dimarts, 29 de juliol del 2008

FELICITAT I ENYORANÇA


Quan miro enrera i penso en el temps que he dedicat a educar en el lleure , m’adono que hi ha 2 adjectius que defineixen clarament el que sento… FELICITAT I ENYORANÇA.

Tenia 14 anys quan vaig entrar en aquest món, la meva germana havia estat molts anys monitora de la parròquia , jo havia anat a l’esplai , a colònies i un cop vaig deixar de fer esplai vaig entrar com a premonitora a l’equip. Podeu pensar que jo llavors era una nena, de fet ho penso jo mateixa i m’adono que m’he fet gran…

El primer any va ser tota una aventura , hem separaven molts pocs anys dels nens dels quals jo havia de responsabilitzar-me cada dissabte. Tenia por de no saber fer bé les coses, l'equip de monitors en sabia tant que pensava que mai podria estar a la seva altura.... però com ja sabeu amb il·lusió i amb ganes hi ha poques coses que s’ens resisteixin , així que hi vaig posar tanta il·lusió i tantes ganes que va passar una altre any d’esplai, i un altre , i un altre i un altre... i així fins a 11!


Reunions, sortides , festes, excursions, més reunions, confessions , compromís, mals de caps , responsabilitats , imaginació, compres de materials, cançoners, farmacioles, fogonets, afonies, mirades, complicitats.... crec que podria estar hores i hores definint amb paraules i adjectius tots aquests anys. Tot això hem feia sentir FELIÇ.

És ara quan miro enrera i sento ENYORANÇA...

Pocs dies abans de les colònies d’aquest any, el equip de monitors va fer una última reunió en la qual jo vaig assistir per fer una petita classe de primers auxilis. Estaven contents, amb moltes ganes de marxar, però els nervis
estaven a flor de pell, tenien per davant 9 dies , molts nens i moltes coses a fer. Jo estava en un raconet observant, però el meu cap no era allí. El meu cap es va traslladar a la sala de monitors, a Era l’Anna, a Erill la vall, a Llesp.. i un sentiment d’enyorança va començar a recórrer el meu cos… En aquell moment vaig adonar-me de com trobo a faltar estar lligada en el món del lleure.

Diuen que al llarg de la vida tenim un munt de pèrdues de les quals no ens n’adonem fins al cap de molt temps. En un principi no els hi donem importància, però a mesura que passen els anys veiem el que hem perdut. Qui m’havia de dir a mi fa un any quan vaig plegar de l’esplai que ho trobaria tant a faltar?



Trobo a faltar els dissabtes en companyia d’un grup de joves units per un mateix fi. Educar en el lleure, transmetre als infants uns valors que els ajudaran al llarg de la seva vida , aprendre coses d’ells, compartir , gaudir de la innocència d’un infant , pregar , construir personetes, cantar, sentir-me especial , pintar, ballar, riure...







La felicitat i l’enyorança m’omplen de records i fan que sovint doni gràcies a Déu per haver-me deixat participar de l’experiència d’educar en el lleure .
Gràcies també a vosaltres per haver-ho compartit amb mi.





Blanca Aixalà.

diumenge, 20 de juliol del 2008

Ja està... ens veiem el 29!!


Marxem. Els de l'Esplai marxem de colònies!!! siiiiiiiisiisisisi....!! no és broma poma!! 54 nens i un equip educatiu de 13... anem durant deu dies a Llesp. Si voleu seguir les activitats, les guerres guarres, el túnel del terror i els super tallers... (entre moltes altres coses)... visiteu la web de la parròquia... intentarem penjar fotos i també notcies cada dos dies! Bon estiu a tots!!!


Pd. falten a la foto la Blanca, l'Ori i l'Edu.

Monitors Esplai.

divendres, 18 de juliol del 2008

Cap de setmana a Llesp

Els monitors de l'Esplai Sant Ignasi vam marxar el passat cap de setmana a preparar les excursions de colònies i conèixer la casa. A dos dies de marxar definitivament... ja està tot llest per tal de que aquest estiu tota una colla de nens i nenes visquin deu dies inoblidables (i nosaltres, també!).






Amb molta il·lusió i molt implicats aquestes dues últimes setmanes els monis s'han pegat una gran currada per poder arribar a temps amb les ambientacions, els taulells, els cançoners i el material... i ara ja només ens queda fer la motxilla i pregar per a que tot surti bé. Ens veiem a partir del 29!! Fins aviat!!


Txaro R.



Pd. Si tot va bé, el nostre super informàtic (Xavi), penjarà a la web de la Parròquia fotos cada dos dies per tal de que qui vulgui pugui estar al dia de les activitats, tallers, jocs de nit i excursions...

dilluns, 14 de juliol del 2008

Comentari sobre un concert d'Amaral.

El passat dia 3 de juliol de 2008 a les 9:30 del vespre (s’hora baixa a Balears i una hora menos en Canarias) vaig anar, amb alguns dels que llegiu, al concert d’Amaral del Senglar Rock. No sé ben be per què hi vaig anar, no sóc cap fan d’Amaral, però sovint les coses les fem per intuïció i aquest cop crec que no em va fallar (no recordo si és la primera vegada que em funciona (la intuïció)).




Em vaig sentir en un ambient agradable, no feia olor a Agrònom i no em sentia esclafat sinó més aviat acollit i recolzat en la meva decisió d’haver vingut a escoltar (i a veure) Amaral. La gent estava nerviosa, la veritat és que jo no sabia gaire de que anava allò i mai havia escoltat Amaral com ho vaig fer aquest dia.

Per començar una estètica negra no gòtica però diguem que no massa alegre. La vista va ser la primera impressió per que nosaltres els homes (les dones no ho sé) només veiem la llum o per defecte allò que esta il·luminat i com tots sabeu els fotons són més ràpids que el so propagat per l’aire que dit de passada era fresquet i amenitzava la vetllada. La segona impressió va ser la “música” en aquest cas no es tracta d’una impressió a la retina sinó al timpà. La música ja la coneixeu. Jo coneixia totes les cançons excepte dues una de les quals em va fer plorar; deia algo “...del río y mi padre pescando...” no en feu gaire cas les sensacions a vegades no es corresponen amb la realitat sobre tot quan estàs sotmès a estímuls lumínics i sònics que van més enllà de les capacitats físicament humanes.


Dic que ja coneixeu la música per que la radio es preocupa de que sapiguem tota la discografia d’Aquest grup-¿¿¿¿duet???? Llavors em vaig demanar per que la radio vol ajudar a transmetre el seu missatge a Amaral! Hi ha missatge? I si n’hi ha quin és!

Que anessin de negre no és gratuït: per a mi va associat a quelcom trist o malencolic, però comencem per un altre lloc:
El nom del grup ja és prou esclaridor “Amar” al. Una crida a l’Amor, però quin Amor? La veritat es que no se’m fa fàcil parlar de tot això, no és un tema senzill.
¿Amar-al projimo? -dit així i en aquest context em sembla una bestiesa-.
Potser ens caldria fixar-nos en qui forma aquest grup. Pels qui no ho sabeu són un noi misteriós i una noia maca que no envelleix o que sap mantenir-se a cavall del temps. Són una parella, i per com es miraven quan ens explicaven les seves experiències musicades vaig interpretar que són parella. ¿Canten a l’amor de parella?¿als problemes quotidians de la vida de parella?¿ a la evolució de les relacions de parella? No ho sé.

A mi em va semblar un concert trencador. Una hora i mitja de clam a Déu; De reclamar Amor, d’exemple de lluita per les llibertats, de desig de no ser insensible al dolor, de crit desesperat per no comprendre el secret de la vida i la mort, de acte de fe en la resurrecció...




Només em va quedar un dubte pel que fa al missatge d’Amaral; Potser vaig ser l’únic dels que érem allà que em va semblar que a cada cançó i havia una espurna de Déu més o menys explicita. . (diga-li Déu diga-li Energia) No sé si Amaral li diria Déu o Energia.

Vaig marxar cap a casa content per la dosi de Fe i preocupat perquè quan m’arribi el rebut del concert d’Amaral i tenint en compte l’augment del preu de les energies en general, tinc la sensació de que el podré pagar.





Fernando Sánchez Ocaña

divendres, 11 de juliol del 2008

DESERT


Des del desert d'Atacama, a 1500 Km de Santiago, en un paisatge lunar, impossible, us tinc molt presents i us convido a que doneu un cop d'ull a unes quantes fotos en el següent album web:
http://picasaweb.google.es/mvilarassau

Ja veureu quina meravella!

Us tindré molt present durant la ruta i les colònies.


Marc Vilarassau.

dimarts, 1 de juliol del 2008

RUTA de JOVENÍVOLS


Se'n parla durant l'any; es recorden les anècdotes passades i s'intueixen les futures rialles dels Jovenívols enmig de la natura... arriba la Ruta de Jovenívols!

El cap de setmana passat els monitors de Jovenívols ens calçàvem les botes (alguns per inaugurar la temporada d'estiu a la muntanya i altres per seguir-ne gaudint) i anàvem a preparar la ruta. Aquest any sortirem des de Viella i finalitzarem la nostra fantàstica setmana a Pont de Suert. L'objectiu muntanyenc bàsic serà coronar el Besiberri Sud amb tots els nostres cavallers de muntanya! Però de ben segur que també riurem, cantarem, grupinyarem i farem molt el jovenívol!




Nosaltres ja vàrem poder fruir de les meravelloses vistes, de la serenitat d'allunyar-se de la civilització per uns dies i de poder omplir el sac d'anècdotes amb molts nous ingredients... Ara, només manca acabar d'embastar els últims fils per poder marxar el dia 25 de juliol amb moltes ganes i il·lusió!




...Així que ja ho sabeu, els nois i noies d'entre 14 i 16 anys hi esteu tots convidats i convidades, poseu-vos les botes i amunt!

El violinista sobre la teulada





Si voleu veure aquesta escena representada per mi (i altres en les que surto, i altres en les que gràcies a Deu no ho faig).

Lloc: Pavelló de Magraners (al canto de les piscines municipals)
Hora: 22.00
Dia : 4 de Juliol

Per cert el nom de l’obra/musical és: El violinista sobre la teulada





Oriol Saura

Showman Reina

Ens pot haver agradat és o menys que la Selecció hagi guanyat l’Eurocopa, però el si que és cert que es aquest torneig ens ha deixat grans moments com aquest (ideal per aprendre per les vetllades de colònies, rutes ...):





Oriol Saura