Asseguda en una cadira esperant el moment per embarcar, des de l’aeroport de Brussel•les, les imatges em van passant pel cap, les imatges dels moments viscuts durant aquests 6 mesos. Com m’he sentit? Què he après? Què ha significat per mi aquesta estada? Què m’espera ara quan torni a Barcelona i a Lleida? ...
Ara bé per davant de totes aquestes preguntes i plantejaments està el sentiment de satisfacció i alegria d’haver pogut tenir l’oportunitat de fer una estada en el departament d’Investigació i Desenvolupament de la Coca-Cola i sobre tot d’haver pogut conèixer les companyes de Cal Stevin (lloc on he estat vivint). Aquest sentiment d’haver aprofitat i haver tret suc a aquests mesos és prou gran... com per tenir nostàlgia i pena tot i que sí enyorança prematura de la meva vida a Brussel•les.
Podria compartir amb vosaltres quantitat d’anècdotes curioses i divertides fruit de la pluralitat i diversitat de gent en la capital europea però això ho podem deixar per quan compartim una bona tassa de xocolata amb xurros (mmmm). Així que voldria simplement transmetre-us una pregària:
http://www.catho-bruxelles.be/La-Madeleine-Jette.html (un cant) que vaig sentir en unes de les misses que vaig anar. Bàsicament anava a Sta. Magdalena (al centre) o bé a una altra parròquia prop de casa (Sagrat Cor). Intentava assistir a misses en francès o anglès tot i que de vegades no hi havia més remei que sentir-les (no seguir-les...) en flamenc. I la veritat no és fàcil ... i a més s’ha d’afegir que alguns dels ritus que seguim no es segueixen pas arreu, així que la meva cara de perduda era força comuna.
I bé, ara que ja gairebé estic embarcada i en direcció Lleida, s’apropa el moment en que reprendré el paper com a monitora de l’esplai i acabaré la carrera. Així que... fins ben aviat! I fins la propera aventura!!!!!!
Ara bé per davant de totes aquestes preguntes i plantejaments està el sentiment de satisfacció i alegria d’haver pogut tenir l’oportunitat de fer una estada en el departament d’Investigació i Desenvolupament de la Coca-Cola i sobre tot d’haver pogut conèixer les companyes de Cal Stevin (lloc on he estat vivint). Aquest sentiment d’haver aprofitat i haver tret suc a aquests mesos és prou gran... com per tenir nostàlgia i pena tot i que sí enyorança prematura de la meva vida a Brussel•les.
Podria compartir amb vosaltres quantitat d’anècdotes curioses i divertides fruit de la pluralitat i diversitat de gent en la capital europea però això ho podem deixar per quan compartim una bona tassa de xocolata amb xurros (mmmm). Així que voldria simplement transmetre-us una pregària:
http://www.catho-bruxelles.be/La-Madeleine-Jette.html (un cant) que vaig sentir en unes de les misses que vaig anar. Bàsicament anava a Sta. Magdalena (al centre) o bé a una altra parròquia prop de casa (Sagrat Cor). Intentava assistir a misses en francès o anglès tot i que de vegades no hi havia més remei que sentir-les (no seguir-les...) en flamenc. I la veritat no és fàcil ... i a més s’ha d’afegir que alguns dels ritus que seguim no es segueixen pas arreu, així que la meva cara de perduda era força comuna.
I bé, ara que ja gairebé estic embarcada i en direcció Lleida, s’apropa el moment en que reprendré el paper com a monitora de l’esplai i acabaré la carrera. Així que... fins ben aviat! I fins la propera aventura!!!!!!
Blanca Salinas
1 comentari:
Que waaai!! misses en francès!!! segur que deu sonar súper "diví"... jajajaa. M'alegro que t'enduguis tants bons records!!!
Publica un comentari a l'entrada