divendres, 4 de desembre de 2009

Si m'haguessis fet néixer gra de blat

De Màrius Torres, el gran poeta lleidatà. No deixa de ser curiós que hagueu triat precisament aquest títol per al blog.


SI M’HAGUESSIS fet néixer gra de blat,
què seria senzill d’arribar a ser una espiga!
Llucar, créixer, florir en l’aire assolellat,
entre olivers, en una terra antiga.

Si m’haguessis fet néixer raig de llum,
d’aquesta llum, Déu meu, que a tu no t’enlluerna,
m’hauria estat donat de no triar el meu rumb:
el meu destí fóra una recta eterna.

Però m’has creat home, fecund, fort.
Has obert una camí a la meva mesura,
i a cada instant he de buscar l’estel del nord
en la nit nostra, viva, però obscura.

Tinc por – tinc confiança. Servitud
no hi hauria més dura que la de l’home lliure
si, tant més fatigat com més s’hagués perdut,
pogués perdre el repòs del teu sombriure.


Ignacio Terrado

1 comentari:

Anònim ha dit...

Què bonic, gràcies.