3a edició del Curs de Teologia Elemental

Fa uns dies va finalitzar la 3a edició del Curs de Teologia Elemental. Un any més, Mn. Toni Riera ens ofereix una bona dosi de coneixement i una molt bona oportunitat per revisar alguns pilars de la nostra fe a través d’unes píndoles formatives.

Moltes vegades, com a cristians, tenim dubtes i ens sorgeixen inquietuds, sovint complicades de resoldre. Doncs bé, amb sessions formatives com aquestes es pretén donar resposta a aquestes preguntes i són una eina excel·lent de fer créixer els nostres coneixements teòrics i també la nostra fe.

La primera píndola formativa duia per títol "Creació versus evolució", amb la qual es va fer un recorregut per l’inici de la Bíblia i el Llibre del Gènesi amb els relats de la Creació. Aquests, expliquen que Déu va començar creant la llum, la qual cosa els cristians relacionem amb el Big Bang. Ens adonem també, que els escriptors bíblics tenen molt poc coneixement sobre l’univers.

A la segona i tercera sessió ens vàrem endinsar en els textos històrics i evangèlics de l’època de Jesús per poder demostrar que Jesús va existir realment. Per exemple, a l’any 110, aproximadament, Plini el Jove escriu a Trajà explicant-li un gran problema socioeconòmic que hi ha a causa d'una secta anomenada els “Cristians”. Un cop per setmana es reuneixen per pregar i cantar un himne al seu Déu, Jesús de Natzaret, que fou condemnat a mort en temps de Ponç Pilat i ja no compren animals per sacrificar‐los.

A la quarta i última píndola vàrem tractar de l’origen de l’Església. Segons l’evangeli de Joan, estant Jesús a la creu, va dir: “Tot s’ha complert”. Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit. Un dels soldats li traspassà el costat amb un cop de llança i a l’instant en va sortir sang i aigua. És en aquest moment quan comença l’Església.

Esperem que l’any vinent es repeteixin aquestes sessions i poder, així, reforçar encara més la nostra fe.

Xavi Garcia

Diada de Sant Jordi 2013

Aquest any per la diada de Sant Jordi va ser molt emocionant i una experiència inoblidable. Ara us explicaré el perquè:

Tot va començar el dilluns a la tarda quan a les 19:30 vaig anar a ajudar a muntar les roses a la parròquia. La feina era delicada, però els monitors de l’Esplai i Jovenívols van idear una “cadena de muntatge” on tots vam ficar el nostre granet de sorra per desenvolupar-se correctament la rosa amb una espiga, el seu embolcall i finalment no podia faltar el llaç amb la bandera de Catalunya. Fins les 21:30 vaig estar ajudant a preparar les roses que vendríem amb tota la il·lusió el dia del patró de Catalunya. Crec recordar que vam preparar 500 roses per vendre.

El dimarts a les 7:30 vaig anar a ajudar a muntar la paradeta de roses a la cantonada de la plaça espanya. Quan estàvem muntant la paradeta ja vam vendre la primera rosa, jo vaig anar a l’escola content ja què havia contribuït una mica al projecte de vendre roses de la parròquia.

A les 12.45 quan vaig sortir de Maristes corrent vaig anar a veure com anava la venda i em vaig afegir a ajudar-los. Amb mi va venir un amic de l’escola, a tots dos ens agrada la màgia, vam fem trucs de màgia per divertir a la gent que venia a comprar roses o a mirar què passava, així com també vam divertir a la gent que ens mirava des de la cafeteria.

A la tarda, després de l’escola a les 17:15 h sols quedava per vendre 3 roses. Ho sigui tot un èxit. A més la rosa de la parro que li vaig comprar a la meva mare ha durat més que un altra que li van regalar.

És una experiència molt enriquidora que l’any vinent tornaré a col·laborar.

Adrià Codina Ferrer

Ni la pluja ni el vent… no ens aturaran

El passat cap de setmana 15-17 de Març uns quants joves que vàrem participar a la cursa de llits vam aprofitar el premi per anar a visitar Salamanca. Un destí ben especial perquè allà és on el Lluís està al juniorat dels jesuïtes.

La distància de pràcticament 700 Km entre Lleida i Salamanca ni tampoc la pluja van evitar que ens aventuréssim: l’Albert, el Xavi, el Jose, la Neus, el Sergio, el Felip, el Pau, la Txaro (vinguda especialment des de Galícia!!!) i jo mateixa a emprendre les 7 hores de viatge. A Salamanca vam poder fruir força: visitant la catedral, xerrant amb els companys del Lluís i sobre tot gaudint del moment de trobada.

Malgrat la pluja, la pluja i la nostàlgia del curt que se’ns va fer l’estada ens considerem força afortunats... i molt agraïts als amics del juniorat de Salamanca que ens vam acollir molt agradablement... Passeu-vos-hi quan vulgueu i tastareu les tapes que fan!

Blanca Salinas i Roca