La primera vegada...

Encara ara, si tanco els ulls fen fort i faig una mica de memòria, puc recordar gairebé de manera perfecta com va ser aquell dia per mi.

Fou ara fa 4 anys, ni més ni menys, un dissabte del mes d’abril tal com avui, quan em trobava enmig d’un dinar familiar. Després de menjar i acabant ja la sobretaula usual, vaig anar cap a la meva mare, i a cau d’orella sense que ningú més ho poguès sentir, vaig xiuxiuejar-li si ja era hora, fent tots els esforços del món per aparentar serenor i pau quan, en realitat, ja sabia que tothom havia vist cosa estranya en mi durant aquelles hores anteriors. I el cas és que sí; certament estava moooorta de nervis!

Aleshores, ella em dedicà un somriure, i sense dir res més, s’aixecà i totes dues vam pujar al cotxe. No sé dir si van ser cinc minuts o deu, doncs sols em venen al cap els centenars de preguntes que li vaig estar fent: "Què són bona gent?", "Què he de fer jo?", "I si ningú parla amb mi?", "Què m’acompanyaràs fins a la porta?", "I cap on he d’anar un cop allí?"...

I d’aquesta manera semblava que no callaria mai més preguntant i tornant a preguntar altra vegada el mateix, però en estar davant d’aquella reixa vermella que deixava entreveure la porta, vaig callar de cop. I que n’era de gran tot d’alló... tremolor a les cames... vinga va Andrea, sigues valenta... i cap a dins!

De sobte em vaig trobar en una gran sala amb cadires de pala de colors, i el més important, amb una quinzena de cares somrients. De seguida van començar les preguntes aquelles de "A quin insti vas? Ah si? Que coneixes a la nosequantos? Agh! No li diguis que la conec eh?".

Tot plegat, va fer que aquell es convertís en un moment inoblidable que espero dur per sempre més amb mi...

I si. Aquest va ser el meu primer dia a la parròquia; i el que em fa més gràcia de tot, es que en aquell moment d’ara fa quatre anys, era incapaç d’imagina-me que podria arribar a fer d’un lloc deconegut, casa meva també.

Així que – potser una mica endarrerides, que hi farem!- us dono gràcies a tots per aquella benvinguda!

;)

I tu, com va ser el teu primer dia?

Andrea Badia.