divendres, 29 de gener del 2010

Ser mare




Sempre he pensat que això de la vida és màgic, ara que ha arribat la Júlia no en tinc cap dubte! De sobte una personeta comença a créixer dins teu i milions d'emocions t'omplen el cap i sobretot el cor d'una energia renovada i completament diferent a qualsevol vivencia anterior. Són moments de molta alegria i tambe de certa por... ja sabeu, la incertesa de com aniran les coses és una mala companya per la nostra ment, però llavors tot va rodant i l'alegria guanya per molts punts a la por.



L'arribada de la Júlia m'ha fet replantejar alguns aspectes de la meva vida, entre ells la fe. Ara no paro de donar gràcies al de dalt per aquest regal, em sento molt afortunada i amb una conexió especial i diferent alhora, és com una etapa més íntima... disfruto de cada instant conscient que són únics i tinc la certesa que mentrestant algú cuida de nosaltres.
Suposo que poc a poc aquesta intimitat s'anirà convertint en un compartir cada cop més gran, perque estic segura que quan apareix a la teva vida algú que et necessita tant aprens a donar molt més del que mai haguessis imaginat.




Diana, del grup de joves professionals

dimecres, 20 de gener del 2010

La població haitiana col.labora en el repartiment d'aliments i aigua

El Servei Jesuïta als Refugiats i Migrants porta, des de Santo Domingo, 200 tones d'aliments i aigua a Port-au-Prince, que es reparteixen amb l'ajuda de la població.

Des de la República Dominicana, les organitzacions locals estan treballant coordinadament per fer arribar l'ajuda per terra als seus veïns haitians. El dispositiu que s'ha organitzat compta amb tres equips: un centre d'emmagatzematge de grans dimensions a Barahona, situat prop de la frontera amb Haití; un equip humà a Jimaní, a la frontera, que decideix l'ajuda que entra a Haití i amb quins mitjans; i una comissió a Port-au-Prince que detecta possibles centres que ofereixin garanties per a la recepció i distribució de l'ajuda.

Sonia Adames, directora d'acció social del Servei Jesuïta a Refugiats i Migrants de Santo Domingo, ens ha explicat com s'han fet arribar ja per terra 200 tones d'aliments i aigua potable a Port-au-Prince, amb un operatiu que garanteix que l'ajuda arribi d'una forma el més organitzada possible.

Adames ha parlat també de les notícies sobre episodis de violència en la distribució d'ajuda, i ha alertat del perill d'aquest tipus d'informacions, ja que des de República Dominica hi ha forts prejudicis envers els haitians i es poden explotar aquestes informacions. Tot país en condicions similars és susceptible de patir tensions i saquejos.

Sobre aquesta qüestió, el director del SJRM, Mario Serrano, des d'Haití, relata en primera persona com va ser el repartiment de l'ajuda, passant de la inquietud i la sensació d'inseguretat al compromís dels mateixos haitians per protegir la distribució dels aliments.

Salimos de Santo Domingo hacia Haití y cruzamos la frontera con dos grandes camiones de ayuda. Nos aseguramos de ser acompañados de seguridad militar. Llegamos al noviciado jesuita ya casi de noche y no descargamos los camiones por miedo a la reacción de la población. Ya no teníamos seguridad militar... Pero tuvimos dos policías para la vigilancia de esa noche.

Al día siguiente, temprano en la mañana descargamos y luego nos reunimos para organizarnos. Mientras nos reuníamos un gran número de personas empezó a golpear la puerta pidiendo que se distribuyera la comida. Detuvimos la reunión y pensamos en lo peor. Hubo que llamar al policía. Llegó la policía y la gente no se dispersó. El comandante nos pidió que les diéramos una botella de agua y les despidiésemos con la promesa de que también a ellos les daríamos la ayuda recibida. La gente aceptó y les prometí que iría a hablar con ellos más tarde.

Esa tarde me acerqué a ellos. Nuestro noviciado está en la entrada de su barrio, que es muy pobre y en el que residen muchas víctimas del sismo. Esa tarde tuvimos una excelente asamblea de moradores. Entendieron que necesitábamos tiempo para organizar la distribución, nosotros entendimos que ellos también debían ser beneficiarios de nuestra ayuda. Compartí con ellos nuestro miedo y sentimiento de inseguridad, ellos nos afirmaron que en la zona ellos pondrían la seguridad, se organizaron para recibir la ayuda y se comprometieron a ayudarnos a descargar los camiones de ayuda.

No sabe la alegría que me dio todo este proceso. Una alegría ligada a una nueva compresión de la situación, a unas referencias muy concretas de personas, a una nueva forma de gerencias la ayuda. Hay que integrar a la gente lo más que se pueda en el proceso mismo... Cuando se agolparon la gente a nuestra puerta exigían comida, con enojo y valor. Recuerdo mi temor frente a tanta gente. Ahora veo caras amigas, gente con las cuales compartir y trabajar juntos por una misma causa... Ahora tenemos una seguridad y protección más fuerte que la que nos pueden brindar las fuerzas militares, tenemos el acompañamiento de quienes pretendíamos acompañar y ayudar...”.



Podeu trobar més informació a la pàgina web dels jesuïtes: http://www.jesuites.net/noticies/





L'ONG Entreculturas s'ha posat en marxa també per fer front a l'emergència a través de la seva contrapart local, el SJRM. Hi ha dos comptes bancaris per a canalitzar l'ajuda:

* Santander 0049 0496 83 2010200200
* BBVA 0182 4000 62 0208002127

dimecres, 13 de gener del 2010

Nadales pels avis

El passat dia 2 de gener vam anar uns quants joves de la Parròquia a passar la tarda cantant Nadales amb els avis de la residència Myces de Lleida i aquesta va ser la conversa que vaig sentir quan de manera discreta passava al costat de d’unes àvies:

- El meu marit de jove també tocava la guitarra, aquests nois ho feien força bé oi Antonieta?

- Doncs sí Paquita, m’ha agradat molt la de Fum fum fum.

- Home clar que t’ha agradat perquè podies tocar els cascabells…

- Sí goita que me’ls han donat i gairebé no sabia què fer-ne jo… ai pobra de mi.

- Doncs la Sra. Luisa ben bé que li ficava ritme eh...

- Ai sí´.

- Apa aviam si hi ha pica pica ara, i fins la pròxima que no estaria malament que tornessin, i els de la tuna també.

- Mira Paquita crec que haurien de tornar abans que l’any vinent.

Jo anava darrera seu ... i se’m va possar la gallina de pell!

Fins l’any vinent!

Blanca Salinas