The Wall és un treball de culte, una explosió musical combinada amb imatges reals, fantasies animades i una càrrega emocional d’una forma sublim. Tot això per captar la dura lluita entre el món interior i l’exterior que viu el seu protagonista, Pink. La mort del seu pare a la Segona Guerra Mundial, la repressió a l’escola, la sobreprotecció per part de la seva mare, els fracassos sentimentals, la fama com a estrella de rock i les drogues fan que poc a poc comenci la construcció del mur (The Wall, el títol de l’àlbum). Cada maó representa els traumes que Pink va experimentant al llarg de la seva vida i que a la llarga formem la paret que aïlla la seva bogeria amb el món real. Aquest mur mental convertirà a Pink en un personatge ple de ràbia i odi, però a la vegada amb un Pink desprotegit i dèbil.El primer i més important dels maons és la mort del seu pare quan ell encara era un nen. Però la repressió que rep a l’escola és, també, un maó amb un pes considerable (representat a la part 2 de la cançó Another Brick in the Wall i molt famosa pel seu We don't need no education). L’educació, en aquella època, estava basada amb la repetició del que deia el professor. Els càstigs físics eren freqüents i el pensament lliure era castigat i mal vist.
Ara, amb el nou pla d’estudis, anem cap a l’altre extrem, cap a la llibertat elevada al màxim exponent pel que fa a les noves metodologies de l’aprenentatge, però alhora “disfressada” amb les obligacions que tenen els estudiants si volen aprovar.
D’alguna manera els extrems es toquen i com diu un proverbi anglès: “Massa a l’est, és oest”. Potser ha arribat l’hora de tornar a cantar: We don't need no education.
Xavi Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada