Anna MiquelJove de la Parròquia
Ara mateix...m'acabo de llevar.
Sempre tinc la mania... d'olorar el menjar.
Entre Déu i jo... tenim una canya pendent.
No soporto... ara, la veritat no em ve al cap res que no soporti...
Si del món tots els desitjos en pogués triar un de sol seria un déu... i no ho sóc... de tota manera jo intento escampar amor per allà on puc... que si som uns quants potser aconseguim que creixi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada