La missa de dissabte

De vegades no ens adonem de la sort que tenim. Últimament m'he trobat un munt de persones que em comenten que troben a faltar una missa més adaptada als joves, un lloc de trobada o uns diumenges més en sintonia amb el que creuen. No cal que les misses siguin un espectacle per tal de que els joves hi vagin, això està clar. Però sí que és cert que petits detalls fan que un mateix espai o moment es puguin viure d'una forma més propera.

Primer de tot... el fet de saber que t'hi trobaràs gent coneguda, gent de la teva edat i també gent d'edats diferents, gent que estimes o gent amb qui comparteixes alguna que altra cosa. Suposo que això depèn de la persona, però jo penso que... qui més qui menys, tothom vol sentir-se "a gust" a casa seva. La fe, almenys per mi, no té consistència si tan sols la guardes per tu i si tan sols la vius en solitari... i tenir l'oportunitat de compartir aquestes estones, com qui comparteix un cafè o una estona al sofà, amb gent que t'aprecies... és una gran sort! Suposo que per això després de missa sempre fem alguna que altra cosa!

Després, el fet de la música, les lectures, el cantar, el estar cinc minuts abans, la preparació. És un peix que es mossega la cua. A mesura que participes i t'impliques en les coses, en la missa en aquest cas, ho vas vivint d'una forma més integrada i ho fas més "teu", una part de tu. I a mesura que ho fas una part de tu, també t'impliques i participes més. Una de les coses que més m'agrada de les misses de sant ignasi, al menys com ho he viscut jo, és que no es tanquen les portes. Si vols tocar i cantar, tan sols has de dir-ho i se't farà un lloc. Si vols llegir, el Josep estarà més que encantat. Si vos ajudar a donar el pà el Hermano et somriurà i si simplement vens a saludar el proper dia seuràs entre nosaltres!

I finalment... els petits detalls: l'Hermano tenint cura de les flors, els ciris... que tot estigui preparat... les homilies amb aplicacions actuals, la gent que prepara les coses i queda desapercebuda: el power point, els cants de cada setmana, les lectures, els avisos parroquials,... i la gent que no coneixes de res, però que setmana rere setmana te'ls trobes allà i et somriuen quan te'ls trobes pel carrer...

Bé, després d'aquest "rollazo" us deixo amb un video patillero d'aquest dissabte,... per a que rieu una estoneta... i espero que ens veiem a missa!!

Txaro R.

Excursió per Lleida!

Aquest dissabte els nens i nenes de l'esplai i també els monitors hem pogut gaudir d'una excursió "atípica". La idea original era anar a la Mitjana, però tenint en compte les inundacions, trons i plujes espectaculars de divendres... dissabte vam decidir no anar al parc, per si de cas l'espectacle meteorològic es repetia, i fer una excursió alternativa a LLeida i a la Parròquia. Evidentment, Murphi va fer de les seves i no va acabar caient ni una trista gota,... excepte les de suor dels monitors de tant que picava el sol!!!

Pot semblar que això de fer un dia d'activitats a la "Parròquia" no dóna massa joc... però la veritat és que el dia va passar volant. Al matí... acció!!! anar a buscar als despistats a la mitjana... una mica de futbol xino o esquimal (segons com t'ho miris), esmorzar, cantar i... gimkama de pistes pel carrer major...!!! (sort que cap nen va preguntar: com és que totes les proves estan relacionades amb animals o naturalesa!??). Finalment vam acabar el matí jugant al cementiri, nens i monitors a la terrassa de Sant Ignasi... la motivació de tots es respirava a l'ambient, riure, picar-se, jugar i sobretot gaudir de l'estona!

Vam dinar uns entrepans bonissims que cadascú portava, una mica de cançonetes... i dos moments estelars: primer, cantar-li el "anys i anys per molts anys" al Sorribes (13 anys!!) i segon... cantar-li una cançó alemana a l'Anika, l'amiga alemana de la Blanca... o era una cançó italiana?... què més dóna!!

La tarda va acabar al riu, on vam fer alguns jocs de rotllana,... un furor que va ser bastant espectacular... (boquea, boquea...) i una cursa de croquetes plena de nens marejats!! En definitiva, una gran excursió per acomiadar el curs... ja que el proper dissabte serà l'últim dia d'esplai d'aquest any! Serem capaços d'aguantar els dissabtes sense sentir els crits, els riures, les queixes i les emocions de l'esplai? sense els acudits de l'ori, sense les idees d'última hora i sense els comentaris espontanis dels nens?

Monitors d'Esplai

Todo llegará (Rebeca Jimenez)

Segurament aquest nom no os sonarà a ningú de vosaltres, en canvi a alguns altres si ja que aquest cap de setmana no he parat de parlar d’ella, i és que la setmana passada gràcies a un amic de Madrid i després de llegir algunes coses per internet, vaig descobrir-la i així quedar enganxat totalment a ella i la seva música.

Be, darrera del nom Rebeca Jimenez, hi ha una noia de 33 anys nascuda a Segòvia i que actualment resideix a Madrid; ha estat a cavall d’aquestes dos ciutats on s’ha produït la seva explosió musical i és que aquesta noia desprès de lluitar durant molt de temps i tocar en molts pub’s i locals ha aconseguit gravar el seu primer àlbum. El cd en qüestió es publica demà dimarts amb el titol de: Todo llegará

Si teniu ganes de sentir algo nou i totalment desconegut fins ara en el mon musical aquesta és una excel·lent oportunitat, i és que darrera d’aquesta cantautora que toca el piano i amb un sentit de l’humor molt agut i un caràcter molt interessant hi ha unes lletres molt, molt, molt maques; per cert... jo com és evident el compraré.

Alguien a quien abrazarnos :

Fins aviat!
PETONS

Oriol Saura