dimecres, 24 de desembre de 2008

CRÒNICA DE LA PORTADA DEL PESSEBRE


El passat diumenge 21 de desembre, un grup de catorze joves (Ori, Aina, Albert, Diana, Pau, Samuel, Marta, Víctor, Lluís, Genís, Raquel, Andrea, Damià, David) vam portar el pessebre a l’ermita d’Oroners d’Àger.

A les 9.10 el tren de la Pobla sortia de Lleida i a mesura que ens endinsàvem per paisatges preciosos deixàvem enrere la boira per gaudir d’un solet tímid d’hivern. Després d’esmorzar a l’estació i escalfar una mica jugant a futbol, vam començar el nostre camí cap a l’ermita. Era aproximadament una horeta de camí, gaudint de la natura, amb vistes meravelloses al pantà de Camarasa i amb pont mòbil (d’aquells a l’estil d’Indiana Jones) inclòs.


A l’arribar vam llegir una magnífica pregària d’algú que tot i estar lluny estava amb nosaltres. L’ermita d’Oroners té l’encís de les construccions velles i senzilles que precisament per la seva senzillesa són acollidores. I és dins d’aquesta “nuesa” aparent on es troba el millor lloc per deixar un pessebre fet per nosaltres que consta de tres escenes, cadascuna d’elles en forma de cubs, dos cubs inferiors i un superior que formen una piràmide. Els cubs inferiors representen l’escena dels pastors (amb caganer inclòs) i els reis mags; el cub superior, el naixement. Els personatges estaven simbolitzats per espelmes caracteritzades (amb barretina els pastors; amb corona els reis; amb aurèola el Nen Jesús, Maria i Josep i amb ales l’àngel).



El dinar va ser d’alt nivell: des de entrepans de pop a la gallega i “xoricet” a coques de recapte que no tenen res a envejar a les del millor cuiner del món. Per postres, tampoc hi van faltar torrons. Després vam cantar i tocar la guitarra, alguns van anar a caminar una mica més i gairebé ens atrevim amb els esports d’aventura com el “barranquing”.

Quan el sol començava a marxar, nosaltres també vam decidir fer-ho ja que el fred era força intens, per això quan vam arribar a l’estació vam jugar el segon partit de futbol de la jornada: veterans vs. joves. Resultat?...L’important és participar i si potser no acabar lesionat. S’anava fent de nit i l’aspecte de l’estació amb el cel engalanat d’estrelles era bucòlic, però alguns també opinaven que era de peli de por. El tren va arribar a l’hora prevista, ja dins del vagó alguns van dormir, d’altres van jugar a cartes i fins i tot algú va tenir temps d’empolainar-se. Per acabar d’arrodonir aquest dia fantàstic, vam anar a la parro per assistir a les Confirmacions.



Esperem que dies així es repeteixin!

Raquel Molina

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina velocitat! Això sí que és arribar i... escriure! Gràcies Raquel.

eloi ha dit...

Ei, molt guapo aquest pessebre! els personatges són espelmes? cada persona porta la seva llum, està ben trobat! ;)ç
att

Anònim ha dit...

Deu ni dó, Reichel! Estàs feta tota una cronista, eh? ;)

andrea ha dit...

guaaaaaaau!

:D