Entrevista: Anna Miquel!

PRESENTACIÓ
A veure... què em presenti? Em dic Anna, o potser hauria de dir.... hola, bones, sóc l'Anna Miquel... Sóc una noia ben normal. Tinc 26 anys. M'agrada riure, cantar, escoltar música, sobretot si és en directe, xerrar, anar d'excursió, veure la gent que m'estimo, saber com estan, saber que ells i elles saben que poden comptar amb mi. Comptar amb ells i elles.

M'agrada la cervesa... sobretot si és sant miquel, m'agrada fer mandres al llit pel matí, m'encanten les plantes, tot i que se'm moren quasi totes... un amor impossible... així que ara no cuido jo les plantes, si no la meva companya de pis... jo només els canto alguna canço de tant en tant...més... sóc força despistada i encara sóc bastant poruga. Bé... crec que amb això es veu bastant com sóc, no?

Un parellet de coses més.... treballo com a mestra, això és important per mi, m'hi estic esforçant molt...: sóc tutora de 4t de primària en un escola pública del barri del Clot de Barcelona... el millor grup que m'haguès pogut tocar en aquesta loteria de destinacions en la que entres per ser mestra, a més, durant un parell d'hores a la setmana també puc exercir la meva especialitat: educació especial.

QUINA VINCULACIÓ VAS TENIR AMB LA PARROX?

Jo a la parrox vaig entrar com a nena de l'esplai. Primer vaig ser una d'aquelles nenes que venen un parell de dies i se'n van. Era a 5è de primària. Un parell d'anys més tard em vaig apuntar a les colònies i ja no ho vaig poder deixar. Vaig estar a "Jovenívols", al grup de confirmació, i fins i tot al grup de les "nenes" després que es confrimessin.

Mentre estava en el grup de confirmació em vaig començar a vincular a l'esplai on vaig ser monitora, i uns anys després corresponsable amb l'Anna. En aquell temps vaig aprendre a tocar la guitarra i també anava a la missa d'infants a cantar aquelles cançons que, a força de repetir-les, anaven sortint amb la veu al micro del Joan Suñol. En aquells dies estava força implicada en la dinàmica de joves i procurava no perdre'm ni una sortida, ni un recès... m'encantaven, fins i tot vam muntar pasqües al Claver...jejje... abans que fossin tan populars!

QUIN RECORD ET QUEDA DE LA PARRÒQUIA?
De la parròquia en tinc un record molt i molt dolç. M'he sentit molt estimada i acceptada aquí... i això sempre pesa en el cor. De fet, malgrat que ara ja faci 5 anys que he marxat, encara ara sento que la meva parròquia, aquella en la que estic arrelada malgrat hi hagi milers de km enmig... és la de st ignasi...

Crec que és el record d'una bona part de la meva adolescència... el record més fort que porto amb mi és la FORÇA per fer les coses, les ganes... a tots els nivells... i la importància del FONS a l'hora de fer-les. Recordo el meu grup de jovenívols, les reunions inacavables de valoració d'esplai, dies de batuda, colònies, reunions de coordinadora parroquial, reunions al CEC, trobada d'infants de Lleida, recessos, sobretot el cap que em quedava després d'aquests, estones amb la guitarra al costat de la piscina de la Blanca... buff... Però sobretot, sobretot... recordo persones, testimonis increibles de vides viscudes a fons.

COM HI PARTICIPES ACTUALMENT?
Actualment... i ja fa uns anys... sóc corresponsal a la ciutat de Barcelona, jejej,... escampant arreu on vaig tot allò que vaig aprendre aquí: els neguits, les certeses, els dubtes, les alegries... i allà on sóc segueixo intentant crèixer. A la parrox.. ara participo en festes "importants?", participo de les eucaristies quan estic per Lleida... i poca cosa més.

QUIN CONSELL LI DONARIES A LA RESTA DE JOVES PARROQUIANS?
Consell? bufff... no sóc gaire bona donant consells... jo el que faria amb els joves parroquians és anar a fer un beuret amb ells... que molt em sembla que ja en coneixeria a pocs...

moltes gràcies Anna!