La missa de dissabte

De vegades no ens adonem de la sort que tenim. Últimament m'he trobat un munt de persones que em comenten que troben a faltar una missa més adaptada als joves, un lloc de trobada o uns diumenges més en sintonia amb el que creuen. No cal que les misses siguin un espectacle per tal de que els joves hi vagin, això està clar. Però sí que és cert que petits detalls fan que un mateix espai o moment es puguin viure d'una forma més propera.

Primer de tot... el fet de saber que t'hi trobaràs gent coneguda, gent de la teva edat i també gent d'edats diferents, gent que estimes o gent amb qui comparteixes alguna que altra cosa. Suposo que això depèn de la persona, però jo penso que... qui més qui menys, tothom vol sentir-se "a gust" a casa seva. La fe, almenys per mi, no té consistència si tan sols la guardes per tu i si tan sols la vius en solitari... i tenir l'oportunitat de compartir aquestes estones, com qui comparteix un cafè o una estona al sofà, amb gent que t'aprecies... és una gran sort! Suposo que per això després de missa sempre fem alguna que altra cosa!

Després, el fet de la música, les lectures, el cantar, el estar cinc minuts abans, la preparació. És un peix que es mossega la cua. A mesura que participes i t'impliques en les coses, en la missa en aquest cas, ho vas vivint d'una forma més integrada i ho fas més "teu", una part de tu. I a mesura que ho fas una part de tu, també t'impliques i participes més. Una de les coses que més m'agrada de les misses de sant ignasi, al menys com ho he viscut jo, és que no es tanquen les portes. Si vols tocar i cantar, tan sols has de dir-ho i se't farà un lloc. Si vols llegir, el Josep estarà més que encantat. Si vos ajudar a donar el pà el Hermano et somriurà i si simplement vens a saludar el proper dia seuràs entre nosaltres!

I finalment... els petits detalls: l'Hermano tenint cura de les flors, els ciris... que tot estigui preparat... les homilies amb aplicacions actuals, la gent que prepara les coses i queda desapercebuda: el power point, els cants de cada setmana, les lectures, els avisos parroquials,... i la gent que no coneixes de res, però que setmana rere setmana te'ls trobes allà i et somriuen quan te'ls trobes pel carrer...

Bé, després d'aquest "rollazo" us deixo amb un video patillero d'aquest dissabte,... per a que rieu una estoneta... i espero que ens veiem a missa!!

Txaro R.