Postconfirmació: qui tingui orelles per escoltar, que escolti:

(Edu,Adán,Andrea,Nicu,Genís,Pau, Marta,Carme,Ares,Raquel i David)

Basat en el llibre “El camí de la felicitat”

“Hi havia una vegada, en un dia molt plujós, uns minyons de diversos indrets del territori que ja havien realitzat el sagrament de la confirmació. Eren uns nois i unes noies molt eixerits que es passaven tot el dia fent gresca i xerinola tot celebrant l’arribada de l’Esperit Sant en les seves vides, però a la vegada sentien una lleu tristesa perquè creien que el seu camí espiritual havia arribat al seu final.

• Quin Viatge més xuli! Hem après molt. Hem après tant que ningú no creurà que sabem tant…! - Cridaven els minyons….
• “Ep! Alerta!" - Van sentir que una veu els deia… Era un home vell que seia a l’entrada de la petita parròquia de Sant Ignasi de Loiola….
• “Que busqueu lloc on aixoplugar-vos?” - preguntà.
• “Sí! Això ens passa!" - contestaren els minyons - "Què hi passa mai alguna cosa aquí?
• -“Cada dia” - comentà. - "Seieu i us explicaré quelcom important”

Ells es van asseure sobre garbelles d’herba… i començà pausadament, si bé amb els ulls espurnejants!

• Una vegada, fa molt de temps, hi havia uns pollets tant esplomissats…que encara no havien sortit de l’ou.

Eren uns pollets de 18 i 19 anys assentats sobre una enorme fe i amb moltes ganes de compartir la seva manera de viure la fe amb els demés. Volien saber-ho tot i sobre tota mena de temes….Llavors per solvatar tots aquests dubtes i expressar totes les seves insatisfaccions, van decidir formar un petit grupet.

Realitzaven activitats basades en la lectura dels evangelis, textos per reflexionar o activitats més plàstiques com la construcció de pessebres mentre es contemplaven ells mateixos amb un gran interès per escoltar l’aportació de cada pollet. De manera que, miqueta a miqueta, anaven creixent individualment i com a grup.

Es van adonar que a mesura que passava el temps els hi sortien les ales i detectaren que també els hi creixien les potetes. Fins i tot advertien que el cap se’ls engrandia!Però allò que sobretot els rossegava era l’interès per compartir la seva fe, descobrir coses noves i seguir endavant el seu camí durant el dia a dia.

• "Apa aquí! Tenien tots aquests dubtes i preguntes atès que encara no havien finalitzat el seu camí. Nosaltres ja hem fet la Confirmació i per tant el nostre camí ha finalitzat" - contestaren els minyons

• Perdoneu però us equivoqueu amb aquesta afirmació, aquests pollets ja havien fet camí ençà molt de temps: El van iniciar amb el baptisme amb l’ajuda del gall i de la gallina perquè encara no tenien potetes per caminar, posteriorment van realitzar el camí de la comunió amb una empenteta dels seus pares tot i que poc a poc ja aprenien a caminar i els començaven a sortir les aletes. Finalment van fer la confirmació on finalment van desenvolupat aquestes potetes i aquestes aletes tan majestuoses que observeu. Decidides a perpetuar el seu llarg camí.

• I nosaltres també el podem fer aquest camí juntament amb ells?-Preguntaren els minyons…

• I tant que si! Qualsevol pollet que tingui ganes de reflexionar sobre la seva fe amb un grup de pollets que ja s’han confirmat, pot venir cada divendres de 20:00 a 21:30. Està totalment convidat a casa nostra, la parròquia de Sant Ignasi.

• Uau! Llavors el camí encara continua! - Exclamaren els minyons.
  

• Efectivament! El camí encara continua i esteu tots convidats a formar-hi part!

Grup de Post-confirmació
de St. Ignasi de Loiola.

Adán