I continuem jugant!, això és alguna cosa que a tots els nens i no tan nens del món els encanta. Visitar els diferents col·legis que tenen els germans repartits per tota la ciutat no hauria estat tan divertit sense l'oportunitat d'ensenyar uns quants jocs en cada un d'ells; i sens dubte hauria resultat molt difícil sense l'ajuda de Kanchan, professor a l'escola Jagonony, qui sempre es va mostrar disposat a traduir les meves explicacions en anglès. No solament jo els vaig mostrar alguns jocs d'Espanya, sinó que també ells em van ensenyar altres jocs de Bangladesh. Això és l'important del intercanvi, que tant uns com d'altres poden aprendre i després ensenyar-ho a d'altres.
A totes aquestes activitats cal sumar-li el fet d'haver tingut l'oportunitat de viure a PushpoNir durant pràcticament tres setmanes. Era una cosa que al principi no tenia planejada i quan m'ho van proposar no ho veia del tot clar per no provocar gaires molèsties, però m'alegro infinitament d'haver acceptat. Kushum, Suiti, Shriti, Mira, Priya, Salma, Asha i Shanta m'han donat tot l'afecte i acceptació que es pot demanar; així com totes les assistents, amb qui malgrat les dificultats de l'idioma, he pogut compartir moments molt bonics. Encara que no hagi passat gaires hores a la casa per la meva ocupada agenda durant el dia, les primeres hores del matí sempre eren per a elles: netejar la casa, pelar patates, llegir el text bíblic del dia en espanyol i cantar " Nada te turbe" totes juntes.
Pilar Agustín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada