Fa un parell de divendres es va celebrar a la parròquia una conferència pertanyent a un cicle de formació de l’Eides sobre la figura de Sant Ignasi de Loiola, aprofitant la coincidència d’horari i la qualitat del conferenciant (Josep Maria Rambla) el grup de postconfirmació que porta la Marta Capdevila i la Gemma Gil ens vam afegir a l’auditori.
El divendres següent vam comentar la jugada i de tot el que vam parlar jo destacaria una de les conclusions que en vam treure, Sant Ignasi donava una gran importància al rerefons que s’amaga en les formes, d’una altra manera es perd el significat i els nostres actes apareixen buits a aquells a qui van dirigits. A primer cop d’ull això ens pot semblar molt bàsic, tant que quasi bé no en cal parlar i fins i tot podríem pensar que cinc-cents anys després de Sant Ignasi ja ho hem superat.
Però repassant alguns dels punts de la conferència no deixo de trobar similituds amb el nostre dia a dia, recordo per exemple la lluita de Sant Ignasi contra el dolor inútil, aquell que infon el dolor com a objectiu últim o el dubte de la Companyia sobre certs aspectes de la litúrgia establerta així com de l’enfocament de l’època pel que fa al servei als altres. Ben mirat, segurament Sant Ignasi no va ser el primer de la història en buscar el fons de les coses i segurament, ja en aquell temps el seu discurs sonava d’allò més familiar.
Potser és que al món, no importa quan ni on, sembla estar encallat en la comoditat de deixar-se portar, encallat en la por a trencar amb la tradició, encallat en el conformisme del avui. I potser és per això que de tant en tant apareixen veus com la de Sant Ignasi que ens conviden a dubtar de tot almenys una vegada, perquè si bé és cert que això no ens allibera de les equivocacions ni molt menys, el dubte ens portarà a un món construït per nosaltres mateixos, un món del què sentir-nos responsables.
Això, és un veritable motor de canvi i amb els temps que corren més val parar-hi atenció.
Pau Salinas Roca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada