divendres, 29 de gener de 2010

Ser mare




Sempre he pensat que això de la vida és màgic, ara que ha arribat la Júlia no en tinc cap dubte! De sobte una personeta comença a créixer dins teu i milions d'emocions t'omplen el cap i sobretot el cor d'una energia renovada i completament diferent a qualsevol vivencia anterior. Són moments de molta alegria i tambe de certa por... ja sabeu, la incertesa de com aniran les coses és una mala companya per la nostra ment, però llavors tot va rodant i l'alegria guanya per molts punts a la por.



L'arribada de la Júlia m'ha fet replantejar alguns aspectes de la meva vida, entre ells la fe. Ara no paro de donar gràcies al de dalt per aquest regal, em sento molt afortunada i amb una conexió especial i diferent alhora, és com una etapa més íntima... disfruto de cada instant conscient que són únics i tinc la certesa que mentrestant algú cuida de nosaltres.
Suposo que poc a poc aquesta intimitat s'anirà convertint en un compartir cada cop més gran, perque estic segura que quan apareix a la teva vida algú que et necessita tant aprens a donar molt més del que mai haguessis imaginat.




Diana, del grup de joves professionals

2 comentaris:

ReGiNa ha dit...

Enhorabona!!!

Anònim ha dit...

Diana, esteu guapíssimes (i guapíssim)! Me n'alegro un munt de que estigueu tan bé.

Una abraçada molt gran!

Lluís S.