Sara Galceran: Mestra

(Amb la Sara Galceran donem inici a la nova secció del blog "Joves Professionals"... on, com el seu nom indica, anirem coneixent diferents joves de la parròquia que ens explicaran, a trets generals, a què es dediquen i com ho viuen!)

A què et dediques?
Actualment exerceixo de mestra d’anglès en un col•legi de Barcelona.

Ho vas triar o va "anar sorgint"? Com?
Mmm... tenint en compte que vaig estudiar Comunicació Audiovisual, potser hauria de dir que la vocació de mestra ha anat sorgint en els darrers temps i que la sort m’ha acompanyat. Amb els títols d’anglès acumulats al llarg del temps i una llicenciatura ja et diuen que ets apta per fer classes. Però, com us podeu imaginar, no és pas la sortida laboral més habitual de la meva carrera, la veritat. De totes maneres, pensant-ho bé, potser el que va passar és que em vaig equivocar de carrera i vaig voler fer ulls clucs a una clara vocació de professora. Recordo tenir 10 anys i ajudar a les meves cosines petites amb els deures. I quan els acabaven, pobres, els hi posava més deures i jugàvem a profes. De més gran, amb 15 anys, ja donava classes particulars d’anglès. També he estat monitora d’esplai. I sempre he gaudit de la companyia de nenes i nenes... Si, sóc immensament feliç envoltada de petits “monstruitos”, jejeje.

En què consisteix la teva feina?
Massa sovint en fer de policia! ;-) Els nens petits són un encant, però estan mancats de disciplina. I és tant important ensenyar-los anglès com també ensenyar-los a comportar-se i, en la mesura del possible, a ser millors persones. Un cocktail difícil, però m’agraden els reptes.

Què és el que més t'agrada de la teva feina?
El contacte amb els infants. El veure’ls gaudir i progressar. La il•lusió que posen davant qualsevol activitat, per petita i absurda que sembli. I és que els nens són tant agraïts... Mira, l’altre dia vaig sortir del cole amb quatre notetes amb dibuixos de nens de diferents classes dient-me que m’estimaven. I això tot i que em passo els dies renyant-los, pobrissons. Però ells m’estimen, m’estimen!!! No és fabulós? Saps amb quina alegria afrontes així el dia a dia? Sents, llavors, que els importes i que té un sentit la teva tasca al seu costat. Et fa voler ser millor.

Què és el que se't fa més difícil o dur?
La inexperiència em juga males passades. Mai abans m’havia calçat amb les “veritables” sabates de mestra. Posar-me davant de 25 nens amb 25 nivells d’anglès diferents és molt difícil. Intentes explicar el màxim de bé possible perquè tothom ho pugui entendre, però tot i així n’hi ha qui és perd i n’hi ha qui s’avorreix. Trobar el terme mig és complicadíssim. Com també ho és intentar que s’estiguin callats... Mare meva, això sí que em costa!

Tens alguna anècdota?
La més recent? Entrar a la classe de 3r de primària, amb nens de 7 anys, i trobar-me’ls tirant-se sabates empapades, saltant de cadira en cadira i obrint i tancant els llums. Allò semblava el zoo. D’acord que no havien pogut sortir al pati amb tot el dia, que ja era la 5a hora que afrontaven, però... Buff... allò em va desesperar. I més encara quan va aparèixer una de les monges superiores i em va dir a veure si podia intentar controlar el nens. Em va caure la cara de vergonya! Ja veieu, tampoc no tot és flors i violes. Hi ha moments durs. M’hagués agradat fondre’m o, ben mirat, fer-me tant petita com ells i posar-me a ballar sobre una taula! ;-)

Treballes per viure o vius per treballar?
Treballo per viure. M’agrada la meva feina, però la feina no és TOTA la meva vida.

Com integres o vius la "fe" en el teu dia a dia laboral?
Déu es troba en cada infant i em dóna forces per ajudar-los, especialment els que més dificultats d’aprenentatge o problemàtiques psicològics o familiars presenten. M’ajuda a mirar la meva professió com una benedicció.

Calendari de joves!

Com molts sabeu el dia 18 d'octubre es va fer l'assamblea de joves d'aquest curs. Els que vam assistir, entre altres coses, vam poder valorar les propostes del consell de joves per aquest curs... i escollir-ne algunes... sota la premissa: millor fer poques coses ben fetes, que moltes quatre gats.

Us passem aquí el calendari proposat per a que us guardeu les dates...de moment aneu fent "gana" pel recés de finals de Novembre, que segons diuen les males llengües... serà ESPECTACULAR!

NOVEMBRE

7-9 --> Fòrum de Pastoral amb Joves. Madrid.

(on alguns monitors i catequistes de la parro hi assistiran)

29-30 --> Recés d'advent. (Col·legi Claver)

DESEMBRE
2 --> Celebració d’Advent (Sta. Teresa Jornet) 20’00h
16 --> Vetlla de Nadal (St. Andreu) 20’00h
20 --> Confirmacions (Parròquia St. Ignasi) 20’30h

21 --> Pujada del pessebre.
24 --> Missa del Gall (Parròquia St. Ignasi) 00’00h
28-1 -->Trobada Europea de Joves de Taizé. (Brussel·les).

GENER
2 --> Pregària de Taizé ( Parròquia St. Ignasi) 21’00h.
18 --> Diada de la Parròquia “Missa Major” (Parròquia St. Ignasi)

FEBRER
25 --> Celebració Dimecres de Cendra

(Parròquia St. Ignasi) 20’30h.

MARÇ

Possible sortida bio-lúdico-festiva

(a confirmar dates)

ABRIL
1 --> Celebració Penitencial (Parròquia St. Ignasi) 20’30
9-12 --> Pasqua Jove (Avellanes i Col·legi Claver)
21 -->Col·loqui professors-alumnes sobre la universitat cristiana

MAIG

Possible sortida bio-lúdico-festiva

(en cas de que al març no s'hagi fet)

JUNY

26-29 --> Peregrinació de joves a LOURDES.

JULIOL

17-29 --> Peregrinació de joves a TERRA SANTA

31 --> Festa St. Ignasi 20’30h.

AGOST

22-30 --> Estada a TAIZÉ per a joves.

Si teniu algun dubte o voleu més informació poseu-vos en contacte amb algun dels representants del Consell Jove i ells estaran encantadíssims d'ajudar-vos en el que calgui (Víctor Quílez, Roser Palau, Andrea Badia, Salva Sans, Samuel de la Fuente, Fernando Sánchez i Marc Vilarassau).

En breu publicarem l'acta (ja us avisarem en quin lloc) on s'explica més detalladament totes les propoestes i les línies a seguir com a grup de joves de la parròquia. A més, podeu veure més fotos sobre l'assamblea a la galeria fotogràfica de la pàgina web.

Esperem retrobar-nos tots ben aviat!!!

Curset de monitors!

Havent estat de premonitora a l’Esplai i a colònies de Sant Ignasi durant un any, i veient les ganes de continuar-hi que tenia, em vaig plantejar fer el "Curset de monitors d’Activitats de lliure infantil i juvenil" que es feia al Setembre.

Doncs bé, la qüestió és que dilluns dia 1 de setembre (havent arribat de tot un dia de viatge de tornada de Taizé) a les 9 del matí… vaig arribar a l’Acadèmia Mariana, justament situada a l’altra punta de Lleida d’on visc jo.

L’horari era “bastant complert”, ni més ni menys que 10 hores diàries: de 9 a 2 pel matí, i de 4 a 9 per la tarda. Per si no ho havíeu notat… era un curset intensiu. Força intensiu.

La nostra tutora era una tal Verònica, una noia molt riallera, oberta i espontània que va ocupar-se de nosaltres quasi bé la meitat del curset. Teníem un centre d’interès i tot! Us sona un joc, gens típic, que es diu l’amic invisible? Doncs el nostre centre d’interès girava entorn aquest joc.

Com a tot nou grup, al principi, a la classe regnava un silenci absolut. Menys a la part coneguda com la ‘zona de Sant Ignasi’ (habitada pel Pau Salinas, l’Ares Llop, el Genís Guàrdia, l’Oriol Roig... algun inquilí de Sant Jaume com el David del Blanco, entre d’altres), on ja ens permetíem algun atac de riure i liar-la una miqueta. Era un grup amb gent bastant diferent, d’edats força diverses… i que, a simple vista, semblava difícil de compaginar.

Les sessions dels primers dies eren bastant teòriques (a excepció del primer matí, que tocava jocs de coneixença): Planteig educatiu, Planificació d’una activitat de lliure, Marcs normatius i Teoria de vetllades, Centre d’interès i Educació en hàbits… Tot i això, els monitors se les arreglaven força bé per fer-les més “light” amb alguna que altra dinàmica.

Dimecres a la tarda, amb una sessió d’anomenada no gaire motivadora, però amb el nom de la Marta Capdevila a sota, va fer-nos trencar el gel i començar a barrejar-nos i relacionar-nos més, gràcies la sessió de Psicologia Evolutiva. A partir d’aleshores, el grup va començar a fer més pinya. Encara que les sessions de Prevenció de drogodependències, Estudi del medi i Primers auxil•lis van ser altre cop més teòriques, res va evitar que divendres a la tarda, a la sessió de Jocs, comencés a crear-se un clima ja força més càlid.

El cap de setmana feia bona pinta, després del canvi considerable de divendres. I, com era d’esperar, no ens va decebre en absolut, més aviat al contrari. El temps no acompanyava massa, però res va impedir de passar-nos-ho d’allò més bé.

Al començar de nou la setmana i després d’un cap de setmana força intens, ens esperàvem una mica de “baixón” en les següents sessions, però a la pràctica no va ser així. Tan sols us diré que expressió plàstica va acabar sent una guerra de pintura... Educació en la fe i els valors, que semblava ser una mica pesat va acabar sorprenent-nos a tots gratament... El bon ambient que es respirava convertia qualsevol sessió en una bona estona de la que trèiem molt de suc. I així van anar passant les sessions dels pocs dies que ens quedaven: la Figura del monitor, Expressió musical i dramàtica, i la revisió del curs i guió de la memòria (l’últim pas que ens queda per obtenir el títol).

A partir d’aleshores, el treball deixava de ser col•lectiu. Si més no, la part de la memòria, ja que les pràctiques les havíem de realitzar en un esplai, casal, campament, estades... amb un altre grup de monitors.

Tot i això, fem el que podem per mantenir el contacte a base de sopars i trobades de monitors organitzades per la verge blanca, etc. Així que ja veieu, el que era un simple curs de monitors, no només va formar-nos com a monitors. Vam conèixer gent nova, estrènyer lligams amb la que ja coneixiem... tota una experiència que de ben segur no només jo us aconsello.

Neus Sabaté