Es mejor que se pare el tren y mirar que todo va bien, que si no no me entero. És això el que diu Cigarrito, una de les cançons del grup Platero y tú, i això és el que vam intentar fer el grup de postconfirmació el 23 i 24 de desembre passats a l’alberg d’Ivars d’Urgell. Hi ha moments que conviden a la reflexió d’una manera especial, a aturar-nos i un d’ells és el temps d’advent.
Hi ha moltes maneres de pregar, però sempre pot ajudar seguir uns passos determinats, és important trobar un bon lloc, trobar allò que ens commogui per fer la pregària, fer una oració preparatòria i en el moment de la pregària hem de tenir en compte que no estem sols i això comporta l’existència d’un diàleg que ens fa estar en escolta davant Déu, deixar-lo parlar i després de la pregària és positiu analitzar com ens hem sentit i com ha anat l’experiència. Nosaltres vam poder compartir aquesta experiència amb el grup i també escoltar les experiències de la resta.
A més de l’ànima també és necessari alimentar el cos, per això vam tenir un molt bon sopar compost d’exquisideses que vam portar nosaltres mateixos: pizzes, coques de recapte, patates, amanides, embotits, pa amb tomàquet i polvorons i torrons. Després d’atipar-nos vam gosar dibuixar la nostra silueta en un tros de paper, havíem de fer un dibuix a la silueta dels altres, aquest dibuix havia de ser alguna cosa que creguéssim que definia millor a aquella persona. Una vegada compartit i explicat la sensació és molt positiva, tant positiu és escoltar allò que pensen de tu com dir als altres que penses d’ells.
Al dia següent pel matí vam fer una estona més de pregària, aquesta basada sobretot en allò que vol dir agraïment. I parlant d’agraïment, escau agrair a l’Eusebi, a la Carme, a la Gemma i a la Marta, per facilitar aquests moments on és més fàcil treure a Déu dels calaixos.
Raquel Molina
Grup de Postconfirmació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada