divendres, 25 d’abril del 2008

La MeVa CaRta De PReSeNtaCio

Hola, me llamo Aina y hace 4 dias que no bebo...

Es broma!

LA Txaro em va recomanar que escrigues alguna coseta, ja que tot i que molts de vosltres ja me coneixeu hi ha gent que encara no.

Doncs bé, em dic Aina. Actualment estudio 2on d'infermeria a la UdL i sóc encarregada al Telepizza ( de ahi la foto, es el dia de Carnaval a les 3 del matí, havia de tancar la botiga i estava morta, així que em va donar per fer una mica el tonto... ;p)


La meva relació amb la Parroquia?


Uff! Basicament els meus pares porten allí des dels 15 anys ( a més son els que van començar tot aquest moviment dels Joves, així que els hi estic molt agraïda! ). Jo he nascut allí. Fa 20 anys que la Parro es la meva segona casa. I no recordo la meva primera vegada. Tinc records del primer any de catequesi ( tenia 6 anyets ), dels meus monitors de l'Esplai ( Blanca Aixala, Ferran, Miqui, MAite, Xavi de la Fuente, entre molts altres! ), els dos anys patilleros de SIEC ( nomes erem 6 persones!! I amb el Santi de monitor!! ), Jovenivols ( MArta, Victor, Samu, MAria... os di mucho el coñazo? ) I el millor de tots, quan van venir una nit d'estiu a casa meva els monitors de l'esplai i em van dir si volia entrar de premonitora... Em vaig sentir supercontenta! Tenia moltíssimes agnes, sobretot de poder fer alguna cosa mes que no fos anar "d'alumna", volia cooperar, donar lo maxim de mi, fer que els nens s'endiguessin tants bons records com jo de la seva infancia, i a més que volguessin seguir caminant per la parroquia amb les mateixes ganes que hi tinc jo...

Bé, evidentment era un somni, tot i que espero que durant el temps que he estat monitora de l'Esplai hagi deixat almenys una petita marca en la vida d'algun nen.

I ara us preguntareu, aaahhh molt be, pero i ara? ara que fas? On ets?

Doncs bé, actualment em trobo formant part del grup dels Sense Grup. Estic una mica de bolet alli al mig, no tinc cap responsabilitat, ni cap objectiu que complir, ni activitats que planificar. Pero espero que no duri gaire mes temps, ja que el mono de parroquia comença a ser ja una mica insuportable... Per sort formaré part de la COmissió de Joves i us prometo que m'hi esforçaré al màxim per fer que la parroquia us doni tants bons records com els que tinc jo!

En fi, espero que no us hagi estat gaire rollo llegir tot això i q us animeu a escriure!

Un petonet,


Aina Sans.

dimecres, 23 d’abril del 2008

Venta de roses!


Hora?
8h-15h (i si queden roses, malament!...
vull dir... a la tarda continuem!)

Lloc?
Al cantó de l'Esclat.


Motiu?
1) Pagar la beca d'estudis d'un noi de El Salvador.
2)... el crusaito! ... ai no! Becar als nens de colònies
que no s'ho poden pagar tot.

Preu?
4 euros i regalem...
un bessito de l'Ori a les 200 primeres persones que comprin!!


Alguna cosa més??
I tant!!!
Un llibre sobre colònies i
a la tarda flors artesanes d'Arrels.

A què espereu!!!! Passeu-vos ni que sigui a saludar!!

Monitors Esplai i Jovenívols.

dilluns, 14 d’abril del 2008

Sant Jordi del 2008

Un altre cop ho tornem a fer: els monitors de l’esplai com els de jovenívols tirem endavant la famosa venta de roses, de moment avui ens han donat el permís, quina serà la següent parada?

Fins aviat!
PETONS

I perquè hi ha cançons per tots el moments (i sobretot d’ell ;-P) i sobretot perquè és una de les balades i declaracions més boniques:


Oriol Saura

dissabte, 5 d’abril del 2008

La primera vegada...

Encara ara, si tanco els ulls fen fort i faig una mica de memòria, puc recordar gairebé de manera perfecta com va ser aquell dia per mi.

Fou ara fa 4 anys, ni més ni menys, un dissabte del mes d’abril tal com avui, quan em trobava enmig d’un dinar familiar. Després de menjar i acabant ja la sobretaula usual, vaig anar cap a la meva mare, i a cau d’orella sense que ningú més ho poguès sentir, vaig xiuxiuejar-li si ja era hora, fent tots els esforços del món per aparentar serenor i pau quan, en realitat, ja sabia que tothom havia vist cosa estranya en mi durant aquelles hores anteriors. I el cas és que sí; certament estava moooorta de nervis!

Aleshores, ella em dedicà un somriure, i sense dir res més, s’aixecà i totes dues vam pujar al cotxe. No sé dir si van ser cinc minuts o deu, doncs sols em venen al cap els centenars de preguntes que li vaig estar fent: "Què són bona gent?", "Què he de fer jo?", "I si ningú parla amb mi?", "Què m’acompanyaràs fins a la porta?", "I cap on he d’anar un cop allí?"...

I d’aquesta manera semblava que no callaria mai més preguntant i tornant a preguntar altra vegada el mateix, però en estar davant d’aquella reixa vermella que deixava entreveure la porta, vaig callar de cop. I que n’era de gran tot d’alló... tremolor a les cames... vinga va Andrea, sigues valenta... i cap a dins!

De sobte em vaig trobar en una gran sala amb cadires de pala de colors, i el més important, amb una quinzena de cares somrients. De seguida van començar les preguntes aquelles de "A quin insti vas? Ah si? Que coneixes a la nosequantos? Agh! No li diguis que la conec eh?".

Tot plegat, va fer que aquell es convertís en un moment inoblidable que espero dur per sempre més amb mi...

I si. Aquest va ser el meu primer dia a la parròquia; i el que em fa més gràcia de tot, es que en aquell moment d’ara fa quatre anys, era incapaç d’imagina-me que podria arribar a fer d’un lloc deconegut, casa meva també.

Així que – potser una mica endarrerides, que hi farem!- us dono gràcies a tots per aquella benvinguda!

;)


I tu, com va ser el teu primer dia?




Andrea Badia.

Comiat Tort i Dret

Poc a poc la Pasqua va quedant endarrera, i l'article de l'Ori promou noves aportacions que semblen molt interessants i que insinuen temps de grans articles!!! per tant aprofito l'últim video de les dues titelles amb els provincials - el nou (Lluís Magriñà) i el que marxa (Pere Borràs)- ... per anar tancant, poc a poc, l'experiència.... i perquè com deien a casa meva "lo prometido, es deuda". Bona nit!!



Txaro R.


divendres, 4 d’abril del 2008

Across the border

Sento desviar l’atenció de la Pasqua, però volia compartir amb vosaltres una cançó i unes línies que he escrit sobre ella:

Per una de les moltes coses que m’apassiona en Bruce Springsteen és perquè escriu sobre coses properes i realitats del nostre dia a dia, en aquest cas és un petit homenatge a totes aquelles persones que viatgen, però no fan un viatge qualsevol i de plaer sinó un viatge que es comença amb dubtes, les primeres passes tenen d’acompanyant multituds de pors i temors, però molt sovint a mesura que es va caminant i es va veient la llum i l’objectiu a l’horitzó, és quan arriba la felicitat i la seguretat.

Hi ha gent que fa aquest viatge per: trobar una feina millor, altres per retrobar-se amb la seva família, altres perquè per diferents motius necessiten un canvi d’aires i altres perquè decideixen realitzar un canvi en la seva vida tot lluitant contra les seves pors i temors que els han acompanyat durant molt de temps.

Així que aquestes línies i aquesta cançó són dedicades a totes aquestes persones que realitzen aquest viatge diàriament, i especialment a algú que en els darrers dies contagia felicitat, amor i tendresa allà on va; i dia que passa, pas més ferm que dona, de tot cor: gràcies i felicitats!.

Tan sols una cosa més amics viatgers: com diu també en Bruce: hem nascut per córrer!, així que os animo que en el vostre dia a dia malgrat tingueu: temors, pors i el vent es giri en contra vostra, no os rendiu mai i lluiteu, ja que aquesta lluita serà la que ens donarà el bitllet per arribar a la terra de somnis i esperances que cadascú desitgem, així que encara que sigui un pas petit, una pas minúscul... ànims! ja que amb aquest ja queda menys per arribar-hi.

Fins aviat!
PETONS





Oriol Saura.







ACROSS THE BORDER (The Ghost of Tom Joad by Bruce Springsteen 1995)

Tonight my bag is packed
Tomorrow I'll walk these tracks
That will lead me across the border

Tomorrow my love and I
Will sleep 'neath auburn skies
Somewhere across the border

We'll leave behind my dear
The pain and sadness we found here
And we'll drink from the Bravo's muddy waters

Where the sky grows grey and white
We'll meet on the other side
There across the border

For you I'll build a house
High up on a grassy hill
Somewhere across the border

Where pain and memory
Pain and memory have been stilled
There across the border

And sweet blossoms fills the air
Pastures of gold and green
Roll down into cool clear waters

And in your arms 'neath the open skies
I'll kiss the sorrow from your eyes
There across the border

Tonight we'll sing the songs
I'll dream of you my corazon
And tomorrow my heart will be strong

And may the saints' blessing and grace
Carry me safely into your arms
There across the border

For what are we
Without hope in our hearts
That someday we'll drink from God's blessed waters

And eat the fruit from the vine
I know love and fortune will be mine
Somewhere across the border


AL OTRO LADO DE LA FRONTERA


Esta noche tengo la maleta hecha
Mañana caminaré por estas vías
Que me llevarán al otro lado de la frontera

Mañana mi amor y yo
Dormiremos bajo cielos rojizos
En alguna parte al otro lado de la frontera

Dejaremos atrás
El dolor y la tristeza que hemos encontrado aquí, mi amor
Y beberemos de las aguas fangosas del Río Bravo

Donde el cielo se vuelve gris y blanco
Nos veremos al otro lado
Allí al otro lado de la fontera

Para tí construir‚ una casa
En lo alto de una colina cubierta de hierba
En alguna parte al otro lado de la frontera

Donde el dolor y el recuerdo
El dolor y el recuerdo se han calmado
Allí en el otro lado de la frontera

Y las flores llenarán el aire con sus dulces fragancias
Prados dorados y verdes
Se extienden hasta las frescas y cristalinas aguas

Y en tus brazos bajo el inmenso cielo
Borraré la tristeza de tus ojos con un beso
Allí al otro lado de la fronteras

Esta noche cantaremos nuestras canciones
Soñaré contigo mi amor
Y mañana mi coraz¢n estará fuerte

Que la gracia y la bendición de los santos
me lleven sano y salvo a tus brazos
Allí al otro lado de la frontera

Porque ¿Qué somos
Sin la esperanza en nuestros corazones
De que algún día beberemos de las aguas benditas de Dios

Y qué comeremos de los frutos de la viña?
Sé que el amor y la fortuna serán míos
En alguna parte al otro lado de la frontera.

dijous, 3 d’abril del 2008

Crònica de l'experiència de silenci a la Pasqua 2


Buff! Sort que a partir de l'hora del berenar ja es podia parlar! Bé, en el fons, parlar, parlar, el que es diu parlar vam parlar bastant més que els universitaris, perquè m'han dit que van estar inspeccionant els voltants del col·legi (ja sabeu, a l'oest fins Almacelles, a l'est fins Balàfia... a Fraga vau arribar?).


Aquest any, a l'experiència de silenci vam ser 4, ai no, 7... no, no! 10, tampoc. Finalment 13 persones que juntament amb l'acompanyament personalitzat del Jesús Renau (quina paciència que té!) vam tenir l'oportunitat de pregar llargues estones mentre passejàvem, sèiem, reflexionàvem, contemplàvem... o muntàvem, assajàvem, intercanviàvem impressions o preparàvem al Tort i al Dret (cadascú en el que li tocava).

Si hagués de parlar de moments concrets, crec que no podria deixar d'anomenar tres espais que tots el que vam fer l'experiència vam viure intensament.

Un va ser el dels esmorzars i dinars, que tot i que els fèiem a part de la resta de grups, en una sala adjunta, els fèiem totes les persones del Silenci juntes (bé, la sala adjunta en la que estàvem també era el menjador de la Patilla Blues Band els membres de la qual també reflexionàvem. Reflexionaven sobre si la panxa cervesera és mite o simplement té el seu origen en índexs d'activitat semblant al de qualsevol viola). Un altre era el moment en el qual, després de berenar, entràvem en la dinàmica de la resta de grups, moment en el qual podíem parlar... és clar, si algú ens dirigia la paraula ja que érem una mena de figuretes de vidre (o potser és que ens sortia una aureola després del dia de pregària) perquè ningú gosava trencar l'harmonia que ens envoltava! Ara que el moment viscut amb intensitat eren els cinc minuts anteriors a la xerrada individual amb el Jesús... no deixaves de pensar en el que li diries durant mitja hora!

Moltes gràcies als catorze, vaig gaudir-ho molt.




Lluís Salinas Roca.

dimarts, 1 d’abril del 2008

Crònica de l'experiència de silenci a la Pasqua.

silenci
silenci
silenci
silenci
silenci
silenci
silenci
silenci
silenci
silenci
silenci
silenci
silenci




LLuís Salinas Roca.