Els científics

Enguany les colònies han estat realment ESPECTACULARS (sinó, pregunteu-ho!!)... i abans de que us en fem cinc cèntims amb una crònica com Déu mana... us deixem amb un tast del que ha estat el centre d'interès d'aquest any.

El primer dia els nens troben una capsa amb unes provetes trencades i altres materials estranys entre els quals hi ha un DVD. Quan els monitors posen el DVD això és el que hi troben:

Uns científics amb plans malèfics!!!!!

(per sort, també hi havia els "bons" per protegir-nos... la policia CSI...
que, de moment, es mantenen a l'anonimat!).

MARXEM DE COLÒNIES

Doncs sí... demà és el gran dia! Avui anirem a dormir una mica tard... alguns pels nervis, altres acabant les seves motxilles o bé acomiadant-se de persones importants (també els grans ens enyorem) i potser alguns solitaris perdran el temps escrivint articles insustancials al blog de joves (els quals podrien ser clarament prescindibles però mai ho reconeixerem en veu alta)...

(a la foto falten el Miquel, el Martos i la Sara!... i el tercer noi per l'esquerra es diu Lluís!! juju)

... i demà aixecarem ben aviat, ens vestirem amb una motxilla gegant i moltes preguntes: ho he agafat tot? (segur que m'oblido alguna cosa!!), com seran els nous nens?, m'enrecordaré de quines són les coses importants? serà veritat que el Gandalf i el Dambeldor són germans?... aniran bé les colònies?, s'ho passaran bé?, de què anava el joc de nit?,...

... i de cop, "gairebé" sense adonar-nos... estarem de nou aquí (si trobem suficients cotxes per tornar!) explicant anècdotes d'aquelles cansines que expliquem en tots els sopars... i ens preguntarem (després de dos dies de dormir sense parar)... quants dies queden per les següents colònies!!??

Si voleu seguir-nos, a la web de la parro estarem! Fins ben aviat!!!


Esplai St.Ignasi!

Salm 11 (12) - Ernesto Cardenal

Qui ha dit que els textos antics no són aplicables a l'actualitat? El poeta, religiós, i revolucionari (si és que hi ha alguna diferència entre els tres mots anteriors) Ernesto Cardenal no ho creu així i, com un nou David, compon salms al Senyor. Un Senyor que no és precisament cap dels diferents cacics i dictadors que, com una plaga, assolen contínuament la seva estimada Nicaragua.

Us deixo primer la versió original i després el remix. Marco unes paraules en vermell per ajudar-vos a seguir la comparació.

Salmo 12

Del maestro de coro, con instrumentos de ocho cuerdas. Salmo de David.

Sálvanos, Señor, pues ya no hay creyentes fieles,
ya no hay hombres sinceros.

Unos a otros se mienten;
hablan con hipocresía y doble sentido.

Arranca, Señor, de raíz
a los hipócritas y fanfarrones,
a los que dicen:
“Con tener boca nos basta;
nuestra lengua nos defiende.
¿Quién se atreve a darnos órdenes?”

Esto ha dicho el Señor:
“A los pobres y débiles
se les oprime y se les hace sufrir.
Por eso voy ahora a levantarme,
y les daré la ayuda que tanto anhelan.”

Las promesas del Señor son puras;
¡son como la plata más pura,
refinada siete veces en el horno!
Tú, Señor, nos cuidarás;
¡siempre nos protegerás de tales gentes!
Los malvados rondan por todas partes,
y todo el mundo alaba la maldad

Salmo 11 - Ernesto Cardenal

Libértanos Tú
porque no nos libertarán sus partidos

Se engañan los unos a los otros
y se explotan los unos a los otros
Sus mentiras son repetidas por mil radios
sus calumnias están en todos los periódicos
Tienen oficinas especiales para hacer Mentiras
Esos que dicen:
"Dominaremos con la Propaganda
La Propaganda está con nosotros"
Por la opresión de los pobres
Por el gremio de los explotados
ahora mismo me levantaré
dice el Señor
les daré la libertad porque suspiran
Pero las palabras del Señor son palabras limpias
y no de Propaganda

Por todas partes están sus armamentos
Nos rodean sus ametralladoras y sus tanques
Nos insultan los asesinos llenos de condecoraciones
Y los que brindan en sus clubs
mientras nosotros lloramos en tugurios
Los que pasan la vida en cocktail-parties

Ignacio Terrado

El millor al final

Sens dubte són els millors que he conegut.

Si us agrada la música i riure mireu aquests vídeos. Amb tots vosaltres A Little Nightmare Music d'Igudesman & Joo.

Des d'Irlanda Riverdancing



El millor des dels The Beatles amb Ticket To Ride



Fins aviat!

El Bruce en acció

Estimadíssims companys,

Ahir van recordar-me l'existència d'aquesta gran cançó. Alcem les nostres mans amb uns encenedors a dins, obrim-los i movem-los d'un cantó a un altre!

We Are The World, We Are The Children:



Fins aviat!

El conte de la colònia de puces!

Vet aquí una vegada la història d’una petita puça que sense saber com ni perquè de cop se n’adonà que estava envoltada de mooltes fantàstiques puces. Algunes puces eren molt diferents que la puçeta i altres s’assemblaven... unes eren petites i altres grosses, unes es passaven el dia saltant i altres rossegant pèls, unes s’agrupaven i les altres buscaven soles l’aliment... però malgrat aquestes diferències, totes tenien les mateixes potes, els mateixos cossos, i la mateixa casa.


De vegades les puces no es posaven d’acord i corrien desperdigades cadascuna buscant-se a sí mateixa (també la petita puça) creient-se que el seu camí era més encertat que els altres i quan això passava, quan cadascuna s’apropiava de les seves potes, llavors era quan el “terra tou” que trepitjaven i sobre el que botaven... trontollava, es movia i rascava que aquella història no tindria un final feliç.


Però tard o d’hora, per alguna estranya raó, totes les pucetes tornaven a casa i s’esforçaven per fer camí juntes... posant cadascuna les seves potes al servei de les altres... i és llavors quan van decidir rentar i desparasitar al gos i totes les puces van estirar la pota! (mai millor dit). Ai no!!!! (ho he dit en veu alta?)... volia dir que, posant cadascuna les seves potes al servei de les altres... van aconseguir fer quelcom més gran del que mai havien imaginat.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos... aquest conte ja s'ha fos!

I vet aquí un gos, vet aquí un gat... aquest conte s'ha acabat!

Moltes gràcies a tots per la bona fenya feta!
Sou un equip fantàstic! Endavant amb les Colònies!

EL MITE DE SÍSIF- ALBERT CAMUS

Més que els amics, cal conèixer i tenir a prop els enemics. Aquesta cita és de la sèrie de dibuixos de l’Spiderman –o almenys, és d’on jo l’he treta-.

Una cosa que m’agrada dels jesuïtes és que, allà on sigui que són formats, els ensenyen tota mena de doctrines filosòfiques, encara que siguin les ‘dolentes’, és a dir, les incompatibles o detractores del cristianisme. Això és genial, car, com podria ser més autèntica la elecció, devoció, adoració, adquisició, d’un ‘producte’ sinó és des de la esponerosa perspectiva que ofereix el fet de saber-ne els secrets de tots?

El mite de Sísif és un assaig del premi nobel francès, Albert Camus, un reconegut escriptor de caire existencialista (baldament ell mai es reconegué com a tal), anomenat per alguns com “el sant laic”, en el que exposa, explica, justifica, i exemplificia el que ell anomena filosofia de l’absurd, la qual, com suposo que ja deveu figurar-vos, és força incompatible amb el cristianisme*. El llibre és curt, de dificultat no gaire elevada (per ser un assaig), i està disponible en la col•lecció la butxaca, barateta i de bon fer. El recomano al qui estigui interessat en formar-se filosòficament –i cristianament!-, o al qui senti curiositat per aquest moviment tan característic del segle XX.

*La filosofia de l’absurd ho és, no l’existencialisme, que té branques ‘cristianes’.

A.Garreta