Núria de la Fuente: Biotecnòloga

A què et dediques?
Jo sóc biotecnòloga i em dedico a la recerca biomèdica. L’àmbit de la biotecnologia inclou moltes àrees (potser les més conegudes són fer iogurts, transgènics...) però també la recerca biomèdica. Aquesta consisteix, entre d’altres coses, en trobar maneres de curar o minimitzar símptomes de certes malalties fora de l’abast dels medicaments tradicionals.

Ho vas triar o va "anar sorgint"? Com?
El fet d’estudiar biotecnologia ho vaig tenir ben clar des d’un bon principi, però el tema de la recerca aplicada m’ho vaig anar trobant. El primer contacte que vaig tenir amb un laboratori fora de l’àmbit universitari va ser en un centre de recerca bàsica on estudiaven l’estructura tridimensional de les proteïnes. Un tema molt interessant però em costava trobar-hi una aplicació real i vaig preferir buscar un altre àmbit on fer recerca. I vaig trobar un grup a la universitat que es dedicava a cultivar cèl•lules mare adultes amb potencialitat terapèutica, i això ja em va agradar més!

On treballes ara?
Físicament treballo en un mòdul prefabricat del Banc de Sang i Teixits a Vall d’Hebron, a Barcelona. Estic en un laboratori de recerca del Centre de Teixits i Teràpia Cel•lular, donant suport a un projecte que compartim amb la Universitat Autònoma de Barcelona i en les estones lliures intento fer el doctorat...

En què consisteix la teva feina?
Buff... una resposta complicada... Bàsicament consisteix en cultivar cèl•lules. S’obtenen cèl•lules mare provinents de teixits adults i a partir d’aquestes se’n generen de noves per intentar regenerar teixits danyats. Utilitzaré una metàfora del Samuel per explicar-ho diferent; sóc entrenadora personal de cèl•lules! Les cuido i les entreno perquè aprenguin a ser cèl•lules d’os, de cor, de cartílag, de múscul, de còrnia...

Què és el que més t'agrada de la teva feina?
Arribar al laboratori, obrir l’incubador on hi ha les cèl•lules, treure-les, mirar-les pel microscopi i veure que estan bé!!! Jajaja! Que freaky! Realment fa molta il•lusió quan has dedicat moltes hores i esforços en un nou experiment i veus que els resultats són bons.

Què és el que se't fa més difícil o dur?
Que normalment els bons resultats no s’obtenen a la primera... que les cèl•lules no entenen d’horaris i a vegades cal treballar moltes hores seguides, els caps de setmana... i sovint costa trobar una bona recompensa a tot l’esforç (ja sigui en resultats, en sou, en condicions laborals... des d’aquí una petita reivindicació al món laboral de les persones que es dediquen a la recerca...).

Tens alguna anècdota?
Moltes!!! Però no sé si fora del cercle científic pot arribar a ser prou digne... no sé... una de les converses amb la gent amb qui treballo fora de context... com ara:

-Company: ei! Núria, que ja tenim el pacient?
- Núria: sí! Ja està! Ha arribat a temperatura ambient i fa bona pinta, l’he deixat a la campana per treure’n una mostra.

(diga-li pacient, diga-li bossa amb moll de l’os....)

Treballes per viure o vius per treballar?
Treballo per viure, però intento gaudir amb la feina que faig... que és més d’1/3 del dia!

Com integres o vius la "fe" en el teu dia a dia laboral?
En un principi em semblava fàcil, perquè representa que estic en una empresa pública on es desenvolupen teràpies que han d’estar a l’abast de tothom a través de la sanitat pública... però en aquest sentit cada dia costa més! Actualment visc la fe intentant posar pau entre els interessos personals, de poder, econòmics, de reconeixement... dels que manen més que jo (tots), i els meus.