Un altra de joves professionals!!

A què et dediques?

El títol que em van donar a la universitat diu que sóc psicòloga però no faig de psicòloga de pel·lícula d’aquestes que tenen consulta i un “divan”. Suposo que faig una mica de psicòloga i molt d’educadora!! En concret em dedico a la prevenció de les drogodependències. Els adolescents de Lleida em coneixen per “la de les drogues”!!

Ho vas triar o va "anar sorgint"? Com?
El fet d’estudiar psicòloga ho vaig triar jo (no sense abans haver dubtat molt i haver tingut moooooooooltes converses amb els meus pares). Sincerament, no tenia massa clar que fer, encara recordo el full on havia d’anotar les opcions de la universitat. Estava tot blanc i no sabia pas que escriure-hi. El que tenia clar que volia una feina en contacte amb persones. Em vaig decantar per la psicologia com ho podia haver fet per un altra. Quan vaig acabar la carrera estava més perduda que un pop a un garatge. No em veia fent de psicòloga. Quin problemón!! Vaig trobar aquesta feina i em va agradar. És una vessant de la psicologia que no havia imaginat i he tingut sort d’haver-la trobat.

On treballes ara?

Depèn del dia de la setmana!! Jeje En principi a l’Ajuntament tot i que també a l’IES Manuel de Montsuar. Visca el pluriempleo i visca la hipoteca!!

En què consisteix la teva feina?

Bàsicament en gestionar els programes de prevenció de drogodependències de secundària (ESO, batxillerat i cicles formatius). Això vol dir fer formació de profes, pares i mares, pensar activitats, fer tallers amb els joves,... També assessorament individual i altres coses divertides com donar informació en festes universitàries!!

Què és el que més t'agrada de la teva feina?

Quan veig algun dels joves amb els que he treballat convertit en una gran persona i penso que jo hi he tingut alguna coseta a veure. No vull que soni pedant. Sento orgull, però no per mi sinó per aquest jove. M’alegra haver contribuït ni que sigui una miqueta a ajudar aquest pollet a sortir de l’ou :) Crec que no ho sé explicar...

Què és el que se’t fa més difícil o dur?
Quan tinc un cas difícil i no sé com actuar o quan passo tantes hores treballant que deixo una mica de banda coses importants de la meva vida.

Tens alguna anècdota?
És una mica xunga. Un dia estàvem treballant a la Wonder. Teníem una tauleta amb informació sobre drogues. Hi havia tríptics amb fotos de drogues. Un noi es va parar davant una foto que hi havia pastilles d’èxtasis i les intentava agafar com si fossin pastilles de veritat. Imagineu-vos com anava...

Treballes per viure o vius per treballar?

En principi treballo per viure però els dies que faig moltes hores tinc la sensació que només treballo!! Per sort, la majoria d’hores que passo a la feina em sento molt viva!!

Com integres o vius la "fe" en el teu dia a dia laboral?
Algú que estimo molt va dir un dia que les persones que tenim feines socials ho tenim més fàcil per apropar la fe a la nostra feina. Tot i que penso que tothom pot viure la seva fe en el seu dia a dia laboral, estic d’acord amb aquesta afirmació. Jo treballo amb persones i tinc la sensació que tinc moltes oportunitats de seguir el missatge que el Crist ens ensenya (escolta, ajuda, solidaritat, amor, comprensió,...) clar que també tinc moltes més oportunitats per cagar-la si no deixo de banda els meus egoismes, pors, mandres, impaciències... Tot un repte de fer missió!!

Marta Capdevila