dimecres, 29 d’octubre de 2008

Curset de monitors!


Havent estat de premonitora a l’Esplai i a colònies de Sant Ignasi durant un any, i veient les ganes de continuar-hi que tenia, em vaig plantejar fer el "Curset de monitors d’Activitats de lliure infantil i juvenil" que es feia al Setembre.

Doncs bé, la qüestió és que dilluns dia 1 de setembre (havent arribat de tot un dia de viatge de tornada de Taizé) a les 9 del matí… vaig arribar a l’Acadèmia Mariana, justament situada a l’altra punta de Lleida d’on visc jo.

L’horari era “bastant complert”, ni més ni menys que 10 hores diàries: de 9 a 2 pel matí, i de 4 a 9 per la tarda. Per si no ho havíeu notat… era un curset intensiu. Força intensiu.

La nostra tutora era una tal Verònica, una noia molt riallera, oberta i espontània que va ocupar-se de nosaltres quasi bé la meitat del curset. Teníem un centre d’interès i tot! Us sona un joc, gens típic, que es diu l’amic invisible? Doncs el nostre centre d’interès girava entorn aquest joc.


Com a tot nou grup, al principi, a la classe regnava un silenci absolut. Menys a la part coneguda com la ‘zona de Sant Ignasi’ (habitada pel Pau Salinas, l’Ares Llop, el Genís Guàrdia, l’Oriol Roig... algun inquilí de Sant Jaume com el David del Blanco, entre d’altres), on ja ens permetíem algun atac de riure i liar-la una miqueta. Era un grup amb gent bastant diferent, d’edats força diverses… i que, a simple vista, semblava difícil de compaginar.

Les sessions dels primers dies eren bastant teòriques (a excepció del primer matí, que tocava jocs de coneixença): Planteig educatiu, Planificació d’una activitat de lliure, Marcs normatius i Teoria de vetllades, Centre d’interès i Educació en hàbits… Tot i això, els monitors se les arreglaven força bé per fer-les més “light” amb alguna que altra dinàmica.


Dimecres a la tarda, amb una sessió d’anomenada no gaire motivadora, però amb el nom de la Marta Capdevila a sota, va fer-nos trencar el gel i començar a barrejar-nos i relacionar-nos més, gràcies la sessió de Psicologia Evolutiva. A partir d’aleshores, el grup va començar a fer més pinya. Encara que les sessions de Prevenció de drogodependències, Estudi del medi i Primers auxil•lis van ser altre cop més teòriques, res va evitar que divendres a la tarda, a la sessió de Jocs, comencés a crear-se un clima ja força més càlid.

El cap de setmana feia bona pinta, després del canvi considerable de divendres. I, com era d’esperar, no ens va decebre en absolut, més aviat al contrari. El temps no acompanyava massa, però res va impedir de passar-nos-ho d’allò més bé.


Al començar de nou la setmana i després d’un cap de setmana força intens, ens esperàvem una mica de “baixón” en les següents sessions, però a la pràctica no va ser així. Tan sols us diré que expressió plàstica va acabar sent una guerra de pintura... Educació en la fe i els valors, que semblava ser una mica pesat va acabar sorprenent-nos a tots gratament... El bon ambient que es respirava convertia qualsevol sessió en una bona estona de la que trèiem molt de suc. I així van anar passant les sessions dels pocs dies que ens quedaven: la Figura del monitor, Expressió musical i dramàtica, i la revisió del curs i guió de la memòria (l’últim pas que ens queda per obtenir el títol).

A partir d’aleshores, el treball deixava de ser col•lectiu. Si més no, la part de la memòria, ja que les pràctiques les havíem de realitzar en un esplai, casal, campament, estades... amb un altre grup de monitors.


Tot i això, fem el que podem per mantenir el contacte a base de sopars i trobades de monitors organitzades per la verge blanca, etc. Així que ja veieu, el que era un simple curs de monitors, no només va formar-nos com a monitors. Vam conèixer gent nova, estrènyer lligams amb la que ja coneixiem... tota una experiència que de ben segur no només jo us aconsello.



Neus Sabaté

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Quants monitors! I això que és l'intensiu! Quan jo el vaig fer crec que no erem tants. Ànims amb el que et queda!

Genis ha dit...

Quins dies mes intessos, jo m'ho vaig passar super be i VISA EL CM 169. Que carai!!!!!!


dew