no em donaria la felicitat que ara mateix m’omple interiorment.

I aquesta cosa tan important que dóna un color, un olor i un sabor increïble a totes les altres coses és Déu. Què us he de dir?


Aquí m’he trobat d’una forma especial amb el Déu que m’ha acompanyat durant tots aquests anys i m’ha regalat la fe i la vocació de jesuïta.

  • El Déu que m’ha conduït a Lleida i m’ha posat al vostre costat perquè us estimi, perquè aprengui de vosaltres i perquè us animi a descobrir-lo i a seguir-lo també a vosaltres, no amb desgana i a mitges tintes, sinó a per totes.

  • El Déu apassionant que m’omple de ganes de continuar aquesta aventura de buscar-lo i trobar-lo enmig del món.

  • El Déu de Jesucrist, que m’ha estimat fins a donar la vida per mi, i això ha canviat la meva vida de dalt a baix i per sempre.

  • El Déu que em convida a viure la pobresa, la compassió, la netedat de cor i la lluita per la justícia amb alegria i sentint-me profundament benaurat.

Uf! Jo mateix em quedo esgotat només de pensar-ho, però què voleu que us digui si la cosa ha anat així?

Desitjo que vosaltres pugueu fer també, a la vostra manera, la mateixa experiència de fons. De debò, quan un tasta la meravella de la nostra fe viscuda, practicada, arriscada, compromesa... no vol una altra cosa. Però això passa si ens hem gastat tots els estalvis:

si anem amb mitges tintes, rebem mitges tintes;

si posem només una part, rebem només una part;
si ens reservem un fons, no arribem al fons;
si ho vivim amb desgana i com perdonant-li la vida a Déu o al Marc o al catequista o als pares o...(“mira Déu no et queixis que fa tres mesos vaig anar un dia a missa, ja pots estar content”), rebem només desgana i poca xixa.


Rebem allò que hem donat:

si el que hem donat és poc i amb desgana, ho rebem dividit per deu;però si donem tot el que podem i ho fem sense reserves, ho rebem multiplicat per Déu.


Mireu de no desentrenar-vos i de perdre la forma espiritual. Participeu amb generositat de les catequesis, de la pregària, de la missa, del servei, dels recessos, de la vida de la comunitat, de l’acompanyament... De tot allò que la parròquia posa al vostre abast per acostar-vos més a Déu i als altres.

Així al desembre em podreu explicar com ha anat la prova i de pas trobaré una comunitat més viva i més apassionada per Jesucrist que mai!

Una abraçada a tots!

Marc.