Quan era petita sempre m’agradava veure'm com la típica “executiva” anant a una empresa a fer recerca, pensava que segurament cada dia “descobria” coses interessants. Doncs bé, a la carrera que estic fent, Ciència i Tecnologia dels aliments, hi ha l’oportunitat de fer practiques a l’empresa i jo vaig triar fer-les fora per tal de veure com es treballa en un altre país alhora que veure i viure com funciona a grans trets el treball a l’empresa (sense aspirar a la imatge de noia executiva,…que no s’adiu gaire amb el meu tarannà). Desprès d’uns mesos vaig tenir destinació: departament d’Investigació i Desenvolupament de la Coca-Cola per 6 mesos.
En el moment que va ser definitiu el lloc on faria les practiques va ser quan realment me’n vaig adonar que durant 6 mesos: res d’estar amb la família, res d’esplai, res de vida a la parròquia, res de viure el bon temps de Lleida, res de … res d’això per passar a tenir l’oportunitat d’adaptar-me a viure en un altre àmbit. Ja sabia que al principi em sentiria com un peixet que el canvien de peixera i deixa de tenir la seva alga preferida, el seu racó per pensar, els peixos amics,… per passar a tenir tota una peixera per conèixer. Ara em trobo en aquesta fase, el que es diria en el mon d’activitats de lleure “descoberta de l’entorn” i per tant recerca també d’un racó on anar a parar el diumenge a missa, un lloc per anar a córrer, vincles de coneguts, etc etc.
L’esperança és el que regeix cada dia i el que em fa tirar endavant i aprofitar aquesta “oportunitat”, que malgrat moltes vegades em costa apreciar ha estat a mi qui m’ha tocat i per tant és quasi una obligació treure’n el màxim suc possible.
Per últim us vull dir a tots JOVES DE SANT IGNASI que aquí estic passi el que passi i que aviat tornaré amb les piles Salines carregades…
Blanca Salinas i Roca
1 comentari:
Avui....
FELICITATS CRACK!
Fins aviat!
PETONS
Publica un comentari a l'entrada