PRIMERA EXCURSIÓ DE JOVENÍVOLS

Em poso a escriure amb la perspectiva dels dies passats i amb la maduresa dels pensaments al meu cap. Fa tot just una setmana vaig poder gaudir de la meva primera excursió amb jovenívols.

Recordo que em vaig despertar nerviós i excitat, amb aquella sensació de mal de panxa de qui està a punt de viure una nova experiència. Una experiència que no tenia precedents. Les meves expectatives eren molt altes, la qual cosa significava que en cas de fracàs la meva tristesa i desil·lusió serien màximes. Per sort, no va ser així. El cap de setmana va anar rodat. Els nens van gaudir de les activitats preparades pels monitors, nosaltres també vam gaudir fent-les i, el que és millor, es va crear un grup molt especial. Suposo que l’essència de les excursions és, al cap i a la fi, fer que els nens es coneguin millor i que es crei “pinya”. I això és precisament el que va passar. Hi va haver un caliu molt confortable. Com a les millors companyies de commedia dell’arte (si em permeteu la comparació teatral) els nens van entendre que tots havien de tenir el seu moment, que hem d’escoltar els companys i respectar-los en tot el que diuen i pensen; tot i que a vegades no acabem d’estar d’acord amb el que diu l’altre.

Recordo dos moments on els monitors vam poder comprovar la grandiositat del que allí s’estava produint. La primera va ser durant l’activitat de tarda i la segona durant el sopar, on els riures i la gresca van predominar imperiosament.

Van ser dos dies importants per mi, on els records de la infantesa em venien al cap i on una part del meu esperit desconnectà de la rutina del dia a dia per viatjar al món dels nens, on els somnis, la alegria i l’espontaneïtat són presents a cada cantonada. Els de jovenívols, però, ja es van fent grans. I a cada dia que passa es van adonant una mica més que al món no tot funciona com hauria de funcionar i que injustícia i desigualtat són paraules plenes de significat. Però tinc la certesa que sempre que els problemes rondin el seu cap, podran mirar al bagul dels records i veure que almenys durant un cap de setmana van experimentar que és allò que alguns anomenen felicitat.

José Luis Olea Alarcón