La millor manera d’acomiadar el mes d’abril que se’ns va acudir als joves de la parro va ser fer la nostra trobada anual, i la veritat és que va ser tot un encert!! Com cada any hi va haver estones per a tot: joc, rialles, pregària, reflexió i molt treball per enfilar la prioritat pastoral que nosaltres vam triar.
Enguany ens vam reuniu a la Manreana, desafiant les inclemències del temps que semblava que no ens deixaria ni una estona de Sol. La jugada, però, va sortir d’allò més bé, perquè precisament només va ploure aquelles estones que ens tocava estar cobert. Però, voleu saber què vam fer exactament?
Mireu, ens vam reunir a la parròquia per distribuir-nos amb cotxes i recollir tot el material necessari. Un cop vam arribar a la granja escola ens vam adonar que sorpresa! Aquest any hi havia moltes cares noves –i molt benvingudes- que no coneixíem! Així que gràcies al joc que ens van preparar els grup de postconfirmació vam poder recuperar aquells moments més divertits, saber les nostres preferències pel que fa a menjar i a pel·lícules i debatre sobre els temes més candents de l’actualitat (com ara del color de cabell del nostre estimat rector o sobre el misteri de la Santíssima Trinitat) sempre amb la finalitat de voler trobar parroquiano o parroquiana.
Després, va venir l’hora de dinar i compartir rialles, patates, galetes i batalletes fins l’activitat de tarda, el moment més íntim del cap de setmana, en la qual el Sergio (sj) ens va proposar una estona de pregària i reflexió per tal d’avaluar les activitats, el ritme de vida que cadascú fem i portem i passar-lo per l’òptica de Déu. Tot plegat va anar molt ben filat per la segona activitat de la tarda, patrocinada pel consell de joves, en la qual es va treballar la prioritat pastoral que nosaltres mateixos vam proposar: el ritme de vida non-stop que té la societat actual. Després d’una estona de compartir, debatre, localitzar el problema i aportar possibles solucions, es va passar a l’activitat de nit presentada pel Joven Rappel i les seves dos ajudantes –que tenien una retirada a certs monitors de l’Esplai i Jovenívols. Una activitat de confrontació musical i tot el pacífica que podia ser entre jovenos i jovenes que va acabar amb un més que sospitós empat entre les dues parts, que el sector masculí ja ha procedit a impugnar al Alt Tribunal d’Arbitratge.
El diumenge al matí, després que un curt, però reparador son va calmar els nervis competitius, vam passar a personificar en nosaltres mateixos el que es va parlar dissabte a la tarda. Cadascú es comprometia a revisar les seves actuacions en el dia a dia i en el seu grup i, també, es proposava algun canvi pel que fa el funcionament de la parròquia en general sempre sota el prisma de fer les coses amb algun sentit més que el pur activisme i pensant que, tot i que som necessaris, no som pas imprescindibles. El cap de setmana es va cloure amb la celebració d’una eucaristia d’aquelles que són tan boniques precisament per la seva senzillesa i la predisposició de totes i tots els que hi vam ser i, amb el repartiment del record de la trobada –una pilota antiestrés molt adequada per alliberar les tensions que surten del frenètic dia a dia- es va tancar la trobada fins l’any que ve, quan encara esperem veure moltes més cares noves!!
David del Blanco Catalán
