dimecres, 23 de desembre del 2009

Villancicos

De Gloria Fuertes, aquí cantat per Paco Ibañez: http://www.youtube.com/watch?v=7TJ_xhG_m1A


Ya está el niño en el portal
que nació en la porteria,
San José tiene taller,
y es la portera Maria.

Vengan sabios y doctores
a consultarle sus dudas,
el niño sabelotodo
está esperando en la cuna.

Dice que pecado es
hablar mal de los vecinos
y que pecado no es
besarse por los caminos.

Que se acerquen los pastores
que me divierten un rato
que se acerquen los humildes,
que se alejen los beatos.

Que pase la Magdalena,
que venga San Agustín,
que esperen los reyes magos
que les tengo que escribir.


I aquest, de Luis Rosales, dedicat al Miquel i als que van anar a Taizé:

En el cielo hay una estrella
nueva y lentísima, es
la estrella de Dios que guía
hacia el portal de Belén.

Los Magos, como son magos
vieron la estrella nacer;
los hombres, como son hombres,
la miran y no la ven.

De noche iremos, cuando la sombra
de todo el mundo se junta,
de noche, cuando el camino
huele a romero y a juncia,

de noche iremos, de noche,
sin luna iremos, sin luna,
que para encontrar la fuente
sólo la sed nos alumbra.

dimarts, 22 de desembre del 2009

El pessebre de la Parro ja està a la Pedrera del Pi (Poblet)

El passat dia 20 de desembre ens vam aplegar alguns joves de la Parròquia per anar a portar el pessebre més biodegradable que us pugueu imaginar.

9:00h: Quedada a la Parròquia per anar a agafar l’autobús. Ens refugiàrem a l’interior perquè el fred era glaçant (les previsions meteorològiques ja ens havien previngut).

9:30h: Agafem un autobús que ens havia de portar a Poblet tot i que semblava que ni el propi conductor coneixia la parada.

10:45h: Inici de la caminadeta. Poc a poc vam anar entrant en calor gràcies al Solet que feia més agradable el caminar. Durant la caminada vam anar xerrant de temes diversos com ara el super partit “U.E. Esplai vs. F.C. Jovenívols”que properament se celebrarà, a més de poder conèixer el germà de la Sara Rodríguez que ha vingut de Mèxic a passar uns mesos.
13:00h: El camí estava nevadet i no semblava gaire ben definida la nostra ruta a causa d’un despropòsit del GPS però tot i així, després d’una parada tècnica per esmorzar, vam deixar el pessebre en un lloc rocós i poc accessible (tot i que molt visible). Vam llegir una bonica pregària i vam desfer el camí. Llavors, va ser quan ens va sorpendre a pocs metres de la Pedrera del Pi un grup d’escoltes que també havia anat a deixar el pessebre (just en el lloc on nosaltres havíem pensat inicialment… sort que vam caminar cap al lloc rocós!!!!).

14:30h: Vam arribar a l’Espluga de Francolí per dinar en una plaça ben assolellada. Els menús van ser a base d’entrepans, Ruffles Jamón Jamón, caldo de pollastre calent, un gran assortiment de torrons, Ferrero Rocher, més torrons i fins i tot gominoles!!

16:03: Després de dinar i de travessar el poble vam arribar a l’estació per agafar el tren. Alguns van optar per fer una migdiada i els altres ens vam passar l’estona xerrant altre cop de l’esdeveniment nadalenc per excel•lència (Sí, exacte!! Del partit d’Esplai vs. Jovenívols).

17:00: A l’arribada a Lleida vam acomiadar-nos entre abraçades i rialles destacant que malgrat el fred glaçant que pronosticaven, el dia havia sigut prou bonic i agradable.

Esperem que a la propera us animeu a venir!

BON NADAL!

dimecres, 16 de desembre del 2009

JESÚS HO TENIA MOLT CLAR

Jesús ho tenia molt clar

que al costat dels més pobres havia d’estar.


Sembla mentida que alguns dels nostres germans

vulguin altres interessos adorar


Perquè això, entenc, és el que l’evangeli ens vol explicar

que els més necessitats,

tenen el primer lloc adjudicat


Confiem que Déu els pugui ajudar

i que nosaltres també ho sapiguem demostrar

que tots plegats els fem confrontar

amb aquesta realitat

de la nostra església actual


Perquè Jesús ho tenia molt clar

que al costat dels més pobres havia d’estar.




Cristina Cazorla

divendres, 4 de desembre del 2009

Si m'haguessis fet néixer gra de blat

De Màrius Torres, el gran poeta lleidatà. No deixa de ser curiós que hagueu triat precisament aquest títol per al blog.


SI M’HAGUESSIS fet néixer gra de blat,
què seria senzill d’arribar a ser una espiga!
Llucar, créixer, florir en l’aire assolellat,
entre olivers, en una terra antiga.

Si m’haguessis fet néixer raig de llum,
d’aquesta llum, Déu meu, que a tu no t’enlluerna,
m’hauria estat donat de no triar el meu rumb:
el meu destí fóra una recta eterna.

Però m’has creat home, fecund, fort.
Has obert una camí a la meva mesura,
i a cada instant he de buscar l’estel del nord
en la nit nostra, viva, però obscura.

Tinc por – tinc confiança. Servitud
no hi hauria més dura que la de l’home lliure
si, tant més fatigat com més s’hagués perdut,
pogués perdre el repòs del teu sombriure.


Ignacio Terrado

dimecres, 2 de desembre del 2009

"AL MENOS DEBERÍAMOS MORIR UNA VEZ POR SEMANA"

"AL MENOS DEBERÍAMOS MORIR UNA VEZ POR SEMANA"

En aquell moment estava parlant dels transplantaments
i de la seva primera experiència durant una donació d'òrgans
sembla que es va quedar molt impactat i emocionat,
com ell mateix diu

És un d'aquests professors que a més de fer classe
et transmeten alguna cosa més
i això m'agrada
m'agrada que a més d'explicar-nos els tipus de ferides i
d'infeccions quirúrgiques ens faci confrontar-nos
amb la part més humana de la medicina i de la vida

Gràcies a Déu que hi ha professors
que saben molt bé com "perdre el temps"










Cristina Cazorla