
Suposo que poc a poc aquesta intimitat s'anirà convertint en un compartir cada cop més gran, perque estic segura que quan apareix a la teva vida algú que et necessita tant aprens a donar molt més del que mai haguessis imaginat.
El passat dia 2 de gener vam anar uns quants joves de la Parròquia a passar la tarda cantant Nadales amb els avis de la residència Myces de Lleida i aquesta va ser la conversa que vaig sentir quan de manera discreta passava al costat de d’unes àvies:
- El meu marit de jove també tocava la guitarra, aquests nois ho feien força bé oi Antonieta?
- Doncs sí Paquita, m’ha agradat molt la de Fum fum fum.
- Home clar que t’ha agradat perquè podies tocar els cascabells…
- Sí goita que me’ls han donat i gairebé no sabia què fer-ne jo… ai pobra de mi.
- Doncs la Sra. Luisa ben bé que li ficava ritme eh...
- Ai sí´.
- Apa aviam si hi ha pica pica ara, i fins la pròxima que no estaria malament que tornessin, i els de la tuna també.
- Mira Paquita crec que haurien de tornar abans que l’any vinent.
Jo anava darrera seu ... i se’m va possar la gallina de pell!
Fins l’any vinent!
M’hi he sentit acollida i acompanyada i, sense dubte, això ha estat clau en el meu camí de la fe i com a Cristiana. No hagués arribat fins aquí jo sola. No déu ser per casualitat que Jesús s’envoltés de grans amics per donar els primers passos que nosaltres ara intentem seguir.
La nostra fe té una vessant personal important que cadascú ens hem d’anar treballant però la nostra fe és una fe per ser viscuda en comunitat (quan dos persones es reuneixin en nom meu, allí hi seré Jo. Mateu 18, 20). Per mi, i per molts de vosaltres, el primer esglaó de la comunitat, és la Parròquia de St. Ignasi. I en aquesta comunitat hi ha (i cal que hi segueixi havent) un lloc per als joves. Els joves som l’energia, l’empenta, la il·lusió i el futur. Dos persones molt importants per mi m’han repetit tota la vida que jo també sóc Esglèsia, jo també sóc Parròquia. Tots vosaltres, joves de St.Ignasi, també ho sou. Cal que la comunitat cuidi als seus joves però també cal que els joves participem i assumim responsabilitat dins la comunitat.
Per tot això, sempre defensaré la idea que cal mimar la presència dels joves a la parro, fer que la sentin casa seva, que s’hi sentin agust, que sentin que aquí hi tenen un lloc i que, des d’aquí, poden desenvolupar la seva missió dins de l’Església. Sense oblidar de posar també la mirada fora de la parròquia, a la realitat de la nostra ciutat i de la resta del món.
Os deixo amb un vídeo de presentació de la trobada que van preparar els germans per aquest any. I amb alguns dels comentaris que fa la gent que si va poder participar.
Bernard (Alemania) Esta mañana, tras el desayuno, mi familia me ha acompañado a la parroquia para la oración final. He recibido mucho durante mi estancia en Poznań: una cálida acogida, una magnífica familia donde encontrar tranquilidad en medio de un encuentro muy intenso, ¡y una buena idea de la gastronomía polaca! Han querido además dejarme un regalo de despedida, que me llevaré a casa junto a una enorme cantidad de impresiones nuevas y buenos recuerdos.
Zeljka (Serbia) Lo que guardo de estos últimos días es, en primer lugar, la hospitalidad de los que nos han acogido. Han sido muy amables, no han dudado en darnos todo aquello que necesitábamos. ¡Hemos hecho nuevos amigos! Esperamos poder volver a visitarlos alguna vez.
Felicia (Alemania) Al final del encuentro, el recuerdo más vivo es quizás la tarde del 31 de diciembre, empezando a las 23h con una oración por la paz. Después, para la fiesta de las naciones, los jóvenes, los parroquianos y varias familias de acogida se reunieron para cantar y bailar. La mañana del 1 de enero, para la eucaristía, se habían reunido más de 400 personas, jóvenes o de más edad, de lejos… y, por supuesto, de Poznań. Ocho sacerdotes celebraron en distintos idiomas: polaco, húngaro, español, inglés… En este ambiente tan acogedor, estaba claro que se trataba ante todo de una fiesta para alabar el amor de Dios. Haber recibido esta comunión, me hace más agradecida y me da esperanza.Algú s’apunta ja per anar l’any que ve a Rotterdam (Holanda)?
Per llegir-ne més: http://www.taize.fr/es_rubrique378.htmlPilar Agustín