dijous, 27 de novembre del 2008
La prèvia del partit (primera part)
dimarts, 25 de novembre del 2008
ÚLTIMA SETMANA per apuntar-se al recés!
Aixeca't i camina és una crida a posar-se en marxa, a la recerca del sentit de la vida, a treballar per un món més just, a no restar passius i indiferents, a lluitar pel que volem.
Aixeca't i camina és el lema d'aquest any de la DJ de Lleida, que et convida a compartir amb altres joves una experiència única aquest novembre, els dies 29 i 30 de novembre al col.legi Claver.
Pots fer la inscripció en línia, en la web de la Delegació de Pastoral Juvenil.
dimarts, 18 de novembre del 2008
Reflexions del dia a dia
dilluns, 17 de novembre del 2008
El TRUC!
Qui s'en recorda del Truc? Uff, si gairebé no veig cap mà aixecada! Potser hauria d'haver fet una altra pregunta... Qui no coneix el Truc? Jolines! Ara si que hi ha mans aixecades!
Bé, el Truc és (o millor dit, era) un fulletó informatiu de la parro on surtien publicades les notícies més rellevants del mes al qual feia referència el fulletó. Suposo que us preguntareu perquè has dit "era", i perquè "jo no en sé res". Doncs resulta que l'últim Truc es va publicar ara fa 6 anys per 25è aniversari de la parròquia i ara des de l'Equip de Comunicació l'hem engegat de nou, mantenint la idea original però canviant-lo lleugerament. La idea és donar en format paper algunes de les notícies que es penjen al web de la parro, per aquella gent que no hi té accés. Que sapigueu que aquest dissabte ja ha sortit el primer número i que podeu trobar-lo a la parròquia!
dissabte, 15 de novembre del 2008
Missa de confirmació!
El nostre Rector, el Joan, va fer els honors en una Capella que es va quedar petita. Mireu les fotos!! Érem més de 50 joves amb els seus respectius catequistes ja que, a més dels grups de confirmació i post-confirmació també s’hi van afegir el grup de joves de l’Acadèmia Mariana i el grup de joves professionals del Salva.
Cada part de la Missa (pregàries, ofrenes,...) va estar preparada per un grup de joves. Vam treballar l’Evangeli del jove ric. Vam tenir una estona per reflexionar sobre aquelles coses de la nostra vida que ens lliguen com si fossin una cadena i ens impedeixen acabar de llençar-nos a la piscina de seguir els passos del Crist. També ens vam adonar que aquests lligams es poden anar trencant. Ens podem alliberar de la nostra cadena!! Tot això amenitzat amb un repertori de cants “astupendo”.
Va anar molt bé i va quedar clar que, tal com va dir algú durant la Missa “això del Crist i això de la Parro... ENGANXA!!
Seguirem informant d’activitats futures. Fins aviat!!
divendres, 14 de novembre del 2008
Grup de catequesis: "On és Déu? Jo no el veig"
"On és Déu? Jo no el veig"-afegeix la Laura
Aquestes són algunes de les preguntes a les que ens enfrontem cada dimecres o divendres (segons la disponibilitat de cadascú) els "catequistes novatos" a la catequesi de primera de comunió de Sant Ignasi. I és que l'Adán, la Raquel, l'Andrea i jo (la Cristina) vam començar fa cosa d'un mes a fer catequesi de primera comunió a un parell de grups de nens i nenes de diferents col·legis. I vosaltres us preguntareu... Com potser que us deixéssiu enganyar per a ficar-vos en aquest embolic? (això mateix ens preguntem nosaltres). Doncs tot s'inicià a partir d'un mail de Marc V., demanant-nos que necessitàven renovar la plantilla de catequistes (que consti que no volem fer fora a les veteranes, que ja ens ajuden molt amb la seva experiència).
I bueno, només queda convidar-vos a que us "emboliqueu" també. Us esperem!
dimecres, 12 de novembre del 2008
Recés d'advent!
- Dies: 29 i 30 de novembre (des de dissabte a les 10'00h del matí fins diumenge a les 18'00h).
- Lloc: Col·legi Claver
- Adreçat a: joves i acompanyants de joves (es faran dos grups amb dinàmiques diferents i moments de pregàries i celebracions plegats)
- Acompanyants: el Carles Sanmartín (capellà diocesà de Lleida)acompanyarà els més joves i la Marissa Jiménez (Delegada de joves de Tarragona) els joves-adults.
- Preu: 42€ (inclou allotjament i menjars). Hi ha beques per qui ho necessiti. Que ningú es quedi sense venir per culpa dels (maleïts) diners.
- El recés és un moment intens de pregària i de trobada amb un mateix i amb Déu. El silenci és important al llarg de tot el cap de setmana.
- Més informació i inscripcions: Delegació de Pastoral de Joves. (973 26 00 51, per les tardes). O a la Web de la Delegació de Pastoral Juvenil (aquí).
divendres, 7 de novembre del 2008
Programació esplai: directa al GH.
El cas és que a l'Esplai ja hem acabat de programar el curs.
Encara que om (que era electricista) podria pensar que programació de l'Esplai és un oxímoron la realitat no és ben bé així. El que passa és que encara que fem una programació inicial (que és el mateix que dir que consensuem els objectius del curs, dissenyem l'estructura de les activitats i pensem quines seran cada dissabte), al final, sempre acabem fent una adaptació temporal de l'activitat perquè un cap de setmana llunyà del principi del curs uns monitors alienats van pensar que el dissabte 9 de maig, com que no és el cap de setmana de la festa major de Lleida, vindrien de l'ordre de 50 nens a l'Esplai i com passa sempre al maig, no plouria en absolut.
Amb tot, crec que és molt important ressaltar que a "el cap de setmana de programació" (que va ser, el 18 i 19 d'octubre) no només es programa, de fet, programar és el que ens va ocupar menys temps. El que ens va ocupar la major part del temps va ser, en realitat, la dura tasca de crear i enfortir els vincles relacionals intergrupals i interpersonals (quan estem amb els nens, per no cansar-los amb tantes paraules, això ho anomenem jugar).
Dit i fet, la Txaro Revuelta (ja veuràs, busca't ara al Google, jejeje!), flamant directora de l'Esplai de la parròquia de Sant Ignasi de Lleida, va preparar una sèrie d'activitats psicodiagnòstiques per avaluar el comportament dels monitors en situacions d'estrès. Tots els monis (la Gemma, la Sandra, el Miquel, el Genís, la Neus, la Roser, el Xavier, el Lluís, l'Oriol i la Blanca en l'esperit) vam ser sotmesos a proves físiques i mentals (aquestes últimes no tots ens les vam poder permetre) en les quals van desvetllar-se importants sorpreses (a l'abast del públic prèvia adquisició de la samarreta promocional de l'Esplai).
Què voleu que us digui? Que després del cap de setmana estem preparats per compartir les tardes dels dissabtes amb tots els nens i nenes que vinguin a l'Esplai? Que estem preparats per fer moltes excursions, activitats i la competència als Escoltes del cantó? Que estem preparats pel proper partit U.E. Esplai - Real Jovenívols C.F.? Que tenim moltes ganes de fer tot això? I tant que sí!
Així que fins dissabte a la tarda.
PS. No s'esmenta, però si tens entre 6 i 14 anys pots venir a l'Esplai els dissabtes a la tarda... i si en tens entre 14 i 16 a Jovenívols! És que preveiem que el 9 de maig sereu de l'ordre de 50 nens.
PS II. Que no saps què és Jovenívols? Ho has d'experimentar tu mateix... si t'hi atreveixes (a la mateixa hora i lloc que l'Esplai).
diumenge, 2 de novembre del 2008
Sara Galceran: Mestra
Actualment exerceixo de mestra d’anglès en un col•legi de Barcelona.
Ho vas triar o va "anar sorgint"? Com?
Mmm... tenint en compte que vaig estudiar Comunicació Audiovisual, potser hauria de dir que la vocació de mestra ha anat sorgint en els darrers temps i que la sort m’ha acompanyat. Amb els títols d’anglès acumulats al llarg del temps i una llicenciatura ja et diuen que ets apta per fer classes. Però, com us podeu imaginar, no és pas la sortida laboral més habitual de la meva carrera, la veritat. De totes maneres, pensant-ho bé, potser el que va passar és que em vaig equivocar de carrera i vaig voler fer ulls clucs a una clara vocació de professora. Recordo tenir 10 anys i ajudar a les meves cosines petites amb els deures. I quan els acabaven, pobres, els hi posava més deures i jugàvem a profes. De més gran, amb 15 anys, ja donava classes particulars d’anglès. També he estat monitora d’esplai. I sempre he gaudit de la companyia de nenes i nenes... Si, sóc immensament feliç envoltada de petits “monstruitos”, jejeje.
En què consisteix la teva feina?
Massa sovint en fer de policia! ;-) Els nens petits són un encant, però estan mancats de disciplina. I és tant important ensenyar-los anglès com també ensenyar-los a comportar-se i, en la mesura del possible, a ser millors persones. Un cocktail difícil, però m’agraden els reptes.
Què és el que més t'agrada de la teva feina?
El contacte amb els infants. El veure’ls gaudir i progressar. La il•lusió que posen davant qualsevol activitat, per petita i absurda que sembli. I és que els nens són tant agraïts... Mira, l’altre dia vaig sortir del cole amb quatre notetes amb dibuixos de nens de diferents classes dient-me que m’estimaven. I això tot i que em passo els dies renyant-los, pobrissons. Però ells m’estimen, m’estimen!!! No és fabulós? Saps amb quina alegria afrontes així el dia a dia? Sents, llavors, que els importes i que té un sentit la teva tasca al seu costat. Et fa voler ser millor.
Què és el que se't fa més difícil o dur?
La inexperiència em juga males passades. Mai abans m’havia calçat amb les “veritables” sabates de mestra. Posar-me davant de 25 nens amb 25 nivells d’anglès diferents és molt difícil. Intentes explicar el màxim de bé possible perquè tothom ho pugui entendre, però tot i així n’hi ha qui és perd i n’hi ha qui s’avorreix. Trobar el terme mig és complicadíssim. Com també ho és intentar que s’estiguin callats... Mare meva, això sí que em costa!
Tens alguna anècdota?
La més recent? Entrar a la classe de 3r de primària, amb nens de 7 anys, i trobar-me’ls tirant-se sabates empapades, saltant de cadira en cadira i obrint i tancant els llums. Allò semblava el zoo. D’acord que no havien pogut sortir al pati amb tot el dia, que ja era la 5a hora que afrontaven, però... Buff... allò em va desesperar. I més encara quan va aparèixer una de les monges superiores i em va dir a veure si podia intentar controlar el nens. Em va caure la cara de vergonya! Ja veieu, tampoc no tot és flors i violes. Hi ha moments durs. M’hagués agradat fondre’m o, ben mirat, fer-me tant petita com ells i posar-me a ballar sobre una taula! ;-)
Treballes per viure o vius per treballar?
Treballo per viure. M’agrada la meva feina, però la feina no és TOTA la meva vida.
Com integres o vius la "fe" en el teu dia a dia laboral?
Déu es troba en cada infant i em dóna forces per ajudar-los, especialment els que més dificultats d’aprenentatge o problemàtiques psicològics o familiars presenten. M’ajuda a mirar la meva professió com una benedicció.