dimarts, 27 de novembre del 2007

Bruce Springsteen: una forma de veure, viure i entendre la vida.

Escric aquestes línies quan fa menys de 48 hores que hem vaig tornar a trobar amb ELL, tots vosaltres ja sabeu la meva bogeria i tot el que sento envers ell, però aquesta vegada va ser diferent, el motiu ? la primera vegada que vaig tenir l’ocasió de veure’l va ser en acústic i la veritat és que era impressionant, les altres vegades el vaig veure amb la Seeger Sessions Band: una banda formada per 20 músics amb els que en Bruce va gravar un cd de musica folk i tradicional nord-americana i com que el experiment els va sortir molt be van decidir sortir de gira, però aquesta vegada tot era diferent: ell venia amb la banda de tota la vida la E Street Band, en una gira en la que presentava el seu nou cd: Magic i on evidentment també hi eren presents èxits seus de tota la vida.



Del concert en destacaria moltes coses... , però com que no os vull avorrir més os deixo el set-list i un vídeo (espero que ho hagi fet be Sara) amb una cançó de l’any 82 d’en Bruce, però que aquesta gira ha rescatat, es diu Reason to believe i el seu significat el podeu veure amb la traducció, en ella en Bruce es treu la seva guitarra de tota la vida (la Fender) y canta sol amb l’harmònica per explicar-nos la rao per viure d’algunes persones.

Set-list:
Radio Nowhere
No Surrender
Lonesome Day
Gypsy Biker
Magic
Reason to Believe
Darkness on the edge of town
Candy's Room
She's the One
Livin' in the Future
The Promised Land
I'll Work For Your Love
Tunnel of Love
Working on the Highway
Devil's Arcade
The Rising
Last to Die
Long Walk Home
Badlands
-
Girls in Their Summer Clothes
Thunder Road
Born to Run
Dancing in the Dark
American Land

Reason to believe:


Per cert aprofito aquestes línies per encoratjar a tothom qui vulgui a introduir-se en aquest meravellós mont Brucero, i es que ell no és el típic cantant que et parla d’amors i desamors (que també!), si no és com un germà gran, com un pare, un millor amic que t’explica realitats socials, histories de gent que va coneixent i que constantment t’anima a lluitar per els somnis i per ser tu mateix.



I és que en Bruce i la seva musica es un forma de veure , viure i entendre la vida

Oriol Saura.
Fins aviat!
PETONS

divendres, 23 de novembre del 2007

La foto: Un gran equip

Amb aquesta foto dels nostres compatriotes jovenívols iniciem una nova secció d'aquest gran bloc... iniciativa d'uns quants penjats i motivats. Aquesta secció s'anirà construint a mesura que es vagin afegint noves imatges parlades. De moment us presentem al Samuel, la Nui, l'Ares, la Regina, el Pau i el Jordi... que tot i ser de jovenívols, són uns grans monitors!!


Txaro R.



dimarts, 20 de novembre del 2007

PADRE JONY

Que ningú em tiri els plats pel cap! A mi el pare Jony em mola, i què?!



Per cert, aquí evidència de que hi ha gent entre nosaltres que són fans seus...



Sara Galceran



CANVIAR EL MÓN

Això és un científic que està al seu laboratori mirant de resoldre els problemes del món. Es passa molts dies allà dins, fins que entra el seu fill petit de sis anys i li diu: “Pare, ara t’ajudaré”. El pare, desesperat, li diu: “No, fill, vés a jugar”. I el nen li respon: “No, pare, jo et vull ajudar”. El pare no sap què fer. Aleshores, troba el mapa del món en una pàgina d’una revista. Llavors diu: “Bé, amb això puc tenir el meu fill entretingut durant deu dies i que no em molesti”. Agafa unes tisores, retalla la pàgina, i comença a tallar-la a trossets. Dóna cinta adhesiva al nen i li diu: “Ja que t’agrada muntar puzles, mira de muntar el món”. El nen no el coneixia, el món. El pare continua amb les seves equacions. I el nen, al cap de dues hores, li diu: “Pare, ja he acabat”. I el pare: “No pot ser, això és cosa de nens, deu haver fet qualsevol cosa”. S’ho mira i, efectivament, havia arreglat el món i li pregunta: “Però, com ho has fet, si no coneixes el món?”. I el nen li explica: “Pare, quan has tallat el full, a l’altra banda hi havia un home. Com que jo conec l’home, he girat tots els paperets. Quan he tingut l’home muntat, l’hi he donat la volta i havia arreglat el món”.


Gabriel García Márquez


Sara Galceran

diumenge, 18 de novembre del 2007

DIT I FET

Hem parlat de crear un bloc compartit. Aquí el tenim, doncs. Per ara, com que les benaurances ha estat la primera cançó que se m'ha acudit, li he posat "GRA DE BLAT" de títol. Està a les vostres mans de pensar-ne un de millor.

Només em resta afegir:

Gràcies, Albert, per l'edició de les fotos i vídeos.

;)


Regina Galceran