TAIZÉ

23 - 31 d’Agost de 2008

Molta gent es preguntarà que pot impulsar un grup de 13 joves a passar una setmana, del 23 al 31 d’Agost en un lloc situat al centre de França anomenat Taizé.

Un lloc on et despertes a les 8 del matí com molt tard, esmorzes a quarts de nou, dines a quarts d’una i sopes a quarts de vuit, i en totes les menjades el menjar no es precisament similar al de Ferran Adrià. Un lloc on per dormir t’has de muntar la teva tenda de campanya i dormir al ras. Un lloc on, si et vols sentir integrat, has de fregar vàters, olles o bols i safates; o bé servir el menjar a 2.000 persones; o bé cantar monòtones cançons que, a priori, el seu únic fi es fer-te adormir.

Potser amb aquesta descripció de Taizé, se li passen les ganes d’anar-hi fins i tot al més pintat, però, òbviament, aquesta no és la realitat de Taizé ni de ben lluny.

Taizé és un lloc on sí que et despertes aviat per ser Agost, però això no et serveix més que per aprofitar el dia. Les menjades podran ser a hores “poc espanyoles” i no del gust de tothom, però on el caliu que es crea mentre es dina, les xerrades que es tenen, les bromes, les revisions del dia, són realment molt agraïdes.

Potser si que has de dormir a terra i dintre d’una cabana que has muntat amb més pena que glòria, però això serveix per conèixer més les persones amb qui vas, per saber les seves inquietuds, les seves alegries.

És cert que has de treballar per la comunitat, però precisament això és el que et fa sentir-te bé amb tu mateix, a part que se’t brinda l’oportunitat de conèixer gent fantàstica d’altres països, cultures i religions.

Les pregàries sí que potser poden semblar molt pesades en un primer moment, quan vens carregat de preocupacions i del tràfec del dia a dia, però conforme van passant les hores vas oblidant aquest tràfec, aquest anar i venir per poder adaptar-te a la dinàmica de Taizé, la dinàmica del meditar i de la tranquil·litat, una dinàmica que, un cop marxes, intentes trobar desesperadament per arreu, perquè et dones compte que allí és on realment estàs a gust, on realment creixes com a persona i que allí és on, tot i que abans de marxar creus que no podràs estar-hi bé, has estat com a casa, amb pau amb tu i amb els demés.

Taizé és, abans de tot, un sentiment, una manera de viure que prens només quan hi has estat, i que, tot i que no ho sàpigues o no et donis compte, t’ha marcat per sempre.

David del Blanco Catalán.

-------------------------------------------------------------------------------------

Aquest divendres,

17 d'octubre a les 21'00h

a la parròquia de Sant Ignasi, Pregària de Taizé.

Després passarem les fotos del grup
que va estar a Taizé aquest estiu.
Us esperem, per compartir amb vosaltres
una estona de silenci i de pregària.

Un petó,
Marta Serrano