Suposo que poc a poc aquesta intimitat s'anirà convertint en un compartir cada cop més gran, perque estic segura que quan apareix a la teva vida algú que et necessita tant aprens a donar molt més del que mai haguessis imaginat.
divendres, 29 de gener del 2010
Ser mare
Suposo que poc a poc aquesta intimitat s'anirà convertint en un compartir cada cop més gran, perque estic segura que quan apareix a la teva vida algú que et necessita tant aprens a donar molt més del que mai haguessis imaginat.
dimecres, 20 de gener del 2010
La població haitiana col.labora en el repartiment d'aliments i aigua
Des de la República Dominicana, les organitzacions locals estan treballant coordinadament per fer arribar l'ajuda per terra als seus veïns haitians. El dispositiu que s'ha organitzat compta amb tres equips: un centre d'emmagatzematge de grans dimensions a Barahona, situat prop de la frontera amb Haití; un equip humà a Jimaní, a la frontera, que decideix l'ajuda que entra a Haití i amb quins mitjans; i una comissió a Port-au-Prince que detecta possibles centres que ofereixin garanties per a la recepció i distribució de l'ajuda.
Sonia Adames, directora d'acció social del Servei Jesuïta a Refugiats i Migrants de Santo Domingo, ens ha explicat com s'han fet arribar ja per terra 200 tones d'aliments i aigua potable a Port-au-Prince, amb un operatiu que garanteix que l'ajuda arribi d'una forma el més organitzada possible.
Adames ha parlat també de les notícies sobre episodis de violència en la distribució d'ajuda, i ha alertat del perill d'aquest tipus d'informacions, ja que des de República Dominica hi ha forts prejudicis envers els haitians i es poden explotar aquestes informacions. Tot país en condicions similars és susceptible de patir tensions i saquejos.
Sobre aquesta qüestió, el director del SJRM, Mario Serrano, des d'Haití, relata en primera persona com va ser el repartiment de l'ajuda, passant de la inquietud i la sensació d'inseguretat al compromís dels mateixos haitians per protegir la distribució dels aliments.
“Salimos de Santo Domingo hacia Haití y cruzamos la frontera con dos grandes camiones de ayuda. Nos aseguramos de ser acompañados de seguridad militar. Llegamos al noviciado jesuita ya casi de noche y no descargamos los camiones por miedo a la reacción de la población. Ya no teníamos seguridad militar... Pero tuvimos dos policías para la vigilancia de esa noche.
Al día siguiente, temprano en la mañana descargamos y luego nos reunimos para organizarnos. Mientras nos reuníamos un gran número de personas empezó a golpear la puerta pidiendo que se distribuyera la comida. Detuvimos la reunión y pensamos en lo peor. Hubo que llamar al policía. Llegó la policía y la gente no se dispersó. El comandante nos pidió que les diéramos una botella de agua y les despidiésemos con la promesa de que también a ellos les daríamos la ayuda recibida. La gente aceptó y les prometí que iría a hablar con ellos más tarde.
Esa tarde me acerqué a ellos. Nuestro noviciado está en la entrada de su barrio, que es muy pobre y en el que residen muchas víctimas del sismo. Esa tarde tuvimos una excelente asamblea de moradores. Entendieron que necesitábamos tiempo para organizar la distribución, nosotros entendimos que ellos también debían ser beneficiarios de nuestra ayuda. Compartí con ellos nuestro miedo y sentimiento de inseguridad, ellos nos afirmaron que en la zona ellos pondrían la seguridad, se organizaron para recibir la ayuda y se comprometieron a ayudarnos a descargar los camiones de ayuda.
No sabe la alegría que me dio todo este proceso. Una alegría ligada a una nueva compresión de la situación, a unas referencias muy concretas de personas, a una nueva forma de gerencias la ayuda. Hay que integrar a la gente lo más que se pueda en el proceso mismo... Cuando se agolparon la gente a nuestra puerta exigían comida, con enojo y valor. Recuerdo mi temor frente a tanta gente. Ahora veo caras amigas, gente con las cuales compartir y trabajar juntos por una misma causa... Ahora tenemos una seguridad y protección más fuerte que la que nos pueden brindar las fuerzas militares, tenemos el acompañamiento de quienes pretendíamos acompañar y ayudar...”.
Podeu trobar més informació a la pàgina web dels jesuïtes: http://www.jesuites.net/noticies/
L'ONG Entreculturas s'ha posat en marxa també per fer front a l'emergència a través de la seva contrapart local, el SJRM. Hi ha dos comptes bancaris per a canalitzar l'ajuda:
* Santander 0049 0496 83 2010200200
* BBVA 0182 4000 62 0208002127
dimecres, 13 de gener del 2010
Nadales pels avis
El passat dia 2 de gener vam anar uns quants joves de la Parròquia a passar la tarda cantant Nadales amb els avis de la residència Myces de Lleida i aquesta va ser la conversa que vaig sentir quan de manera discreta passava al costat de d’unes àvies:
- El meu marit de jove també tocava la guitarra, aquests nois ho feien força bé oi Antonieta?
- Doncs sí Paquita, m’ha agradat molt la de Fum fum fum.
- Home clar que t’ha agradat perquè podies tocar els cascabells…
- Sí goita que me’ls han donat i gairebé no sabia què fer-ne jo… ai pobra de mi.
- Doncs la Sra. Luisa ben bé que li ficava ritme eh...
- Ai sí´.
- Apa aviam si hi ha pica pica ara, i fins la pròxima que no estaria malament que tornessin, i els de la tuna també.
- Mira Paquita crec que haurien de tornar abans que l’any vinent.
Jo anava darrera seu ... i se’m va possar la gallina de pell!
Fins l’any vinent!
diumenge, 10 de gener del 2010
Aprofiteu-vos de mi!!
M’hi he sentit acollida i acompanyada i, sense dubte, això ha estat clau en el meu camí de la fe i com a Cristiana. No hagués arribat fins aquí jo sola. No déu ser per casualitat que Jesús s’envoltés de grans amics per donar els primers passos que nosaltres ara intentem seguir.
La nostra fe té una vessant personal important que cadascú ens hem d’anar treballant però la nostra fe és una fe per ser viscuda en comunitat (quan dos persones es reuneixin en nom meu, allí hi seré Jo. Mateu 18, 20). Per mi, i per molts de vosaltres, el primer esglaó de la comunitat, és la Parròquia de St. Ignasi. I en aquesta comunitat hi ha (i cal que hi segueixi havent) un lloc per als joves. Els joves som l’energia, l’empenta, la il·lusió i el futur. Dos persones molt importants per mi m’han repetit tota la vida que jo també sóc Esglèsia, jo també sóc Parròquia. Tots vosaltres, joves de St.Ignasi, també ho sou. Cal que la comunitat cuidi als seus joves però també cal que els joves participem i assumim responsabilitat dins la comunitat.
Per tot això, sempre defensaré la idea que cal mimar la presència dels joves a la parro, fer que la sentin casa seva, que s’hi sentin agust, que sentin que aquí hi tenen un lloc i que, des d’aquí, poden desenvolupar la seva missió dins de l’Església. Sense oblidar de posar també la mirada fora de la parròquia, a la realitat de la nostra ciutat i de la resta del món.
dimecres, 6 de gener del 2010
Trobada de Taizé des de la distancia
Os deixo amb un vídeo de presentació de la trobada que van preparar els germans per aquest any. I amb alguns dels comentaris que fa la gent que si va poder participar.
Bernard (Alemania) Esta mañana, tras el desayuno, mi familia me ha acompañado a la parroquia para la oración final. He recibido mucho durante mi estancia en Poznań: una cálida acogida, una magnífica familia donde encontrar tranquilidad en medio de un encuentro muy intenso, ¡y una buena idea de la gastronomía polaca! Han querido además dejarme un regalo de despedida, que me llevaré a casa junto a una enorme cantidad de impresiones nuevas y buenos recuerdos.
Zeljka (Serbia) Lo que guardo de estos últimos días es, en primer lugar, la hospitalidad de los que nos han acogido. Han sido muy amables, no han dudado en darnos todo aquello que necesitábamos. ¡Hemos hecho nuevos amigos! Esperamos poder volver a visitarlos alguna vez.
Felicia (Alemania) Al final del encuentro, el recuerdo más vivo es quizás la tarde del 31 de diciembre, empezando a las 23h con una oración por la paz. Después, para la fiesta de las naciones, los jóvenes, los parroquianos y varias familias de acogida se reunieron para cantar y bailar. La mañana del 1 de enero, para la eucaristía, se habían reunido más de 400 personas, jóvenes o de más edad, de lejos… y, por supuesto, de Poznań. Ocho sacerdotes celebraron en distintos idiomas: polaco, húngaro, español, inglés… En este ambiente tan acogedor, estaba claro que se trataba ante todo de una fiesta para alabar el amor de Dios. Haber recibido esta comunión, me hace más agradecida y me da esperanza.Algú s’apunta ja per anar l’any que ve a Rotterdam (Holanda)?
Per llegir-ne més: http://www.taize.fr/es_rubrique378.htmlPilar Agustín
diumenge, 3 de gener del 2010
L'equip de les CINC copes
Per als que encara no ho sàpiguen,... per cinquè any consecutiu (és a dir, TOTES les edicions) els Jovenívols van tornar a guanyar la Copa! El resultat final va ser de 7 a 5, en un partit molt i molt ajustat que es podria haver decantat cap a qualsevol de les dues bandes. Per llegir la crònica, us aconsello que cliqueu aquí (en una altra finestra) i que poseu els altaveus ben forts. Ara la podreu seguir i llegir millor, oi?
Un equip de monitors va ser el centre del món
i quin és el secret? - es preguntava tothom?
El futbol més bonic?
La velocitat?
El control?
Anar sempre a l'atac?
Buscar sempre el gol?
És el joc en equip?
No serà la humilitat?
Sense protagonistes, ni cap divinitat!
Un equip de monitors va ser el centre del món
i quin és el secret? - es preguntava tothom?
La feina ben feta, qui no ho recorda?
Una cosa molt nostra en els moments de més glòria.
Estimar els nens i nenes,
vigilar cada detall
vam quedar que ens veuríem,
almenys un cop l'any.
Tot està per fer,
podem seguir donant;
Tot és possible,
un món impressionant.
Un partit anual,
Jovenívols contra Esplai;
ho passem fenomenal,
cada gol és un esglai!
L'Oriol, capità incombustible
un guardià fidel, el trobem en el Lluís,
el Joan lidera un equip
que pretén ser feliç.
Suor, esforç, entrega i passió
cerquen fer de l'Esplai, un equip campió.
Un equip de monitors va ser el centre del món
i quin és el secret? - es preguntava tothom?
La potència, el caràcter,
la rivalitat, l'afany de millorar
és el que fa de Jovenívols,
impossible de superar.
Són les ganes, guanyar sempre.
Desperteu companys, que això és per passar-ho bé!
No ens hem d'enfrontar,
hem de treballar plegats
que això és tan sols un partit
que no ens agafin cansats.
Un equip de monitors va ser el centre del món
i quin és el secret? - es preguntava tothom?
Si fem les coses
com nosaltres sabem,
hi ha res impossible?
què no aconseguirem?
I el que diguin els altres,
no és important,
que tots sabem que el que ens omple de goig
és fer feliç a un infant.