Què estàs estudiant i on?Medicina a la UB Campus Clínic
Quins canvis m'ha suposat passar del batxillerat a la universitat?
Ha sigut un canvi evident geogràfic ja que m'he hagut de traslladar a bcn, però principalment ha sigut un canvi de ritmes i d'hàbits. Passes d'un centre on els professors per tu són com un control continu de la feina que estàs fent, a ser tu el total responsable de la teva feina al dia dia. S'ha de tenir responsabilitat i "força de voluntat" per assistir a classe i treballar a casa tot el temari que t'han explicat. Bé a part d'aquest canvis també has d'aprendre a ser independent per informar-te, alimentar-te,... En definitiva tot el que definiria una vida d'etudiant d'universitat.
Què en trec de positiu d'aquest primer any a la universitat?
En trec que he après moltes coses de les assignatures, les classes, però sobretot que he après a que aquí no es pot badar. Tens segones oportunitats de cara a exàmens però aquestes segones oportuinitats sempre són més dures perquè has de sacrificar un temps que podries tenir lliure per disfrutar de l'estiu. He après per tant a espavilar-me a les primeres oportunitats.
Quin desig tinc pels propers anys?
Tinc el desig de continuar aprenent cada cop més, de conèixer coses que em sorprenguin, aprendre la pràctica de la medicina per de cara a un futur poder ajudar a altres persones. I si pogués anar als països subdesenvolupats per conèixer la realitat i alhora ajudar als més necessitats encara em faria sentir més útil tots els anys d'aquesta carrera.
Com es viu la fe a la universitat o entre els universitaris?
La veritat és que és una cosa de la qual no se'n parla massa per les aules de la universitat, per no dir gens. Parlo personalment del meu primer any i de les aules del Clínic. Ara bé, alguns temes de valors i de companyerisme sí que es comenten però mai surten paraules religioses. Penso que molts valors sí que es conserven entre els joves però queden camuflats o limitats a la minoria de joves. Jo estic animada a continuar practicant-los però és difícil si no et trobes amb algun grup o tens un compromís setmanal. Així que ara es tracta de valorar més els petits granets de sorra que surten espontanis al dia dia, que no pas tot allò que va lligat amb un compromís.
Quins canvis m'ha suposat passar del batxillerat a la universitat?
Ha sigut un canvi evident geogràfic ja que m'he hagut de traslladar a bcn, però principalment ha sigut un canvi de ritmes i d'hàbits. Passes d'un centre on els professors per tu són com un control continu de la feina que estàs fent, a ser tu el total responsable de la teva feina al dia dia. S'ha de tenir responsabilitat i "força de voluntat" per assistir a classe i treballar a casa tot el temari que t'han explicat. Bé a part d'aquest canvis també has d'aprendre a ser independent per informar-te, alimentar-te,... En definitiva tot el que definiria una vida d'etudiant d'universitat.
Què en trec de positiu d'aquest primer any a la universitat?
En trec que he après moltes coses de les assignatures, les classes, però sobretot que he après a que aquí no es pot badar. Tens segones oportunitats de cara a exàmens però aquestes segones oportuinitats sempre són més dures perquè has de sacrificar un temps que podries tenir lliure per disfrutar de l'estiu. He après per tant a espavilar-me a les primeres oportunitats.
Quin desig tinc pels propers anys?
Tinc el desig de continuar aprenent cada cop més, de conèixer coses que em sorprenguin, aprendre la pràctica de la medicina per de cara a un futur poder ajudar a altres persones. I si pogués anar als països subdesenvolupats per conèixer la realitat i alhora ajudar als més necessitats encara em faria sentir més útil tots els anys d'aquesta carrera.
Com es viu la fe a la universitat o entre els universitaris?
La veritat és que és una cosa de la qual no se'n parla massa per les aules de la universitat, per no dir gens. Parlo personalment del meu primer any i de les aules del Clínic. Ara bé, alguns temes de valors i de companyerisme sí que es comenten però mai surten paraules religioses. Penso que molts valors sí que es conserven entre els joves però queden camuflats o limitats a la minoria de joves. Jo estic animada a continuar practicant-los però és difícil si no et trobes amb algun grup o tens un compromís setmanal. Així que ara es tracta de valorar més els petits granets de sorra que surten espontanis al dia dia, que no pas tot allò que va lligat amb un compromís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada