dissabte, 27 de juny del 2009

L'EXCURSIÓ DE L'ENTRECOT

Algú va dir que allò que es deixa per a demà es deixa per a mai més. Doncs bé, anava errat. El cap de setmana passat, un subconjunt del sorollós conjunt de joves parroquians (o, d’alguna manera, vinculats a la parròquia) decidírem desmentir-ho i, amarats d’il•lusió, executàrem una idea que tinguérem ja deu fer cosa de tres anys: passar uns dies a la Vall d’Aran i, durant el transcurs d’aquests, menjar-nos un entrecot prominent, ben cru, i acompanyat de sidra, amb el qual alguns de nosaltres encara somiem. La sortida fou batejada, tàcitament, com ‘l’excursió de l’entrecot’. El que no sabíem del tot abans de sortir és que acabaríem temptejant, i alguns amb èxit, el cim del Montarto, un turonet de 2833 metres.


Dic alguns perquè, per exemple, les noies totes es quedaren a mig camí, al refugi de la restanca, on organitzaren sessions de pedicura i migdiades “glamuroses” sota el sol tòrrid d’alta muntanya. Alguns nois restaren una mica més amunt, en un terreny ja més acerb, més fred, i més ple de vent, on muntaren un club de debat sobre la vida i les seves coses. I finalment, d’altres, sense alè per xerrar, feren el cim, on es trobaren un senyor, amb barret i genuí bastó, d’edat lleugerament avançada, que cridava als quatre vents “Alabat sigui Déu. Molt bé fill meu, ets un valent!”



Jo vaig pensar que una tal exclamació donava sensació de globalitat humana, o humana globalitat, sigui quin sigui el significat d’aquestes expressions. La qüestió és que em donà goig de pensar que nosaltres érem en un cim, des d’on s’albirava –en aquell moment m’ho semblà- mig món, i que d’altres no hi eren. Una manera d’estimar les persones és estimar el lloc allà on són, i el per què.






A.Garreta.

dissabte, 20 de juny del 2009

¿Y si dios fuera mujer?

D'acord: déu és aquesta substància etèria, intangible, inabastable, motor immòbil, causa primera de totes les coses... d'acord. Per a què el volem, així? Realment ens pot satisfer quelcom tan inhumà? Mario Benedetti no viu als núvols; vol tocar déu, besar-lo, abraçar-lo, fer-li l'amor... és incapaç de creure en el déu dels teòlegs.
.
Una blasfèmia tan esplèndida només podia estar dedicada a la dona.
.
.
¿y si dios fuera mujer?
pregunta juan sin inmutarse
.
vaya vaya si dios fuera mujer
es posible que agnósticos y ateos
no dijéramos no con la cabeza
y dijéramos sí con las entrañas
.
tal vez nos acercáramos a su divina
desnudez
para besar sus pies no de bronce
su pubis no de piedra
sus pechos no de mármol
sus labios no de yeso
.
si dios fuera mujer la abrazaríamos
para arrancarla de su lontananza
y no habría que jurar
hasta que la muerte nos separe
ya que sería inmortal por antonomasia
y en vez de transmitirnos sida o pánico
nos contagiaría su inmortalidad
.
si dios fuera mujer no se instalaría
lejana en el reino de los cielos
sino que nos aguardaría en el zaguán del
infierno
con sus brazos no cerrados
su rosa no de plástico
y su amor no de ángeles
.
ay dios mío dios mío
si hasta siempre y desde siempre
fueras una mujer
qué lindo escándalo sería
qué venturosa espléndida imposible
prodigiosa blasfemia
.
Mario Benedetti

divendres, 19 de juny del 2009

"La acción une a los hombres. Las ideologías suelen separarlos" (Vicente Ferrer)




... hay que entrenar la mente y el espíritu para saber vivir en paz en medio de las tempestades del mundo."


(Vicente Ferrer)

dimecres, 10 de juny del 2009

ÚLTIM DIA D'ESPLAI... un fins aviat!

“Visca el Barça!!!” Alguns monitors estàvem, encara, preparant els últims detalls per a la cloenda de fi de curs de l’Esplai, i vam gaudir d’un intensíssim i joiós concert dels nens de l’Esplai (i també d’alguns monitors...), que cantaven i ambientaven tota la Parròquia amb els seus cants blaugranes. Era dissabte dia 30 de Maig i també l’últim dia del curs 2008-2009 de l’Esplai, i els nens venien amb més ganes de jugar i passar-ho bé que mai.

Al cap d’un quart d’hora, nens i monitors vam pujar cap a la sala gran del primer pis, on tots ja esperaven la fantàstica presentació del dia, amb la que cada dia els monitors els reben abans de començar les activitats. Però no va ser així! Com a dia especial, vam començar directament amb les activitats. Els monitors ens vam distribuir, per parelles, per la Parròquia i voltants d’aquesta, amb una prova assignada. Els nens, després de rebre les instruccions i normes (per quan calgués sortir al carrer a buscar alguns monitors) van dividir-se per grups i començar a registrar tota la Parròquia, buscant-nos per tot arreu.

El Lluís i el Genís, els esperaven davant del concessionari de cotxes de davant de la Parròquia, amb una bona galleda de farina i alguns sugus, que els nens havien d’aconseguir trobar amb la boca. La Blanca i l’Oriol també havien sortit al carrer, però s’esperaven a la cantonada de l’Esclat, on van tenir lloc unes espectaculars curses de relleus, amb uns relleus que van resultar ser gots d’aigua! D’altra banda, la Gemma i el Xavi, els esperaven a una de les antigues sales del SIEC, on els demanaven calma, observació i memòria, per tal d’identificar els objectes que els ensenyaven, a través d’una lupa! Per últim, la Sandra i jo mateixa, els esperàvem a la terrassa, amb una prova de preguntes sobre els monitors, l’Esplai i les súper Colònies d’aquest estiu. Si l’encertaven, es mantenien sans, estalvis i secs! En cas contrari, queia del cel un misteriós globus d’aigua, que els “refrescava” (i mai millor dit) la memòria.

Mentrestant, la Roser, ho preparava tot per a la presentació (ja us pensàveu que ens n’ havíem oblidat, eh?) i per al pica-pica, al que havíem convidat a tots els pares a les 5.30 hores. I finalment teníem a la Txaro a secretaria, on atenia a tots els pares que venien a apuntar als seus fills a les súper colònies que ja abans hem mencionat i que per si no ho sabíeu, tindran lloc del 17 al 26 de Juliol, a un poblet que es diu Vilada (a 11 km del Berguedà), en concret a Cal Candi.

Un cop acabada l’activitat, els pares ja ens esperaven a baix. Així que no els vam fer esperar més i, sense més preàmbuls, vam reunir-nos tots: pares, nens i monitors a la sala gran de la Parròquia. Allà, va tenir lloc l’última presentació del curs de l’Esplai, especialment ambientada per la Roser i motivada, bàsicament, pels tres protagonistes del centre d’interès d’aquest segon quadrimestre, representats per la Blanca, el Lluís i la Sandra. Els tres personatges, van fer memòria del seu llarg viatge que van emprendre, en el que van passar per Brasil, Egipte, Anglaterra, Xina, Rússia, Espanya, Àustria, Mèxic, Catalunya, ... per tal de viure diferents festes, costums i tradicions d’arreu del món. Fins i tot vam tenir l’oportunitat de veure els amics que havien fet en cada un d’aquests destins i, amb l’ajuda dels nens, vam anar recordant les diferents experiències.


I, ja per acabar, va tenir lloc l’ esperat pica-pica! Això sí, val a dir que va ser complementat per alguns dels pares dels nens, que van deleitar-nos amb coques i postres casolans, boníssims! Va ser una estona molt agradable que vam compartir tots plegats per tal d’acomiadar aquest curs 2008-2009 que s’acaba i fins i tot alguns monitors que, malauradament, l’any vinent ja no formaran part de l’equip de monitors i que de ben segur, trobarem a faltar. Tot i això, cal dir que encara podrem gaudir de la seva presència durant les Colònies! I, per suposat, que podrem comptar amb la seva amistat!


Neus Sabaté

dilluns, 8 de juny del 2009

VINE DE COLÒNIES!

Click to play this Smilebox slideshow: VINE DE COLÒNIES!
Create your own slideshow - Powered by Smilebox
Make a Smilebox slideshow


encara hi ets a temps, VINE AL BERGUEDÀ AMB NOSALTRES
DEL 17 AL 26 DE JULIOL!

diumenge, 7 de juny del 2009

La convivencia es posible!

Nueve de la mañana del domingo 7 de junio, un grupo de personas del Centro San Lorenzo en Lavapiés nos vamos de excursión a Segovia. Y es que no es una excursión cualquiera, es una excursión para convivir, para conocernos, para compartir y por supuesto para salir durante un tiempo de nuestras rutinas en Madrid.

Es curioso ver a un grupo tan variado: con edades, intereses, procedencias, lenguas,... tan dispares y sin embargo conviviendo juntos, y es que después de la excursión que realizamos cada año siempre vuelvo con la idea que es posible vivir juntos en armonia, solo es necesario poner un poco de cada parte.

No se puede exigir a una persona extranjera que se integre en la sociedad, si la sociedad no quiere aceptarlo. Igual que no se puede pedir a alguien que no conoce un idioma, que sepa comunicarse con soltura. Es algo básico, pero aún hay personas que no parecen entenderlo así.

He pasado un día genial, aunque ahora mismo estoy agotada me encanta compartir mi tiempo con personas como todos nosotros, con personas que piensan que otro mundo mejor es posible, y con personas que luchan en su día a día por vivir acorde a lo que creen es más justo para todos.

La vuelta en el autobús escuchando canciones de todos los países presentes, los juegos de España y Bangladesh (aunque aún no he conseguido entender como se jugaba...), las comidas de todos los países, el intercambio de palabras en distintas lenguas, desconectar de la rutina todos juntos, reirnos, hacernos fotos, y por que no... SOÑAR! Soñar y trabajar por algo en común.



Pilar Agustín

divendres, 5 de juny del 2009

NOVES OBRES D'ART

Un fenomen molt estrany està tenint lloc aquests dies en els museus...
Importants obres d'art prenen el rostre de joves de la parròquia de Sant Ignasi.
Serà que per fi comencem a ser coneguts arreu??? ;-)





Alineación al centro


dijous, 4 de juny del 2009

Ja està aquí...



... el nou blog de la Delegació de Pastoral de Joves de Lleida.
http://dpjlleida.blogspot.com/




QUI SOM?
Som l'equip de la Delegació de Joves del Bisbat de Lleida. Ens sentim joves, cristians i d'Església. Creiem que res fa més feliç que viure a l'estil de Jesús i junts gastem una mica de les nostres vides per "anunciar des dels terrats allò que hem sentit a cau d'orella".

vOls cOl·laBoRar aMb eL bLoG?
Escriu les teves idees, textos, vídeos, imatges, experiències o qualsevol cosa que vulguis compartir a: http://dpjlleida.blogspot.com/dpjlleida@gmail.com


dimarts, 2 de juny del 2009

MENUDA CARTELLERA...








Qui s'apunta a anar al cine amb aquests bombonets....?

dilluns, 1 de juny del 2009

Excursió de l'Esplai a la Mitjana!

El dissabte dia 16, vam anar d'excursió a la Mitjana!!!

L'excursió va començar a les 10:00 a la parròquia, el punt de sortida. Els nens es van posar en camí a bicicleta o a peu. El trajecte no va tenir cap complicació i quan tots vam arribar a la Mitjana, vam fer-hi una visita, per saber com es va formar, les zones, els animals que hi viuen etc.


Quan ja era mig matí vam fer una gimcana per tota la zona, un joc de pistes, on havíem de buscar la Blanca, que s'havia perdut. Quan tots els nens van arribar a l'ultima pista ens em vam anar a dinar i després hora lliure on ens vam entretenir jugant a futbol, als gronxadors, descansant, a les bicicletes o fins i tot mullant-nos.

Després vam fer jocs tranquils com el telèfon i el tabú. També vam, jugar a la bandera nens contra nenes i per acabar una guerra d'aigua, ja que teníem molta calor, tothom va acabar mullat i quan ja estàvem tots secs ens em vam anar cap a casa cansats, però molt contents.


Gemma Garreta