dimarts, 21 de febrer de 2012

Recés del grup de postconfirmació

Un recés és, com indica la seva etimologia, una “separació, un allunyament”, però és també un “lloc de retraïment” i, encara més, un “lloc on no arriba el vent o altra inclemència del temps; allò que defensa de les inclemències del temps”. En aquest sentit, el recés que des del grup de post-confirmació vam fer els dies 23 i 24 de desembre –amb l’acompanyament de la Dolores Cabello, jesuïtina de la Comunitat de Jesuïtines d’Alcarràs– va ser un espai personal per a cada un de nosaltres per viure la fe i les reflexions personals en profunditat i allunyats de les inclemències del dia a dia.

Aquesta trobada personal amb Jesús es va poder reflectir en nosaltres de moltes maneres diferents; és per això que, a continuació us fem un compendi dels ressons que va despertar en nosaltres la vivència d’un recés que, com hem pogut constatar en tornar a la normalitat, va ser molt important per al creixement i continuïtat del grup.


“El recés em va permetre una mica ser conscient del nadal que estàvem a punt de viure ja que ens deixem arrossegar per un nadal superficial, egoista, consumista i mancat totalment de sentit; un nadal que et deixa una sensació de buidor. Fa molta il·lusió que arribi el nadal i després el passem de qualsevol manera, menjant molts turrons i sortint molt de festa. El recés em va permetre parar i donar-li el sentit que es mereix el nadal, el de veritat, el que realment val la pena de celebrar i el que no et deixa indiferent. Un nadal que demana alguna cosa de tu.

A més, en el meu cas la sensació que em dóna es que fins ara m'han estat donant i oferint viure la fe des de casa (em portaven a les pasqües, a missa, a trobades...) i ara ha arribat al moment que o la busco jo o ningú vindrà a buscar-me i a insistir-me perquè la visqui. El recés va ser una oportunitat perfecta per viure aquesta fe una mica oblidada i ser conscient que si no me la vénen a donar arriba un moment en què necessito anar-la a buscar”.

“Per a mi aquest recés va ser una unió espai-moment on poder-me despullar amb tot allò que es belluga dins meu i que sovint aparto, per així poder començar el Nadal renovada i amb el camí ben nítid!”

“Va ser una experiència "curta però intensa". Totes les estones de pregària i contemplació em van servir per aturar-me després dels exàmens, de la feina de la uni i de la vida accelerada que tots portem en el dia a dia..., em va ajudar a reflexionar i a gaudir millor els dies en família que m'esperaven i tot el que aquestes dates signifiquen. Tot i que en algun moment em va costar concentrar-me, m'enduc un bon record d'aquell dia, va ser una experiència enriquidora i a més a més l'excusa perfecta per poder compartir moments diferents amb la gent del grup”

"El recés m'ha invitat a trobar-me en els altres i a trobar-hi Déu"

“Per mi el recés va ser com una pausa de la rutina diària per poder preparar bé el Nadal. Va ser un: Ei! que ve Nadal! Deixa en un costat tot allò del dia a dia i adonar-te'n que d'aquí dos dies és Nadal”.


“El moment que més em va omplir va ser la contemplació del dia 24 al matí. Aquella imatge tan tendra de Déu, Jesús i l'Esperit Sant mirant el món i pensant que podien fer per donar-nos un cop de mà. Aquell Jesús que s'ofereix a deixar la seva vida tranquil·la i còmoda del cel per fer-se home i venir a lluitar colze a colze amb nosaltres. Maria, dient aquell SI tan gran!! Déu, fent-nos el regal més preciat per qualsevol pare: el seu fill que neixeria hores després a la missa del gall. Em va fer sentir super estimada i recolzada. Quan, després, a la pregària, tots vam demanar per algú especial que necessitava una mica de llum, vaig tenir la complerta seguretat que aquella llum arribaria a través meu, a través de vosaltres, a través de la nostra fe compartida”.

“Va ser un moment per a desconnectar, parar i pensar que estava fent amb la meva vida i si havia de canviar alguna cosa en ella. Abans de Nadal va bé parar i pensar una mica”.

“El recés va ser com una dosis molt concentrada de fe, que s'ha d'anar degustant a poc a poc per assaborir-la bé, perquè si la degustes de cop et satura”.

“El recès em va suposar un aire nadalenc ja que normalment pensem en el Nadal com una etapa per estar en família i estar amb aquelles persones que ocasionalment no poden estar la resta de l'any amb nosaltres. Doncs en aquest recès se'm va brindar la oportunitat de reunir-me amb un grup que no és ni la meva família ni tampoc persones poc vistes - ja que ens reunim al grup cada setmana- , però sí que hi vaig respirar aquesta sensació de família i trobada poc comuna. Un recès que em va permetre gaudir del nadal més enllà de la visió típica de nadales, centres comercials abarrotats, i pel·lícules avorrides basades en la nativitat i em va aportar una estona de lleure amb tot un grup que no tenia possibilitats de gaudir ja que les estones de grup no donaven per aquesta possibilitat”.

“Un recès on vam poder aprofundir més en les nostres relacions de grup i sempre respectant aquest esperit nadalenc ja sigui a nivell gastronòmic o la pregària final del darrer dia on es van afegir persones al més pur estil, "Vuelta a cas apor navidad" i que li va doanr el final toc d'alegria i nadal que es necessitava per fer front a l'altre Nadal acompanyat dels nostres éssers més estimats”.

“Una rosa enmig del fred. Bellesa sorgint del patiment que de vegades trobes si t'atures en una passejada matinal. Compartir paraules enmig de silencis i veure que tot i que de vegades t'ho sembli, no estàs sol si recordem que "al principi va ser la paraula" i que tot pot començar amb ella, però també amb un silenci, amb una mirada, amb un gest de pau o amb un somriure. Llum enmig d'una foscor angoixant. Llum que ens dóna energia per continuar caminant, de vegades més distants, fins i tot perduts, però sempre sabent que ens trobarem, perquè el camí no existeix, el camí l'anem fent nosaltres amb cada mirada atenta, amb cada paraula, amb cada silenci, amb cada gest de pau, amb cada somriure i sobretot amb cada moment junts”

Com veieu, doncs, cadascú de nosaltres va trobar el seu espai, el seu moment i la seva manera de recés, de trobada del veritable sentit del Nadal en el que va configurar un graó més del creixement del nostre grup de post-confirmació que gràcies a la Marta C., la Gemma i la Marta S. segueix fent el camí de la fe.